La prestigiosa revista nord-americana Time es va fundar l’any 1923 amb l’objectiu d’oferir als lectors un resum de l’actualitat setmanal amb una mica més de profunditat sense deixar de ser accessible i popular. Va contribuir, sens dubte, a la modernització del periodisme, amb un segell propi, frases curtes, desenvolupament clar dels fets, fonts de rigor i veus de prestigi. Una de les seves edicions més conegudes és la seva portada anual del Person of the year. Sense cap voluntat de destacar-ne la bondat sinó l’indubtable protagonisme i influència, posen sota les quatre grans lletres de la capçalera un retrat imponent de la persona escollida. Des de Hitler a Greta Thunberg, passant per la reina Elisabet II, Martin Luther King, uns quants presidents dels Estats Units, Taylor Swift o Volodímir Zelenski, més d’un centenar de celebritats i institucions han quedat emmarcades en el requadre vermell d’unes portades que han esdevingut icòniques del periodisme. Time Magazine va ser influent durant la Guerra Freda i, en certa manera, va simbolitzar el poder mediàtic dels Estats Units i continua sent una publicació vinculada a l’establishment nord-americà.

Aquesta setmana, en la seva versió digital, Time publicava entre els seus must read un reportatge sobre els beneficis d’una nova tendència que s’ha popularitzat a les xarxes socials: el fart walk. Ho podríem traduir com la caminada dels pets. La moda no és una altra cosa que la versió modernitzada del que sempre s’ha conegut, en català, com “la passejada per tirar avall” després d’un àpat més o menys abundant. Amb les urgències de l’actualitat mediàtica, la importància d’un bon naming per perpetuar determinades inèrcies, ha portat a agafar-se als pets com un acte simpàtic per cridar l’atenció dels lectors. Posar el focus en els gasos li dona, a aquest exercici, una versió actualitzada i sincera, que apel·la a la popularitat. Ja es veu que una tendència de benestar batejada com fart walk o caminada dels pets és perfectament assequible per a qualsevol mortal. Time Magazine és un exemple més de com els grans mitjans han hagut d’incorporar en els seus continguts una bona dosi de la cultura del benestar. És el cada vegada més inabastable i estrafolari wellness, que acull des de les pràctiques més ancestrals fins a les més esotèriques, i recupera, també, les més lògiques i avalades científicament.

Time recorre a grans experts de la medicina per legitimar les virtuts del fart walk. Aquesta pràctica no només facilita l’alliberament dels gasos a partir de l’estimulació dels moviments peristàltics sinó que regula els nivells de sucre, redueix l’estrès, afavoreix un bon descans i millora l’estat d’ànim. Tot sigui dit, està bé que l'activitat es promocioni sobretot entre individus que tenen tendència a obsequiar amb pets silenciosos la resta d’usuaris del transport públic, els vols transoceànics o les sales de cinema. Time potser recuperarà, a finals d’any, el fart walk per incorporar-lo a un hipotètic rànquing de tendències més influents.

Amb tot, trobar-se la caminada dels pets com a article must read de Time Magazine fa inevitable sospitar si existeix una lectura entre línies: una crisi d’autoritat en un periodisme que va a remolc de TikTok o la irònica al·legoria d’un món en decadència o mig podrit, difícil de pair, que fa llufa.