Barcelona"No vaig ser conscient del problema que tenim amb les sabatilles fins que vaig tornar a casa", explica Max Romey. Després de pujar cims a mig planeta, aquest aventurer d'Alaska va llegir un informe sobre el problema que hi ha amb una de les seves eines professionals: les sabatilles per fer esport. Es calcula que al món es venen uns 20.000 milions de parells de sabatilles cada any. I el 90% no acaben sent reciclades. La majoria sol acabar dins d'abocadors, i en molts casos arriben al mar per diferents raons. "Gent que les tira a abocadors a prop del riu, males pràctiques per treure's de sobre les deixalles... pot passar. Però aquestes sabatilles, soles, trigarien mil·lennis a desaparèixer. Així que floten al mar i acaben arribant a llocs remots", explica Romey, que va desenvolupar un nou sentit: detectar sabatilles esportives abandonades. De tornada a Alaska, la regió on va arribar amb els seus pares quan ell era tot just un infant, va adonar-se que sempre que feia caminades i excursions apareixia una sabatilla vella.

A Romey li van diagnosticar dislèxia quan era petit. En un sistema educatiu que llavors no estava del tot preparat per afrontar casos com el seu –tenia dificultats per aprendre a llegir i escriure–, va crear un món propi basat en imatges. Començaria a explorar la fotografia i el vídeo, i es convertiria en un jove polifacètic capaç de competir en curses de muntanya, però especialment de dibuixar obres inspirades en la natura. El següent pas seria entrar en el món dels documentals, en què va esdevenir un dels grans especialistes a l'hora de filmar ascensos a cims i curses de muntanya. Romey va especialitzar-se a seguir atletes com Kilian Jornet, per exemple, pujant amb ell les muntanyes i seguint-lo amb una càmera per filmar com competeix. Visitant els cinc continents, va anar creant un discurs propi amb una gran consciència ecològica. El seu darrer projecte, de fet, l'ha tirat endavant en col·laboració amb la marca de roba esportiva NNormal, el projecte del seu amic Kilian Jornet. El resultat ha estat No lost shoes, una pel·lícula que posa de manifest el problema amb les sabatilles no reciclades.

"Els éssers humans no estem gaire ben fets, ja que no podem anar descalços tota l'estona com els altres animals. Així que ens toca portar sabatilles", diu Kilian Jornet, amb una broma que amaga una gran veritat. "Si analitzes el material del qual estan fetes les sabatilles, has d'aprendre un munt de paraules científiques molt llargues. Són materials molt resistents que permeten al Kilian batre rècords, però un cop les hem de jubilar... què passa amb aquestes sabatilles? Penseu-hi, les vostres sabatilles de fa anys encara deuen ser en algun lloc un cop us en vau haver desfet. I si acaben al mar, pot ser que facin cap a la costa d'Alaska seguint algun dels corrents marins", explica Romey.

El cineasta va decidir anar fins a alguns dels llocs més remots de la seva terra, com el parc natural de Katmai, on va haver de navegar durant 12 hores per desembarcar en una platja solitària. La idea era ben clara, intentar passar uns dies en una de les zones més allunyades de qualsevol nucli urbà. Inicialment, davant seu va obrir-se un escenari preciós, però un cop va començar a caminar va anar trobant tota mena de deixalles que el mar hi havia portat. I, esclar, hi havia sabatilles. Desemparellades, naturalment. Qui sap on era l'altra! Romey, aprofitant la seva traça, va dibuixar totes les sabatilles que va anar trobant en aquella expedició. Primer resseguia la sola en un full en blanc i després les immortalitzava. Faria centenars de dibuixos, de tota mena.

Un dels problemes de les sabatilles és que triguen segles a desfer-se, és un procés lent. De mica en mica, parts de la sola es poden anar desprenent i deixant petites partícules al mar: els microplàstics, de menys de cinc mil·límetres. El perill en aquest cas és que se'l mengen els peixos i, per tant, arriben als humans. "El problema no és només les sabatilles, esclar. Alaska té més costa que la resta dels Estats Units, amb tantes illes. I on menys t'ho esperes apareix un pneumàtic o una ampolla. Però havent treballat en el món de les curses, les sabatilles és on podem i volem actuar", diu el nord-americà, de 29 anys, que recorda la importància de reciclar, ja que "si les deixalles acaben en grans muntanyes de brossa, una tempesta forta es pot endur part del material i fer-lo arribar al mar, com passa. Cal reciclar per no acumular-lo, per donar-li una nova vida".

Per aquest motiu, Romey i Nnormal han presentat una campanya que convida tothom a reciclar sabatilles, roba i accessoris esportius que ja no utilitzen a través del No Trace Program, on només hi ha tres passos: reunir tot el material independentment de la marca i del seu estat, enganxar-hi una etiqueta d’enviament prepagada, i arribar-se a un punt de recollida. La llista de punts de recollida i botigues seleccionades es pot consultar prèviament a la web de nnormal.com. El No Trace Program està disponible a Catalunya. “Tots deixem empremtes, intentem que les nostres siguin temporals i que les nostres sabatilles no es perdin”, explica Kilian Jornet al documental de Romey.