Quan el juliol de 1992 es va fer una primera obertura parcial de l’Hotel Arts –les obres no s’havien pogut completar abans dels Jocs i la inauguració oficial es faria dos anys més tard–, la premsa de l’època destacava que les habitacions disposarien de “telefax, ordinador personal, vídeo i disc compacte”. Han passat 30 anys i, tot i que la tecnologia ha evolucionat molt, l’hotel es manté com l’edifici més alt de la ciutat juntament amb la Torre Mapfre. Si Gaudí va determinar que la Sagrada Família no fes més de 180 metres d’alçària per respecte a l’obra de Déu –és a dir, per sota de la muntanya de Montjuïc–, una regla no escrita ha guiat l’urbanisme de Barcelona: mai s’ha fet cap edifici que superés la que ha de ser l’alçària del temple un cop estigui acabat: 172,5 metres.

Tot i que al llarg de la història s’han arribat a plantejar alguns projectes per fer gratacels de més envergadura a Barcelona, mai han estat gaire ben acollits i han quedat abandonats en un calaix. Els 154 metres de l’Hotel Arts, dissenyat per Bruce Graham, i de la Torre Mapfre, doncs, continuen sent el sostre de la ciutat, per sobre dels 144 metres de la Torre Glòries de Jean Nouvel. El primer edifici que va superar els 100 metres a la ciutat va ser l’edifici Colom, construït l’any 1970, mentre que l’últim gran gratacel aixecat en sòl barceloní ha estat l’Antares BCN, la torre d’habitatges obra de la francesa Odile Decq.

Si vols visualitzar la infografia sencera com a una imatge clica aquí.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge

Font: Skyscraperpage.com, Wikipedia i elaboració pròpia