La taula periòdica del cos humà i els medicaments

KILIAN JORNET COMENTA, després d’una cursa, que dosifica les forces segons el nivell d’àcid làctic que nota. L’exhauriment del glucogen del fetge genera la denominada pájara, que un esportista pot anticipar i que va acompanyada d’un increment de l’àcid làctic. Crida l’atenció l’ús de termes químics per part dels esportistes, però això ja és habitual en tothom: es parla de la influència del calci en l’osteoporosi, del potassi per a la pressió o del liti per a la malaltia bipolar. Aquest coneixement es difon amb més o menys precisió als mitjans de comunicació. En molts casos la informació se centra en les propietats i virtuts d’una única substància, sense tenir en compte la globalitat de l’organisme. La simplificació és l’estil habitual del nutricionista segons el model anglosaxó, en moltes ocasions poc més que un xerraire sense preparació específica, i que aquí es confon a vegades amb el dietista nutricionista, professional sanitari titulat.

Davant del bombardeig publicitari molta gent s’automedica amb complements vitamínics i minerals, fet que ha provocat que algunes botigues de parafarmàcia tinguin un arsenal de complements que fins i tot classifiquen seguint la taula periòdica: n’hi ha de liti, silici, fòsfor, sofre, potassi, calci, vanadi, crom, manganès, ferro, coure, zinc, germani, seleni, estronci, molibdè, plata, iode i més. Aquesta moda també arriba a les botigues d’alimentació per a esportistes, amb els seus bidons i ampolletes d’aminoàcids com lisina, glicina, glutamina, leucina, isoleucina, valina, triptòfan, creatina, tirosina, alanina i altres productes derivats com carnitina i taurina. Hi ha evidències clares de la necessitat de totes aquestes substàncies, però no sempre hi ha evidències que prendre-les com a suplements alimentaris produeixi les mateixes funcions, perquè no se’n coneixen les múltiples interaccions entre elles i amb l’organisme.

Com no es cansen de dir els veritables experts, una dieta adequada és suficient per a la immensa majoria de persones. Però la dieta sempre perd davant dels suplements: la plata col·loïdal pot generar un cert efecte placebo, però difícilment una bleda, amb tot el retinol que conté, tindrà mai gaire glamur.