Tricicle: "Fa 34 anys que estem junts i seguim compartint camerino"

___Felicitats per Bits. L'espectador no para de riure mai. Suposo que ho noteu.

___Paco Mir: És al revés, nosaltres detectem quan no riuen. És com la salut, la notes quan falta. Hi ha una música de fons que és el riure, i quan alguna cosa falla dius, "Què ha passat!?"

___Carles Sans: Ens obsessiona molt. Mentre actuem, la gent diu: "Ostres, es nota que us ho passeu bé". Sí, però estem pendents de moltes coses. I una és d'això, que tu facis el gag i immediatament tinguis la resposta.

___Joan Gràcia: Hi ha dies que perds un gag. El fas diferent i el perds. I estàs obsessionat per saber què has fet diferent per recuperar aquell moment.

___P.M.: I l'endemà el tornes a perdre perquè estàs amb cara d'"Ara em fallarà aquest gag". I el públic ho nota, pensa "A aquest tio li passa alguna cosa".

___Fa un any i mig que feu l'obra, i ara l'heu estrenat a Barcelona.

___J.G.: Barcelona és Barcelona. Per això gairebé mai estrenem un espectacle a Barcelona. El rodem abans, i tornem a casa amb un coixí perquè ja sabem que l'espectacle funciona.

___C.S.: El que passa és que fer humor és agraït però traïdor. Quan fas un gest o un gag i te'l riuen, el més llaminer del món és que l'endemà intentis repenjar-t'hi per veure si te'l riuen una mica més. I en aquest intent perds l'origen, el mates.

___Els públics són diferents?

___P.M.: Riuen del mateix. El que passa és que ho exterioritzen més o menys, són més introvertits o extravertits. Però els punts on riuen són els mateixos al 99%.

___Heu dit que serà l'últim espectacle, he vist titulars que diuen que plegueu, però després aclariu que encara actuareu uns quants anys. I penses: "Això serà com els Rolling Stones".

___C.S.: El Basté ens ha dit: "Heu fet un Víctor Valdés". Hem anunciat que ens en anem quan encara no ens en anem. El que hem anunciat és que no farem un nou espectacle de nova factura. Ja són molts anys, el nostre espectacle és molt físic, i ja és hora. Però ens semblaria estrany marxar i no fer una mena d'adéu a tot aquest públic que ha sigut tan fidel. I això és el que diem. Com a oportunitat per veure un espectacle de nova creació, Bits és l'últim. I després faríem un recopilatori de comiat.

___Però teniu previst que Bits duri un parell d'anys més. En plena crisi mundial, tenir dos anys garantits és un luxe.

___C.S.: Som molt afortunats, esclar. La feina ha baixat per a tothom. El nombre d'espectadors que ara assisteixen al teatre no és el mateix que el de l'any 2007 o 2008, per raons que tots sabem. Però dins d'aquesta conjuntura, el Tricicle és feliç, està content.

___J.G.: Per l'IVA no estem contents. Estem emprenyats, com tothom.

___P.M.: Tothom no, hi ha algú que està molt content. El que l'ha posat. Esperem que a aquest algú se li giri el cervell i torni a la normalitat.

___Esteu emprenyats amb altres coses? ¿Sou militants públics de causes?

___C.S.: Cadascú té la seva opinió i el seu criteri. Com a col·lectiu, com a Tricicle, no acostumem a manifestar-nos. Ara, a títol personal, cadascú participa, es manifesta, escriu i diu el que vol.

___Parleu d'esforç físic, però jo us vaig veure en forma.

___P.M.: Això és el que diuen: "Esteu molt en forma", I diem: "Aquestes dues hores sí". La resta del dia t'estàs recuperant.

___J.G.: Els dissabtes fem dues funcions. I quan acabem la segona estem perquè ens agafin amb pinces i ens portin al llit.

___C.S.: És que ens imposem un ritme molt exigent, no sabem fer-ho d'una altra manera.

___J.G.: En aquest espectacle, quan comences ja no estàs parat en cap moment. Quan no estàs en escena t'estàs canviant per al següent esquetx. No és com córrer durant una hora i mitja, però sí com caminar fort i córrer durant una hora i mitja. Quan pensem un espectacle, ens proposem fer-lo més tranquil. Però sense adonar-nos-en, el ritme d'actuació, el ritme de gags, el ritme de canvis, ens porta a un espectacle que és físic.

___Us heu barallat alguna vegada?

___C.S.: Les persones que treballen juntes, algun dia tenen alguna desavinença. Suposo que en una redacció també passa.

___J.G.: No es pot dir que ens hàgim emprenyat mai. Sempre discutim per maneres de veure l'espectacle o maneres de funcionar. Però és una discussió dialogant, per solucionar-ho. Si no, no seríem aquí. I hi ha un exemple important: fa trenta-quatre anys que estem junts i seguim compartint camerino, ens continuem canviant tots tres en un sol camerino.

___C.S.: Per petit que sigui, eh. A vegades és molt incòmode, són camerinos pensats per a una persona.

___No és habitual que els trios artístics aguantin tant.

___P.M.: Jo crec que probablement som l'únic cas del món de companyia en actiu que hagi actuat tant temps amb el mateix nom.

___El secret?

___C.S.: Molta mà esquerra. Jo sé quins són els punts dèbils del Paco, ell coneix els meus, i així. Si no vols una confrontació directa, que no la vol ningú, saps quins temes has d'evitar. I si els has d'afrontar, saps com fer-ho. I si hi ha conflicte, es resol.

___Suposo que l'èxit hi ajuda.

___J.G.: Quan a un matrimoni li va bé, no es planteja el divorci. És el que ens ha passat a nosaltres. No hem tingut cap espectacle que no hagi funcionat. Tots han anat bé, cada dia la gent ens transmet que els agradem. Sortim a acomiadar el públic i ens diuen, com ara mateix: "No us retireu". Són bàlsams que curen.

___C.S.: Com ho és veure que el públic jove també s'ha enganxat al Tricicle. Hi ha artistes que van envellint amb el seu públic i van desconnectant d'una generació. M'encanta veure gent jove a platea.

___Sou artistes, però també empresaris.

___C.S.: Jo em considero un actor a qui, per circumstàncies X, el temps l'ha portat a haver de ser empresari, a haver de ser programador o a haver de decidir coses que jo, per la meva manera de ser, no hauria escollit. Però t'hi trobes. Originàriament em considero un actor.

___J.G.: Jo si no hagués estat al costat del Carles i del Paco no seria actor. No he fet pràcticament res més d'actor fora del Tricicle. A mi el que m'agrada és embolicar les coses. Què sóc? Encara no ho sé.

___P.M.: Jo crec que sóc un creador. Vaig començar fent belles arts, m'agrada fer coses amb les mans. I això es transmet al teatre, a fer històries, a crear històries. Potser se'n podria dir un emocionador, m'agrada crear emocions.

___Cap dels tres se sent empresari, doncs?

___J.G.: Com que vaig treballar en un banc durant uns anys, em va tocar portar la gestió. Ara ja tenim una gerència, i realment a mi fer-ho no m'entusiasmava. Cap dels tres tenim vocació d'empresaris, som bastant artesans, és una de les parts bones del Tricicle.

___El graciós del grup qui és?

___P.M. i J.G.: El Carles.

___El punt d'inflexió del Tricicle va ser aparèixer a l'Un, dos, tres, de TVE.

___P.M.: Va ser el moment que ens vam fer populars. Ja érem populars, entre cometes, dins del món del teatre de les gires, dels bolos. La nostra fama teatral hauria pogut començar a créixer de mica en mica. El que passa és que l'any 1983 el públic que veia l'Un, dos, tres eren vint milions. I d'un dia a l'altre els policies ens saludaven pel carrer.

___J.G.: Era el programa que no veia ningú però que veia tothom.

___Va ser Chicho Ibánez Serrador en persona?

___P.M.: Sí, ens va veure a Madrid a la sala Cadarso.

___C.S.: Actuàvem en una sala petita, amagadeta, a la Plaza España de Madrid. Va causar una certa crisi.

___"Hi hem d'anar o no hi hem d'anar?"

___C.S.: És a dir: "Travessem aquesta línia o no?" I al final vam dir: "Escolta, que ens veuran 20 milions de persones!"

___P.M.: El més curiós és que abans de sortir a la tele érem intel·lectuals, de culte. I va ser sortir a l'Un, dos, tres ... i baixar dels esglaons de la glòria de cop.

___Hi heu pogut tornar?

___J.G.: No, hem sigut comercials tota la vida.

___P.M.: I després hi ha gent, sobretot aquí al nostre país, que no ens ha vist. S'ha quedat amb el record que som els de l'Un, dos, tres ... Ja fa anys que els actors tornen a venir a veure'ns i diuen: "Ostres, sou bons, eh?"

___C.S.: Estem parlant del sector del teatre ultraortodox. És la típica història en què a vegades es fa una associació que identifica comercial amb no tan valuós. Quan el que persegueix qualsevol que viu d'aquesta professió és ser comercial: tenir acceptació, omplir teatres. El Galceran és comercial o no ho és? El que està clar és que és un senyor d'èxit.

___Amb les noves generacions potser no és tan present el tòpic de l'artista intel·lectual.

___P.M.: No, perquè hi ha una cosa molt maca, hi ha gent que ha nascut amb nosaltres. Hi ha actors que s'han fet actors perquè ens han vist a nosaltres. I això ja és el súmmum.

___Feu un gag amb l'ajut, via enregistrament, de Les Luthiers. No hi haurà espectacle conjunt?

___C.S.: Ara l'únic que fem és dinar junts quan coincidim. Ens hauria agradat haver fet un espectacle conjunt. Però a Bits hi ha aquest esquetx que és un homenatge a Les Luthiers, partint d'uns textos que són una mixtura entre aportacions nostres i seves. Quan els hi vam proposar, van estar encantats. Ens van venir a veure, i expliquen que les seves dones els van dir: "Lo hacen mejor que vosotros".

___Heu quedat amb les seves dones?

___C.S.: No, no hem arribat fins a aquest punt.

___P.M.: També quedarien encantades.

___En aquesta obra dieu que us heu desacomplexat i que parleu, tot i que parleu poquet.

___C.S.: En el procés de creació vam voler desinhibir-nos d'obstacles que a vegades tu mateix et poses. Desprendre's de consideracions com: "Oh, això no és prou ortodox, això no podem dir-ho, això no ho podem fer". Aquí vam dir: "Si volem parlar o dir alguna frase, la diem; si volem fer un esquetx sobre Les Luthiers, el fem, i si volem reprendre personatges que ja havíem fet en altres espectacles, ho fem". I això ens ha donat una llibertat que ens ha demostrat, a l'hora de posar-ho al davant del públic, que no passa absolutament res.

___I per què abans no? Eren pors?

___J.G.: Venim de l'escola de mim, en què estava absolutament prohibit no només parlar sinó emetre qualsevol soroll.

___I ho porteu bé, això de parlar?

___C.S.: Al principi costava una mica. Es feia una mica estrany, això de dialogar, perquè no havíem dialogat mai.

___I d'aquí deu anys què fareu?

___P.M.: Això depèn una mica de l'IVA. Perquè potser si segueix no hi haurà teatre. S'hauran acabat els espais per fer teatre. No sé què farem. Escriurem les biografies.

___Però us imagineu una vida sense actuar?

___J.G.: No actuarem però farem coses. Perquè som culs de mal seure i no crec que estiguem sense fer res.

___Què teniu al cap?

___C.S.: Bé, jo crec que la marca Tricicle s'ha d'aprofitar, per dir-ho d'alguna manera. La possibilitat de crear un Tricicle jove no estaria malament.

___J.G.: O un Tricicle de dones.

___P.M.: Jo em veig més de director de l'ARA, per exemple.

___Sí, i jo puc anar al Tricicle de dones, podem fer un intercanvi. ¿El tema polític català com el viviu? Us interessa? ¿Esteu preocupats, animats, emocionats?

___C.S.: Jo crec que sí, que ens ha d'interessar. Nosaltres fa trenta-quatre anys que viatgem per Espanya, i pel fet de ser català has d'anar donant sempre explicacions.

___J.G.: Jo estic favor d'un referèndum, que és el que és normal. El referèndum és la manera de saber què és el que vols. És la manera de saber qui és silenciós, qui hi ha i qui no hi ha. Qui hi va i qui no.

___I sabeu què votaríeu?

___C.S.: Jo encara no ho sé.

___J.G.: A mi m'agrada molt la política però no m'agraden els partits polítics, i a més a més sóc un abstencionista de mena. El problema és qui em representaria.

___C.S.: Jo he encunyat el títol de català desubicat, que és aquell que quan viatja fora de Catalunya es passa el dia defensant i justificant per què des de Catalunya s'està demanant el que es demana, intentant convèncer a través dels raonaments. Però que és també aquell que arriba a Catalunya, a vegades sent coses que també li grinyolen molt i que el fan vacil·lar respecte al que defensava dos dies enrere a fora.

___Com que esteu fent Bits, acabaré amb la vostra fitxa tècnica digital.

___P.M.: Doncs sóc bastant Apple, no sóc gens de xarxes socials. No tinc mails al mòbil per no estar-hi enganxat.

___J.G.: Jo tampoc porto els mails al mòbil, perquè aleshores estaria mirant la pantalla fins i tot a casa. Sóc a Facebook, però l'utilitzo per passar informació a altres amics.

___C.S.: Jo sóc Apple, totalment. I en les seves variants d'iPhone, iPad... I WhatsApp.

El perfil

Joan Gràcia (Barcelona, 1957), Paco Mir (Barcelona, 1957) i Carles Sans (Badalona, 1955) són la prova que els trios poden ser una forma òptima de convivència. 34 anys després de fundar la seva companyia (Tricicle va néixer l'1 de novembre del 1979) segueixen junts i ben avinguts.

Amb l'humor i el gest com a ingredients bàsics, Tricicle ha creat nou espectacles propis, ha participat en la producció d'una desena d'espectacles més i ha encadenat un èxit rere l'altre, una gira amb la següent. Potser envejosos del do de la ubiqüitat, han creat una segona companyia clònica que arriba allà on ells no poden i manté viu el seu repertori.

La televisió també ha sigut un terreny prolífic per a la creativitat de Tricicle (Dinamita, Palace, Tres estrelles...). Però la fidelitat a la companyia no ha coartat la feina individual dels seus integrants, que també han tingut temps de fer camí en solitari en terrenys com la direcció escènica, la interpretació, la producció i la realització de cinema.

Ara Tricicle és notícia perquè representen a Barcelona l'espectacle Bits: l'anuncien com l'última obra de creació abans de la seva retirada. Però que ningú s'esveri. Al muntatge encara li queda una llarga vida i després faran un espectacle de grans èxits. El trio segueix rodant.