Aconseguir que polítics de diferents institucions públiques es posin d’acord en qüestió de mesos es pot considerar gairebé un miracle. Doncs això és el que va passar quan una associació d’empresaris del sector tèxtil i de la confecció de la comarca del Maresme (Asegema) es va presentar fa un any a l’Escola de Teixits de Canet de Mar per explicar com els costava de trobar patronistes i cosidors per als seus tallers. Miquel Soler, el director de l’escola -tancada el 2011 per falta d’universitaris i dedicada des de llavors a projectes de recerca per a empreses-, va transmetre les seves peticions a les administracions i, tres mesos després, Diputació de Barcelona, Ajuntament i Generalitat es van posar d’acord perquè el centre reobrís les portes per oferir formació professional dual, una modalitat que combina les classes lectives amb les pràctiques en empreses.

“Vam veure que era una oportunitat fantàstica, perquè la demanda provenia directament de les empreses”, explica Soler, tercera generació d’una família d’empresaris tèxtils del Maresme. Ell mateix va ser estudiant d’aquest centre, obert el 1922 i fins fa vuit anys un dels quatre llocs de tot Espanya on es podia estudiar enginyeria tèxtil. L’Escola Universitària de Canet de Mar estava especialitzada en teixit de punt, però igual que la de Béjar, a Salamanca, i la d’Alcoi va acabar tancant les seves portes per falta d’alumnes. El desinterès per aquests estudis va començar el 2005, coincidint amb la liberalització del mercat tèxtil i la deslocalització de la producció a la Xina. Actualment, l’únic centre on es pot estudiar enginyeria tèxtil a tot l’Estat és a Terrassa.

Però l’Escola de Canet ha tingut l’oportunitat de reaprofitar la seva infraestructura educativa amb la inauguració del primer curs de formació dual i avui una vintena d’alumnes de totes les edats aprenen aquí les tècniques de patronatge, tallat i teixidura que els serviran per treballar en una empresa de moda o tèxtil.

Atrets per les pràctiques

“De seguida que van sentir la paraula dual molts joves van enviar les seves preinscripcions. Ja tenim llista d’espera!”, diu Soler. “La veritat és que és una formació molt pràctica, ja que més del 30% de la formació es fa dins l’empresa. Estar lligats al mercat permet ajustar-nos a la demanda real de feina”, afegeix Soler al seu despatx, ubicat a les antigues instal·lacions del centre. A l’altra banda del pati hi ha la nau noucentista on els estudiants aprenen a utilitzar telers, màquines de teixir i altres equips especialitzats. En un extrem de la nau hi ha el laboratori tèxtil, a disposició de les empreses que duen a terme aquí els seus projectes de recerca. “Les companyies que han sobreviscut a la crisi ho han fet gràcies a l’especialització; moltes es dediquen a teixits tècnics, aplicats a la salut, l’automoció, la indústria aeroespacial... No obstant això, la seva subsistència també depèn de trobar personal que sàpiga fer anar les màquines!”, diu Soler. Entre els alumnes de primer curs hi ha el Mounir, un noi de Canet que diu que a ell el que li agrada són les màquines: “M’és igual de quin tipus”, indica. “A veure si trobo feina en una empresa de per aquí”, afegeix aquest jove esprimatxat, que l’any passat va acabar l’ESO. A la classe són quatre nois envoltats de noies. Entre ells hi ha també el Martí Bover, de Premià de Mar. “El batxillerat no era per a mi, així que ho vaig deixar. A mi m’agrada el teatre i em vull dedicar a dissenyar vestuari per a actors”, diu, ajustant-se les ulleres de muntura de pasta per observar una tela de colors.

La majoria dels alumnes són de Canet de Mar i rodalia, una zona familiaritzada amb la indústria tèxtil, i a pocs quilòmetres de Tordera, seu de marques del grup Inditex com Massimo Dutti o Oysho. “De fet, l’Ajuntament de Tordera tenia intenció d’obrir un centre de formació dual però al final van decidir que era millor reaprofitar les instal·lacions de Canet”, diu Soler, mostrant una antiga tricotosa manual. “Aquí apreníem a fer bufandes per a la xicota”, bromeja.

En un racó hi ha la Carmen Felipe, de 16 anys. La Carmen volia estudiar disseny de moda però no havia fet el batxillerat: “Vaig decidir que començaria a formar-me des de baix”, explica, decidida. “Ja pots saber molt de disseny, però si no saps quina caiguda tindrà una tela no et serveix de res”, afegeix la seva amiga, Maria Teresa Jodrà, de 29 anys, i també de Canet. Ella volia ser metge, però per dificultats econòmiques mai s’ho va poder permetre. Ara, tenint l’escola al costat de casa, li és més fàcil. “La moda també m’agrada, sóc de les que em faig jo mateixa la roba”, diu, ensenyant com va vestida. “L’afició em ve de petita, de quan anava al taller de confecció de la meva tieta, a Arenys de Mar”, recorda. La seva amiga Rebeca Frías -25 anys, arracada al nas i metxes- ve cada matí de Barcelona i és més ambiciosa. “Algun dia em veig com a dissenyadora, treballant pel meu compte”, diu.