Barcelona, ciutat animal

Si penseu en algun animal que relacioneu amb Barcelona és possible que el primer que us vingui al cap sigui el mític Floquet de neu, o els coloms de la plaça de Catalunya. Però n'hi ha molts més...

Fets de ferro forjat, de pedra o de trencadís gaudinià. Els trobareu en vitralls multicolors, gàrgoles amenaçadores o rètols lluminosos. Presideixen avingudes, adornen fonts o protegeixen edificis. La fauna que habita Barcelona adquireix múltiples formes que poden arribar a passar desapercebudes. Una recerca atenta per racons, places i façanes ha permès caçar-les i presentar-les a Barcelona bestiari, publicat per Triangle Postals, amb els versos de Josep Carner, fotografies de Pere Vivas i Ricard Pla i pedagògics textos complementaris de Marta Luna. Com recorda Jaume Subirana en el pròleg, "reals o imaginaris, vius o representats, els animals comparteixen amb nosaltres els carrers, places i jardins urbans i les pàgines de molts llibres".

Josep Liz, editor i impulsor del projecte, explica: "Des de feia molts anys ens havia cridat l'atenció la quantitat de fauna que hi havia en façanes, fonts i jardins de Barcelona, de diferents èpoques i estils". La idea va ser lligar aquest "patrimoni urbà amb el patrimoni literari, en aquest cas amb el Bestiari, de Josep Carner, del qual ara es compleix el cinquantenari". En certa manera, s'ha volgut "ordenar i sistematitzar un patrimoni que qui més qui menys té present".

Un mussol que antigament anunciava els rètols Roura dóna la benvinguda als vehicles que enfilen la Diagonal des de la confluència de l'avinguda amb el passeig de Sant Joan; una llagosta brossiana corona la seu del Col·legi d'Aparelladors, al carrer Moià; el gat de Botero es mira, tot murri, els passejants de la rambla del Raval; a la rambla de Catalunya, el bou que emula el pensador de Rodin mira cap a la muntanya, mentre que la girafa coqueta la presideix al capdamunt. Precisament aquestes dues últimes escultures són obra de Josep Granyer, el creador d'uns dibuixos per als quals Josep Carner va rebre l'encàrrec d'escriure el seu bestiari, de manera que aquest maridatge dels versos amb la fauna de Barcelona és del tot pertinent.

El bestiari de Barcelona abasta moltes èpoques i estils: "El Modernisme és molt exuberant en la representació de la flora i la fauna, però n'hi ha molt més. El Romànic i el Gòtic també recullen exemples extraordinaris encara que no tan coneguts, com les gàrgoles de la catedral que representen el cocodril o l'elefant. També hi ha actuacions més modernes, com el mussol lluminós dels rètols Roura", diu Liz.

Els exemples no s'acaben. "N'hi ha de coneguts universalment, com el drac o la salamandra de Gaudí, però n'hi ha molts altres de menys cèntrics i més desconeguts que completen la idea del paper simbòlic que han tingut els animals en l'ornamentació de la ciutat". Josep Liz ens en posa dos exemples: el porc i els micos musicals de la façana de la Casa Daura de Sarrià, i les granotes que il·lustren el mosaic de l'antiga fàbrica de paraigües J. Budesca al barri del Clot.

El safari continua a la xarxa

L'obra també s'ha plantejat amb una voluntat divulgativa i pedagògica. "Volíem donar context a les imatges dels animals, al lloc on es troben i per què". Per exemple, per què les abelles, amb fama de treballadores, adornen la façana de la Casa Berenguer, seu d'una indústria tèxtil, o per què és precisament una formiga la que identifica la cooperativa La Formiga Martinenca. "Es tracta d'explicar el pont entre foto i poema i adreçar-se al gran públic, de 0 a 99 anys". I, si és possible, arribar més enllà "per donar la màxima difusió a aquest extens patrimoni", afirma Josep Liz, que destaca l'esforç que s'ha fet per editar Barcelona Bestiari també en castellà i anglès, amb traduccions del poeta Fernando Beltrán i Mary Ann Newman, especialista en literatura i cultura catalanes.

Perquè Barcelona Bestiari tingués unes dimensions raonables, s'ha fet una tria de 41 bèsties de les més de 150 que Carner va inventariar. El poemari presentava una relació alfabètica dels animals, de l'abella a la zebra, mentre que Barcelona Bestiari els ordena seguint el criteri pedagògic que va dels petits invertebrats fins als primats superiors, passant pels amfibis, rèptils i aus. Però "per completar l'àlbum bestial de la ciutat", Josep Liz explica que han posat en marxa una iniciativa interactiva perquè els lectors puguin incorporar a la xarxa les seves aportacions i descobertes de la fauna urbana. Les imatges es poden pujar a www.barcelonabestiari.cat.

Potser per la seva dimensió mitològica o per la influència de la llegenda de Sant Jordi, els dracs tenen una presència molt destacada a Barcelona. Ho ha observat i documentat el fotògraf Josep Martínez al llibre Drakcelona, publicat fa dos anys, on en recopilava al voltant de 500. La seva recerca no s'ha aturat i ara ja supera el miler de fotografies, que presentarà en una reedició de l'obra pels volts de Sant Jordi.