El somni d’una actriu en l’època daurada del Paral·lel

Q ueden pocs vestigis del Paral·lel de fa un segle. Els bars on ressonaven proclames anarquistes han quedat substituïts per restaurants de menjar ràpid i els teatres on van brillar grans estrelles del cuplet han tancat o s’han convertit en espais pendents de remodelació. L’esplendor de l’avinguda, que a principis del segle XX era un referent cultural a Europa i s’equiparava amb Montmartre, va quedar soterrada per la Guerra Civil i els noms d’algunes artistes que hi van triomfar s’han enterrat en l’oblit. L’escriptor Xavi Barroso (Granollers, 1984) s’ha proposat donar-los llum de nou i retre un homenatge a l’època daurada del Paral·lel amb la seva primera novel·la, L’avinguda de les il·lusions (Rosa dels Vents / Grijalbo). El debut literari ressegueix la vida de l’actriu María Green, un personatge fictici creat a partir de grans figures artístiques de l’època com Raquel Meller i Elena Jordi.

Barroso va descobrir l’edat d’or del Paral·lel amb l’exposició El Paral·lel, 1894-1939 que va acollir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fa vuit anys. “De seguida vaig veure que allà hi havia una història protagonitzada per una dona de classe baixa”, explica l’escriptor. A partir d’aquella experiència va començar a construir la vida de la Francisca, una noia solsonina que viatja a Barcelona per treballar de minyona en una casa burgesa. La futura vedet s’aferra a la passió per la música i el ball amb la creença que només a través de l’art arribarà a la felicitat. Barroso explica que ha volgut reproduir “el patró de totes les actrius que van triomfar”, i que passava per “un entorn amb molta competència, en què la dona es considerava un objecte i no hi havia mànagers que et descobrissin, necessitaves que algú amb poder confiés en tu”. Per a la Francisca -que quan debutarà als escenaris adoptarà el nom artístic de María Green- aquesta persona és un home de bona família amb qui viurà situacions contradictòries marcades per l’opressió. “Les bambolines del Paral·lel eren un lloc fosc, i moltes vedets de baixa estofa s’acabaven prostituint”, assenyala Barroso.

L’aventura artística de la Francisca transcorre en un context convuls, amb els carrers marcats per una forta conflictivitat social. “Té molts paral·lelismes amb l’actualitat. El 1917 els parlamentaris catalans es van reunir per demanar més autonomia i el 1918 va haver-hi la primera gran vaga de dones”, explica l’escriptor, que quan va irrompre el coronavirus va quedar encara més xocat, ja que a la novel·la hi apareix la grip espanyola. “Les mesures per evitar contagis eren molt similars a les actuals: aforaments limitats, atendre el públic amb mascareta i garantir la distància física”, diu Barroso. El llibre incideix en el xoc de classes i les lluites obreres a través de la relació entre la protagonista i el Joan, un dels líders del moviment anarquista de l’època. També aborda les desigualtats profundes entre les minyones i la burgesia, en especial mitjançant el vincle que s’estableix entre la Francisca i la seva mestressa, la Teresa. “Són dos personatges que s’admiren i s’odien a la vegada. Probablement en un altre context haurien sigut amigues”, reflexiona l’autor, que ja treballa en una segona novel·la que estarà vinculada amb la primera.