Tomás Gil, fill del comissari que va detenir Puig Antich: "He volgut demanar perdó per dignitat"

Barcelona"El meu pare va ser una peça important de l’engranatge que va provocar la mort de Salvador Puig. Això no ho podem canviar, però el que sí que podem fer és explicar-ho. Perquè, si no ho fem, s'oblida la història. Va haver-hi una manipulació, manca de garanties i una alteració de la veritat", reflexiona Tomás Gil Márquez, que va ser policia durant 43 anys i professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona durant 35 anys. El seu pare era Juan Gil Mesa, el comissari en cap de la Sexta Brigada Regional de Investigación Social que el setembre de 1973 es va encarregar de la detenció i l’interrogatori de Salvador Puig Antich. 

Tomás Gil ja va demanar perdó a les germanes de Puig Antich: "Demanar perdó no és un tema de covardia sinó de fortalesa, de dignitat. És molt important explicar el que va passar i posar-se al lloc d’aquelles persones que van tenir la desgràcia de caure sota les urpes d’un sistema repressor –assegura Gil–. Quan marxi d’aquest món, ho faré amb la consciència tranquil·la perquè vaig fer el que vaig considerar que em tocava". Fer-ho ha tingut conseqüències. Tomás Gil no té relació amb les seves tres germanes. "Hem agafat camins diferents. No he fet tants anys de dret ni m’he llegit tants llibres de dret per a després no parlar de coses perquè simplement em resulten incòmodes", diu. 

Gil opina que en el cas de Puig Antich el que va passar realment no es va plasmar en els diferents informes. "Actualment, quan hi ha una mort causada per una arma, s'investiga d'on han sortit els trets, quina arma els ha disparat. Això no es va fer. I, encara que les bales que van matar el policia Francisco Anguas haguessin sortit de la pistola de Salvador Puig Antich, no seria un assassinat, perquè va ser enmig d'una disputa; seria un homicidi. I, evidentment, la condemna no seria la pena de mort".

Anticomunista furibund

Policia jubilat i exprofessor de dret, va formar part de les primeres promocions de la policia després de la dictadura, i explica que s’estimava el seu pare. "Vaig plorar al seu funeral, però això no vol dir que no pugui qüestionar el que va fer", explica. "El meu pare era llicenciat en dret i en criminologia, tenia un bon cap per estudiar i molt bona memòria. Va fer les oposicions i es va fer policia. Estava entregat en cos i ànima a la causa franquista. La vegada que el vaig veure més enfadat va ser quan es va legalitzar el Partit Comunista. Per a ell va ser traumàtic. Aleshores estava destinat a Bilbao. Va entrar cridant, va encendre la televisió i va donar un cop a la taula. El fet que es legalitzés el Partit Comunista no estava a la seva agenda", afegeix. 

Tomás Gil mai van tenir cap conversa amb el seu pare sobre el cas Puig Antich, però sí que va veure com es vivia tot plegat a casa seva. La detenció del jove militant del MIL va ser la tarda del 25 de setembre de 1973. Aquell dia, Tomás tornava a peu de l’institut. "Quan vaig arribar a casa, el meu pare estava molt empipat, perquè volia anar al lloc de la detenció, però el cotxe que l’havia de portar fins allà no s’engegava. Estava molt alterat", recorda. Juan Gil no va tornar a casa per sopar. Mesos després, el 2 de març de 1974, Puig Antich va ser executat. "Era un dissabte i era un dia molt gris. El meu pare va dinar més d’hora, cap a la una. Duia una camisa blanca i estava molt pàl·lid", assegura Tomás Gil. "Va fer un comentari que no m’he tret mai del cap. Li va dir a la meva mare que, quan li van posar el garrot vil a Puig Antich, ell tenia una mirada serena. Espero que tot plegat el fes reflexionar".

Tomás Gil creu que potser el seu pare estava tan entregat a la missió d'acabar amb els comunistes perquè al seu avi el van detenir milicians del Front Popular i va estar tancat a dos camps de treball republicans durant la Guerra Civil. "No crec que es fes policia per vocació. Tenia un amic que es preparava les oposicions i era una feina en una Espanya on hi havia molta misèria", assegura. A la policia va tenir una llarga carrera i va anar ascendint fins a arribar a comissari. Cap a finals dels anys 60, Juan Gil va fer oposicions a Madrid per obtenir la plaça de comissari. Després d'uns mesos a la capital d’Espanya, el van destinar a l'antiga comissaria de Sabadell on, a principis dels anys 70, la policia va reprimir amb molta brutalitat tota l’activitat antifranquista. El seu següent destí va ser Via Laietana, una comissaria de funesta fama per les tortures que s'hi van practicar al llarg de tota la dictadura. El 1973, quan es va produir la detenció de Puig Antich, era el cap de la Brigada de Investigación Social de la Prefectura Superior de Policía, i dirigia amb molta eficàcia la unitat que tenia com a missió aniquilar tots els moviments socials i polítics que el règim considerava una amenaça.

Un "retir daurat"

Quan el novembre de 1975 va morir Franco, Gil continuava tenint aquest càrrec. "El març de 1976, el director general de Seguretat, Víctor Castro Sanmartín, va trucar-li i li va proposar dos destins: Valladolid o Bilbao. El meu pare, que era un radical, va escollir Bilbao. Van marxar amb la mare i les meves tres germanes; jo no hi vaig voler anar", detalla Tomás, que defensa que Via Laietana sigui un espai de memòria que recordi la repressió i les tortures que hi van patir els lluitadors antifranquistes. "El pare va tenir un retir daurat", conclou Tomás. Les últimes dues feines que va tenir l'excomissari de Via Laietana van ser delegat de la frontera sud d'Espanya i cap de la Brigada contra el Joc de Catalunya i les Balears.