Els efectes de la falta de fred es comencen a percebre als conreus de casa nostra. Els ametllers fa dies que van florir, i altres arbres fruiters com el presseguer, l’albercoquer, el cirerer o la prunera comencen a omplir de colors els camps abans que arribi oficialment la primavera. Tot un espectacle cromàtic que s’esglaona del febrer a l’abril en funció de les precipitacions i les temperatures. La floració dels fruiters també depèn de l’espècie i de l’altitud del conreu. Així, a la plana de Lleida els primers arbres a florir són els del Baix Segrià, i els últims, els de la Noguera. El color de les flors d’aquests arbres fruiters va del blanc al groc, passant pel rosat o per tons fúcsies, i pot ser diferent segons la varietat d’arbre dins una mateixa espècie.

D’arbres fruiters se’n cultiven diverses varietats a vegades molt diferents les unes de les altres, per bé que totes pertanyen a un mateix gènere i a una espècie concreta. Alguns es conreen a gran escala i abasten mercats propis i s’exporten a l’estranger. D’altres no passen de ser plantats en horts i jardins, i n’hi ha que són considerats arbres autòctons i creixen espontàniament als boscos, com és el cas del cirerer. O bé es troben en zones properes als cultius, com passa amb les pruneres. Per gaudir de la floració, el millor és visitar cultius extensius i monoespecífics, que són els que aporten més impacte estètic al paisatge. Un cop hagi acabat la floració de l’espècie dominant, caldrà anar a buscar altres indrets on domini una altra espècie. I no cal anar gaire lluny. A la Ribera d’Ebre, al Segrià, al Baix Llobregat, a les Garrigues, a Mallorca o a la Ribera Alta –al País Valencià– es poden contemplar durant aquesta època de l’any mosaics naturals espectaculars.

Ametller

Prunus dulcis

L’arbre: Del sud-oest i el centre asiàtic, va ser introduït i cultivat en tota la regió mediterrània. De fins a set metres d’alçada, té el tronc tortuós i la capçada arrodonida quan l’arbre ja té anys.

La flor: Blanques o rosades, d’uns 4 o 5 cm d’amplada, amb cinc pètals i nombrosos estams. Surten per parelles abans de les fulles de l’any

Presseguer

Prunus persica

L’arbre: Originari de la Xina, es cultiva amb èxit a tot el sud d’Europa en indrets càlids. És un arbre no gaire alt, de fins a cinc metres d’alçada, amb les branques verdoses i tenyides de tons vermellosos.

La flor: De color rosa intens, de 3 o 4 cm de diàmetre, amb el calze amb cinc lòbuls arrodonits i peluts. Apareixen quan deixa de fer fred i abans que surtin les fulles de l’any, solitàries o per parelles.

A la Xina i al Japó es considera que el seu fruit, el préssec, és símbol d’immortalitat. Per això és protagonista de moltes llegendes populars.

Albercoquer

Prunus armeniaca

L’arbre: De l’Àsia central i la Xina, a Europa es va introduir en l’època dels romans. Té una alçada de tres a sis metres i una capçada formada per branques ascendents, les més joves de les quals són rogenques, llises i lluents.

La flor: Blanques o una mica rosades, amb cinc pètals arrodonits i molts estams. Les flors de l’albercoquer surten abans que les fulles i ho fan generalment en grupets.

Armènia té una gran tradició de conreu d’albercoquers des de temps remots, fet que ha donat lloc al nom científic de l'espècie.

Cirerer

Prunus avium

L’arbre: És un arbre originari d'Europa, Àsia occidental i del nord d'Àfrica. Pot fer fins a deu metres d’alçada, té el tronc dret i una capçada ampla formada per branques gairebé horitzontals.

La flor: Blanques, de 2 a 3 cm de diàmetre, oloroses, amb cinc pètals i molts estams. Agrupades en umbel·les de poques flors, de dues a sis.

La variant japonesa sota la qual se celebra l'arribada de la primavera és la Prunus serrulata, també anomenada cirerer del Japó, amb una flor més rosenca.

Prunera

Prunus domestica

L’arbre: Originari del Caucas, va passar al sud d’Europa, on es va cultivar a gran escala des de temps remots. És un arbre de fins a deu metres d’alçada, té les branques rogenques, sobretot les més joves, que conformen una capçada irregular.

La flor: Blanques o una mica verdoses, d’uns 3 cm de diàmetre, apareixen abans o al mateix temps que les fulles de l’any. Tenen un calze poc definit, 5 pètals ovalats, lliures, i molts estams reunits en feixos. Generalment surten de dues en dues.

La prunera és el més rústic dels arbres fruiters i el que es pot conrear més al nord o a més altitud.

La infografia al paper de l'ARA Diumenge: