Tinc un munt de dones a la vora que fan bastant el que els dona la gana. Com la meva amiga Cris, per exemple, que fa pole dance. Si la coneixes d’una manera superficial, la Cris entraria dins del clixé de feminista ultra conscienciada d’aquelles que el recontraclixé diu que cremen les dones que fan pole dance. Però la meva amiga Cris bàsicament fa el que li dona la gana i els clixés se’ls menja per esmorzar. O la meva amiga Kras, que tot i tenir una feina fixa i segura també fa de clown i pinta uns quadres extraordinaris. Perquè és la seva vocació. Perquè li dona la gana. I per acabar vull parlar de l’Eva, la meva filla, que tot i ser molt més jove que servidora i les meves amigues, fa bastant el que li dona la gana, com ara fer topless.

Però l’Eva i unes poques amigues seves conformen una bombolla gens representativa. Perquè cada cop veig menys dones, especialment noies joves, fent topless. Algú podria dir que no fer-ne és un exercici de llibertat. És a dir, que les dones que trien deixar-se la part de dalt del biquini ho fan perquè els dona la gana. I en alguns casos és així, esclar. Però massa vegades hi ha filtres conservadors de porqueria pel mig. Per començar, el filtre d’Instagram i TikTok que et penalitza si ets dona i la foto i el vídeo que et faràs quan t’estàs banyant mostra els teus mugrons (eo, senyors Instagram i TikTok, els meus mugrons tenen la mateixa matèria biològica que els dels senyors que sí que els poden ensenyar). I després hi ha la por. La por a què passarà si algú fa una foto a la platja dels meus pits i com la pot utilitzar (eh... són pits, no nitroglicerina). La por a ser l’única que fa topless i a sentir les mirades dels altres (quina merda que faci falta que arribi algú a una platja com ara jo i comenci a fer topless perquè altres dones es vegin amb cor de fer-ne). I la por a no tenir el verinós concepte de cos perfecte, una por que les noies joves reben de manera massiva cada cop que es connecten a les xarxes (daixò, ¿heu vist el tors de tants homes gens perfectes a platges i piscines?). Per tant, massa factors que porten massa dones a no fer el que els dona la gana i a prendre una decisió, la de mantenir la part de dalt del biquini, des d’un espai de por i pressió estètica. No, això no és fer el que et dona la gana. I no seré jo qui les jutgi.

Jo mateixa quan vaig començar a fer-ne vaig haver de superar el malestar de qui tenia a la vora que no veia amb bons ulls que jo ensenyés una part del meu cos que per a aquesta persona tenia un significat purament sexual i volia només per a ell. Perquè és així. Perquè venim d’aquí. La majoria de les dones que conec hem començat a ensenyar els pits o el cos sencer a la platja o a on sigui i en fer-ho hem hagut de viure uns minuts o uns dies d’incomoditat per guanyar un espai de llibertat. Perquè va d’això. De llibertat, no pas d’estètica. Aquesta és la clau.

Aquest any la Generalitat ha difós un comunicat recordant als ajuntaments que està prohibit prohibir el topless. Tant de bo hagi servit. Tant de bo. I tant de bo totes les dones puguin continuar exercint la llibertat de fer el que els doni la gana.