Sota vigilància

Entre els escriptors del segle XX només Kafka, crec, comparteix amb Orwell el privilegi d’originar un qualificatiu universal. Tots entenem el que significa kafkià i l’ús d’aquest terme ens estalvia llargues disquisicions sobre el funcionament de la burocràcia o sobre l’eclosió de situacions absurdes. Gairebé tots, així mateix, actualment entenem el significat d’ orwel·lià. També això ens estalvia paraules si pensem o temem que avancem cap a un món orwel·lià. Aquest món, ens diem, serà dominat per la seguretat i la vigilància.

George Orwell, el periodista revolucionari que va participar en la Guerra Civil Espanyola i va deixar el seu testimoni amb Homenatge a Catalunya, va escriure les seves dues grans novel·les quan la revolució ja s’havia convertit en una amarga decepció. La rebel·lió dels animals és una sàtira duríssima contra l’estalinisme i contra la destrucció de la llibertat individual per part del totalitarisme. 1984, la seva obra més invocada, i també la més visionària, vol ser una anticipació dels perills que esperen a l’ésser humà en una era de dictadura tecnològica i de dissolució de la individualitat.

Unes dècades després de l’any anunciat, 1984, el que passa al llibre d’Orwell és el que ha acostumat a passar en totes les utopies i distopies escrites des del Renaixement: es queda curt en les seves previsions. D’una banda, Orwell ha tingut la mala fortuna de ser grollerament vampiritzat per televisions de tot el món. De l’altra, un sol reportatge sobre les previsions per a la seguretat a la Xina i altres països deixa gairebé completament cec l’ull del Gran Germà: la vigilància tecnològica en la qual estem sotmesos desborda per complet les previsions orwel·lianes. Tanmateix, això no treu valor a Orwell, sinó que afegeix patologia al nostre present.