Què opinaries si, arran d’una reunió del G-8 on les principals potències mundials es trobessin per debatre qüestions de primer ordre, els periodistes es limitessin a descriure’ns el cotxe amb el qual han arribat o a comentar què han menjat? Definitivament, seria inacceptable que no ens expliquessin els temes tractats i les decisions preses. Doncs amb aquest exemple s’entén ràpidament què succeeix quan els mitjans de comunicació cobreixen les notícies sobre el sector de la moda i els grans esdeveniments que mouen la indústria.

El període comprès entre gener i març són mesos molt moguts en aquest camp, ja que se succeeixen les anomenades setmanes de la moda més importants de l’any. Al gener, inaugura la temporada la Setmana de la Moda Masculina de París, seguida d’un dels esdeveniments més esperats, la Setmana de l’Alta Costura, on les poques cases que la integren mostren unes cotes increïbles de creativitat, qualitat artesanal, innovació i virtuosisme tècnic, essencials per crear imatge de marca i determinar el pols del prêt-à-porter. El següent gran succés és la Setmana de la Moda de Nova York, seguida de les de Londres, Milà i París, les anomenades big four per ser les més influents i determinants. Tot això es produeix dos cops l’any, entorn de febrer i setembre, a més de dues minitemporades més, les de primavera/estiu i tardor/hivern, sense comptar les anomenades creuer, amb un caràcter més comercial.

Aquests esdeveniments són, per al món de la moda, el que seria una fira professional com el Mobile World Congress per a la comunicació mòbil o Fitur per al turisme. S'hi presenta la moda que trobarem a la venda 6 mesos després; mig any d’anticipació que és el temps que la indústria necessita per reaccionar a les noves tendències i poder-les produir. Les desfilades són puntes de llança per a la moda futura i llocs de trobada essencials entre inversors i dissenyadors. Per tant, encara que no en siguem professionals, el que allà es presenta afectarà directament la nostra quotidianitat, perquè els agents allí congregats decideixen per nosaltres el que vestirem diàriament en un temps, mentre seguim creient que això de la moda no ens afecta ni va amb nosaltres.

Malgrat la importància d’aquestes setmanes, els mitjans de comunicació tan sols ens mostren el més insignificant i anecdòtic. Georgina Rodríguez desfilant amb un vestit vermell signat pel seu marit Cristiano Ronaldo, Kanye West amb la cara tapada de la mà de la seva parella amb mitja pitrera a la vista o els múltiples estilismes de Zendaya. Mai falta el vestit més estrafolari o alguna famosa desfilant, sempre que no hagin tingut la sort de captar la caiguda d’alguna model a la passarel·la. Però... qui explica les tendències més importants, les innovacions més destacades, les col·laboracions més interessants o els canvis de rumb estilístics de les cases?

La creença que el món de la moda és frívol, en comptes d’acceptar que és un sector clau econòmicament i socialment, segueix afectant la manera com s’explica i atiant el prejudici. Menystenir-lo fa que els principals mitjans de comunicació creguin que no cal un grau d’especificitat ni de coneixement en la persona que cobreix la notícia, la qual, per ignorància absoluta, acaba informant-nos de qüestions tan irrellevants com el model més car o el vestit més provocador. Però ¿permetríem que això succeís en altres camps del periodisme? I d’aquesta manera, seguim maltractant un món i perpetuant una creença massa estesa, la de la moda com a quelcom superficial i prescindible, que ja és hora que comencem a canviar.