Des d’un punt de vista global, el 2023 que acomiadem ha sigut un any molt agre. Les guerres han marcat l’agenda i les xarxes socials, convertides en el correu brossa de la història, ens han portat fins a casa més imatges de criatures aterrides, malferides i mortes de les que hauríem de poder suportar. La política ha esdevingut un espectacle crispat on importa més l’histrionisme que la paraula. Els ciutadans, tractats com titelles, anhelen pau i optimisme escanyats per la pujada de preus, fracassos del sistema educatiu, addiccions a les pantalles i crisis climàtiques. Ni el Barça ajuda.

Aquest desànim general, l’ocàs de la humanitat, aquest dol per un planeta que diu prou, l’hem de compensar amb el que l’escriptor i guionista Francesco Piccolo va batejar com a "moments d’inadvertida felicitat". Els va recopilar en un llibre que Univers va publicar en català el 2020. Piccolo feia una relació d’instants que, sense comportar cap joia extrema, li provocaven una petita dosi d’alegria íntima. Parlava de la satisfacció de ficar el braç al fons de la nevera del súper per treure’n l’ampolla de llet amb la caducitat més llunyana, o del plaer de fer aixecar del seient un passatger que li havia pres la butaca confiant que ell ja no pujaria al tren. Se sentia alleujat quan no havia de ser el responsable de tastar el vi a la taula d’un restaurant o en comprovar que s’aixecava la barrera del Via-T després de l’habitual patiment previ perquè fallés alguna cosa. Celebrava els amics que l’acompanyen a casa amb cotxe i el deixen al seu portal i no a la cantonada. Valorava saber que hi haurà algú que l’estima que li aguantarà el cap si vomita, la tranquil·litat d’haver encertat la persona que dorm al seu costat i la certesa de no tornar a tenir setze anys.

Piccolo converteix cada moment d’inadvertida felicitat en una petita història, un microrelat, on la majoria ens veiem reflectits. Alguns instants estan plens de transcendència vital, altres apel·len a les necessitats més bàsiques i d’altres són un retrat trapella de les misèries humanes d’aquest segle tan poc esperançador. L’escriptor no pretén fer alta literatura sinó més aviat sorprendre’ns posant de manifest que, malgrat que la vida s’encaparri a dir-nos tot el contrari, no som tan diferents. I que la felicitat, aquesta paraula que hem carregat d’una motxilla emocional massa grossa, a vegades la tenim a tocar però ens passa per alt.

Tots vivim els nostres moments d’inadvertida felicitat. Però potser massa vegades fallem a l’hora d’apreciar-los. Trobar en un calaix una fotografia que no recordaves. Anar a trucar a una amiga i que, en aquell mateix instant, s’hagi avançat a trucar-te en un meravellós atac de telepatia. Que a la farmàcia tinguin el que necessites sense que t’hagin de dir que ho passis a buscar a la tarda. Cordar-te el penjoll a la primera sense demanar ajuda. Llegir unes instruccions sense posar-te les ulleres. Fer riure la teva filla adolescent. Que et cordin els texans. O trobar aparcament a la porta del cinema.

No sabem què ens depararà el 2024, però, si més no, esperem que l’any vingui ple de moments d’inadvertida felicitat i que tots plegats sapiguem detectar-los.