Simbologia dels colors

Harmonia i fidelitat. El blau és sinònim d’aquelles qualitats bones que s’acrediten amb el temps. A la majoria de cultures no hi ha gaires sentiments negatius relacionats amb aquest color.  

Un color diví. El déu egipci Amon té la pell de color blau, igual que el déu hindú Vixnu. En la mitologia romana s’associa a Júpiter, i els cristians atribueixen el blau a la Verge Maria. 

“Sentir-se blau” a Europa. A Alemanya aquesta expressió significa anar begut. En anglès vol dir estar trist i els russos amb “caràcter blau” són els d’ànim més tranquil. 

Passió i perill. El vermell està estretament relacionat amb l’alegria, l’amor, la passió i el perill. El foc i la sang tenen, en totes les cultures, un significat existencial. 

El color de la felicitat a la Xina. Per celebrar l’Any Nou, es pengen cartells vermells en els quals s’escriuen desitjos i als més petits se’ls regalen diners en bosses d’aquest color. 

Llibertat i socialisme. Els jacobins van declarar la bandera vermella com a bandera de la llibertat. Al segle XIX es va convertir en el color del moviment obrer, i amb la Revolució Russa del 1907, també del socialisme i el comunisme. 

Optimisme i gelosia. El groc és un color contradictori. És el color de l’optimisme, l’enuig, la mentida i l’enveja. Transmet lluminositat però també representa els traïdors. 

Àsia, el paradís del groc. Color de la felicitat, la glòria, la saviesa, l’harmonia, la cultura… Tot això és groc al continent asiàtic. A la Xina, el color contrari al negre és el groc. 

Covardia per als anglesos. En anglès, yellow també vol dir ‘covard’. Al riure fals els francesos l’anomenen “riure groc”. I a França i Rússia, “una casa groga” és un manicomi. 

Fertilitat i esperança. El verd proporciona una sensació de tranquil·litat i seguretat. És un dels colors més neutrals pel que fa a simbolisme. 

El color de Mahoma. Un dels motius pels quals el color verd té caràcter sagrat en l’islam és perquè tradicionalment es considera que Mahoma portava peces de roba d’aquest color. 

L’excepció francesa. A França, el verd és un color que porta mala sort. Molts francesos no conduiran mai un cotxe verd i si diuen que “estan verds” és que estan molt enfadats. 

Poder i mort. El negre indica l’absència de color o de llum. Tot i que alguns no el considerin un color, té el mateix simbolisme (o fins i tot més) que la resta. 

El poder del poble. El símbol de llibertat a l’Àfrica és una estrella negre de cinc puntes. Aquest color al continent simbolitza el poble, l'autoconsciència. 

Senyal de dol cristià. Tot i que en moltes cultures el color del dol és el blanc, perquè s’associa a la reencarnació, en el simbolisme cristià el negre simbolitza la mort terrenal. 

Innocència i espiritualitat. Tot i que per als impressionistes el blanc no era considerat un color, en la teoria òptica és més que un color: és la suma de tots els colors de la llum. 

Poder celestial. El blanc és el color del rang suprem a l’Església catòlica. També la reialesa vesteix de blanc en les grans ocasions; com la reina Elisabet d’Anglaterra, que anualment pronuncia el seu discurs d'obertura del Parlament vestida de blanc. 

Rendició. El significat polític més notori del color blanc és la senyal de rendició. Qui no vol o no pot seguir combatent, mostra una bandera blanca. 

Budisme i exotisme. Abans que a Europa arribessin les taronges, aquest color no apareix referenciat en cap llibre antic. Goethe l’anomena “gelbrot”, que significa “vermell grogós”. 

Transformació. A la Xina, el color taronja té un significat propi: és el color de la transformació. També és el color simbòlic del budisme. 

Diferències culturals. A l’Índia es percep el color taronja d’una manera més diferenciada que a Europa. El que per a nosaltres és un to groc, per a ells és to taronja. 

Màgia i feminisme. El violeta és el color de la màgia, un color que combina l’espiritualitat i la fantasia, i que també simbolitza la lluita feminista. 

Penitència cristiana. El violeta és el color litúrgic de la penitència. Els sacerdots, durant les concessions, porten una estola d’aquest color, i les cortines dels confessionaris solen ser violetes. 

Violeta o lila? El violeta s’obté si es barreja el magenta (vermell pur) amb el blau. En canvi, el lila conté també el color blanc. 

Delicadesa i dolçor. Color intermedi entre el vermell i el blanc. La majoria de sentiments associats al color rosa a la majoria de cultures són positius. 

De la discriminació a l’orgull. Durant la Segona Guerra Mundial un triangle invertit rosa era una marca cosida a la roba que identificava les persones LGTBI als camps de concentració. Avui s’ha convertit en un dels símbols de la comunitat LGBTQ+. 

Tradició en desús. La moda de vestir les criatures de blau o rosa es va popularitzar cap al 1920, quan es van començar a produir tints resistents a l’aigua bullint. Abans, es vestien indistintament sempre de blanc. 

Luxe i arrogància. És un dels colors que més s’associa a la bellesa i el luxe, però no tot el que s’associa al daurat és positiu. També és el color del materialisme i l’arrogància. 

Símbol de qualitat. L’afició de la publicitat per les coses daurades es manifesta en el disseny de caixes i envasos. Qualsevol article sense valor es mira d’ennoblir amb alguna decoració daurada. 

Durabilitat. El simbolisme de l’or és el de la permanència. És el color de les bodes d’or amb la professió o en el matrimoni, celebrades després de 50 anys. 

Dinamisme i elegància. El platejat suggereix elegància i estil. Representa l’èxit discret i la independència, però també implica distància i fredor. 

Indolència. La plata abandonada es torna negra. Per això, és el color platejat és un antic símbol de la indolència. Al món modern, en canvi, és símbol de dinamisme i esport. 

Color de llegenda. El platejat es vincula a la lluna, la nit i les forces màgiques. És per aquest motiu que en moltes llegendes les bales de plata són l’única munició efectiva per matar homes llop o altres criatures fantàstiques. 

Calidesa i mediocritat. El marró s’associa en moltes cultures a qualitats poc positives. És el color de les coses pansides, que s’acaben. D’altra banda, també és el color de la comoditat. 

El rei de l’interiorisme. Com a qualitats positives, el marró aporta seguretat i estabilitat. En una habitació pintada amb tons marronosos s’hi genera un clima acollidor. 

Convencional. El marró anul·la el caràcter de tots els colors que conté, per això és el color d’allò corrent i simple. Charlie Brown, coneguda figura del còmic que personifica la mediocritat, no va ser batejat així per casualitat. 

Els colors segons cada cultura

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

FONT_'Psicología del color', d'Eva Heller, 'Historia de los colores', de Manlio Brusatin, Pantone i elaboració pròpia.