Bojos pel trial

Toni Bou. Piera, 17 d'octubre del 1986. 13 cops campió del món

Si Jordi Tarrés va marcar un abans i un després en el món del trial, Toni Bou representa ara per ara el present i el futur d'aquest esport. I és que amb vuit anyets ja era campió de Catalunya de bicitrial en categoria promesa. Després de proclamar-se campió del món de l'especialitat en la seva categoria, l'any 99 va fer el salt a la moto: Bou deixava així de pedalar per donar gas. El 2003 ja era campió d'Europa i tot just dos anys més tard ja era cinquè en el Mundial de Trial a l'aire lliure i tercer en l'indoor . Dinamita Bou, com el coneixen els seus amics, entrava al Mundial per la porta gran i plantant cara als pilots capdavanters del moment. I des que va explotar, el de Piera no s'ha aturat. Va necessitar només dos anys per saber quines eren les necessitats i el nivell que calia per tenir èxit, i amb 20 anys ja es va proclamar campió del món per partida doble -aire lliure i indoor- . "Jo crec que és gairebé impossible repetir un any així, guanyar i ser al podi en totes les curses", deia Bou tot just després de guanyar el seu primer Mundial. Però des de llavors no ha cedit cap títol mundial i gairebé mai ha baixat del podi. Amb sis Mundials a l'aire lliure i set indoor -l'últim el d'aquest any, el va guanyar imposant-se en totes i cadascuna de les proves-, Bou no deixa de superar-se.

Treballador i ambiciós, dia sí i dia també Toni Bou agafa la moto i marxa a practicar a la muntanya per tractar de millorar el seu estil. Un estil propi que combina a la perfecció l'habilitat, la precisió i la força per moure's amb la seva motocicleta sobre les roques, els arbres i altres obstacles.

En poques paraules, Toni Bou és avui en dia el mestre modern de trial, el pilot que ha agafat el relleu dels pioners Tarrés i Colomer. Té només 26 anys, així que podem dir que encara queda Toni Bou per a uns quants anys més.

Aquest cap de setmana ha començat una nova edició del Mundial de trial a l'aire lliure a Motegi, al Japó, un campionat que fa vuit anys que té accent català. Toni Bou, Adam Raga, Albert Cabestany i Jeroni Fajardo són els noms que cada cap de setmana de Gran Premi ocupen els primers llocs de les classificacions. I a ells cal sumar-hi Laia Sanz, que és la gran dominadora del trial femení. "Els pilots catalans al Mundial no som gaires, però tenim molta qualitat", diu Toni Bou, que domina el Mundial a l'aire lliure des de fa sis anys i l'indoor des d'en fa set. I tots els pilots que ara estan en actiu i que lluiten i es reparteixen els triomfs en totes i cadascuna de les cites des de ja fa uns quants anys coincideixen a apuntar que gran part de la culpa dels èxits catalans en el trial és dels pilots pioners que als anys 80 van començar a despuntar i a crear afició per aquest esport a casa nostra: Jordi Tarrés i Marc Colomer. Ells dos van obrir el camí que ara han seguit molts altres. "Suposo que els èxits del Jordi [Tarrés] han ajudat moltíssim a fer que a la gent li agradés el trial. I com que quan comences de petit tens els millors pilots aquí, doncs ja saps què has de fer per ser millor", apunta Bou. Adam Raga, doble campió del món de trial a l'aire lliure, afegeix: "Quan ets de Catalunya o vius aquí tens una mica d'avantatge respecte a la resta, perquè hem mamat trial des de petits".

El fet que hi hagi molts nens i nenes que comencin a competir fa que el nivell dels campionats catalans sigui molt alt. Quan els petits pilots arriben a competir a Espanya, a Europa i al món, això els ajuda a marcar les diferències. "La majoria de nosaltres vam començar al Campionat de Catalunya quan érem petits, i allà el nivell era molt alt. Això en certa manera ha propiciat que en el moment de fer el salt al Mundial, els pilots catalans ho hàgim fet bé. Crec que tot és una cadena", diu Laia Sanz, la pilot que domina el trial femení des de fa dotze anys.

Però aquesta afició pel trial va més enllà del Mundial i dels campionats, ja que cap de setmana rere cap de setmana són molts els aficionats que agafen les motos i van a la muntanya a practicar el seu esport preferit. I això, com no pot ser d'una altra manera, és clau per començar a preparar el futur relleu dels campions. "Hi ha nanos joves que s'esforcen i que ja saben què han de fer per arribar a dalt. Podem estar tranquils en aquest aspecte", comenta Albert Cabestany, un altre dels catalans que ha tastat la dolçor del triomf.

A tot això, a més, cal sumar-hi el fet que la majoria de marques -totes exceptuant Beta- estiguin instal·lades a Catalunya. Però el fet que els catalans monopolitzin els títols mundials de trial també té una contrapartida. "Quan vaig començar a guanyar, corria contra [Takahisa] Fujinami i [Dougie] Lampkin, i llavors hi havia molt més interès mediàtic. Ara guanya sempre un català i potser perd una mica d'interès", assegura Raga. En aquest sentit, Cabestany afegeix: "El monopoli fa por, perquè molts cops sembla que no es doni el valor que es mereix a un triomf en el Mundial. Hi ha gent de tot el món que treballa per ser el millor i nosaltres tenim la sort que els millors són aquí a casa".

A Motegi, aquest cap de setmana, Toni Bou buscarà la seva 22a victòria consecutiva -tant en el Mundial a l'aire lliure com a l'indoor -, mentre que la resta de catalans tractaran de posar-li les coses complicades per intentar pujar al graó més alt del podi. Sigui com sigui, el trial seguirà parlant català.

Laia Sanz. Corbera de Llobregat, 11 de desembre del 1985. 12 cops campiona del món

Amb només dos anys, quan la majoria de nens encara no han pujat mai a una bici, Laia Sanz ja pedalava pels voltants de casa seva. La bici, però, li va quedar petita aviat. Ella, inquieta i curiosa, no en tenia prou. Sense dir-ne res a ningú, la petita Laia va començar a agafar la moto del seu germà gran, Joan, que tenia una Montesa Cota de 25 cc. "El meu pare anava en moto i jo vaig començar veient com ell i el meu germà sortien... Podem dir que l'afició al trial em ve una mica de família", explica la Laia amb un somriure. La pilot de Corbera de Llobregat, amb set anys i animada per la seva mare, va apuntar-se a participar en una cursa del campionat català júnior que tenia lloc al seu poble. Va acabar en última posició, però allò no li va treure les ganes de seguir practicant aquell esport. Tot el contrari. Va decidir que l'any següent s'inscriuria per participar en tot el campionat de trial. La seva progressió ha estat espectacular: amb 12 anys va aconseguir guanyar la seva primera cursa en un campionat masculí i l'any següent ja va guanyar l'Europeu de trial femení. Aquell resultat va marcar un abans i un després, ja que la seva actuació va cridar l'atenció dels aficionats i dels equips professionals.

A més del trial, l'esport en el qual regna des de fa anys, Laia Sanz també guanya proves d'enduro i dels X Games, i des de fa tres anys ha descobert el desert. L'any 2011 va debutar al Ral·li Dakar i ja acumula tres triomfs en la categoria femenina. Sense límits i buscant sempre nous reptes. Així viu Laia Sanz.

Albert Cabestany. Tarragona, 26 de juny del 1980. 1 cop campió del món

Té 32 anys i és el més veterà de tots, però sap que està en el seu millor moment. Albert Cabestany ja fa 16 anys que va aterrar a l'elit del trial i ara per ara no té pensat abandonar. "Gaudeixo sobre la moto i mentre tingui motivació seguiré fent el que faig", diu, rialler. Després d'iniciar-se amb el biketrial -abans anomenat trialsin -, Cabestany, que va heretar la passió pel trial del seu pare, va canviar la bici per la moto als 12 anys. Deu anys més tard, l'any 2002, va ser l'únic que va poder acabar amb la ratxa del pilot anglès Dougie Lampkin, que no tenia rival des de l'any 97. En una última prova molt disputada, el tarragoní es va convertir en campió del món de trial indoor . "Era històric. I a més vaig ser el primer català que guanyava un Mundial indoor ! Les petites anècdotes són les que et fan sentir orgullós de la feina que has fet", explica Cabestany.

Però a més del trial, el tarragoní és un amant de tots els esports de benzina i és habitual veure'l tuitejar sobre F-1, sobre el Mundial de MotoGP... I sobretot, tampoc descuida una altra de les seves aficions: la fotografia.

Adam Raga. Ulldecona, 6 d'abril del 1982. 6 cops campió del món

Si alguna cosa caracteritza la carrera esportiva d'Adam Raga és la precocitat. I és que quan només tenia 23 anys ja era el segon pilot amb millor palmarès de la història del trial. La raó? Amb sis anys ja va córrer el seu primer trial, a Martorelles, i compaginava l'escola amb la competició. El seu pare, un boig del trial com ell, va ser-ne el culpable. "Té una passió increïble per les motos, i de fet va arribar a ser campió de la província de Tarragona", recorda Raga, que explica que de ben petit el seu pare ja li va comprar la primera moto. Campió d'Europa i del món en categoria júnior l'any 2000, el pilot tarragoní es va convertir en professional tot just tres anys més tard. I va ser arribar i triomfar, ja que l'any del seu debut va guanyar el seu primer Mundial indoor . El d'Ulldecona va aconseguir revalidar el títol tres cops. I és que els seus millors anys van ser el 2005 i el 2006, quan va aconseguir el doblet -aire lliure i indoor -. Però uns anys més tard, el 2009, una lesió al genoll el va obligar a aturar la seva carrera esportiva durant un any. "És el pitjor que et pot passar", confessa ara que ja torna a estar al millor nivell.

Jeroni Fajardo. Caldes de Malavella, 5 d'abril del 1985

El culpable que Jeroni Fajardo sigui pilot de trial no és el seu pare; és el pare d'un amic. I és que quan ell era petit i vivia a Pals, veia com els aficionats al trial sortien pels voltants de casa seva amb les motos. I el pare del seu amic li va oferir pujar a una per primer cop. S'hi va aficionar i va seguir una per una totes les participacions de Jordi Tarrés i de Marc Colomer. De fet, després de ser cinc cops campió del món de biketrial en categories infantils, amb 13 anys va començar a participar en curses de trial. Va tenir el millor tutor possible: Jordi Tarrés. Fajardo va traslladar la seva residència a Rellinars, on resideix l'heptacampió del món, per poder-se entrenar amb ell.

Més tard, un altre dels campions de trial catalans, Marc Colomer, es va encarregar de la seva formació. Ara, a més de sovintejar el podi de les grans cites mundials, Fajardo també forma part de l'equip espanyol que domina amb mà de ferro el Trial de les Nacions. I que està integrat exclusivament pels pilots catalans d'aquest reportatge.