La ciutat de la pau i els artistes

Ni tan sols els assassinats d'Anders Breivik l'estiu del 2011 han aconseguit enfosquir la proverbial tranquil·litat noruega. Així, l'arribada a l'aeroport d'Oslo no resulta gens incòmoda: ningú no revisa la maleta o la bossa i els guardes ens donen la benvinguda amb un gran somriure i sense cap traça d'estrès.

Els noruecs són amables de mena i creuen fermament en el concepte de pau. Potser aquesta vocació pacífica es deu a la influència del Peace Center, una institució ubicada a Oslo amb exposicions temporals i permanents sobre els premis Nobel. O potser l'explicació és el seu sentiment de comunitat, el mateix que fa que paguin impostos elevats amb el convenciment que això revertirà positivament en la seva qualitat de vida.

A la ciutat d'Oslo, amb 600.000 habitants, la majoria de la gent es desplaça a peu o en bicicleta. El tramvia també posa una nota de color als carrers, i és molt habitual que els polítics en facin ús, o que passegin com els altres vianants. La voluntat política d'apropament als ciutadans va portar l'estiu passat el primer ministre, Jensen Stoltenberg, a fer-se passar per taxista. La intenció del premier era esbrinar de primera mà què opinaven del seu govern els ciutadans.

Una ciutat-jardí

A Oslo hi ha pocs cotxes i molts jardins, fonts i bancs per prendre un gelat o fer-se una abraçada. Quan fa bon temps, els noruecs se citen per fer pícnics sobre la coberta de l'Opera House. Qualsevol passejada es fa en companyia perquè la ciutat està esquitxada d'escultures: 550 en total, a més de les 212 que es concentren a l'impressionant Parc Vigeland. Allà, l'escultor que dóna nom al parc va desplegar tota una al·legoria de la vida a través de desenes d'escultures humanes despullades i en actituds molt diverses. Gustav Vigeland va negociar personalment amb l'Ajuntament per disposar d'aquesta àrea, de 32.000 metres quadrats i oberta els 365 dies de l'any.

Vigeland era amic d'Edvard Munch, el genial i depressiu autor d'El crit, a qui li agradava freqüentar l'Engebret Cafe. En aquest mateix local el compositor Edward Grieg tocava el piano i el dramaturg Henrik Ibsen rosegava tabac tot mirant per la finestra el teatre que tenia a l'altre costat de la plaça dels Bancs. Es diu que alguna vegada també escopia, de manera que els que passejaven per la plaça corrien el risc d'acabar parcialment mullats.

Celebració Munch

Aquest any se celebra el 150è aniversari del naixement de Munch. Entre els diferents actes commemoratius, la National Gallery i el Munch Museum s'han aliat per oferir algunes exposicions extraordinàries sobre el pintor. Els noruecs se senten orgullosos de l'artista, un autor controvertit i prolífic que va viure i treballar en diferents països. Les diferents versions que va fer d'El crit nodreixen totes dues pinacoteques.

El reclam de l'Any Munch també s'està notant en l'augment de visitants en indrets com l'aula universitària que el pintor va decorar, o al seu últim estudi, ubicat al poblet d'Ekely, als afores d'Oslo. El turó Ekeberg, des d'on cridava el protagonista del seu cobejat quadre, o el barri bohemi de Grünnerlokka, on li agradava passejar i barrejar-se amb intel·lectuals, també formen part de l'itinerari Munch.

El recordatori de la vida i obra de Munch són un bon pretext per conèixer l'encisadora Oslo, una ciutat envoltada de cims arbrats, tranquil·la i banyada per un enorme fiord. I és que els fiords són tan nombrosos a Noruega que ja des de l'avió són ben visibles.

'Esquí' és una paraula noruega

Els noruecs són amants del medi ambient i de les activitats a l'aire lliure. A l'hivern, la pràctica de l'esquí de fons és molt habitual. Van ser justament els noruecs els que van batejar aquest esport. L'espectacular salt Holmenkollen ofereix vistes panoràmiques de 360 graus de la ciutat. I a Oslo hi ha el museu d'esquí més antic del món.

La neu és per força una distracció en un país marcat pels llargs hiverns, on en algunes èpoques de l'any es fa fosc a dos quarts de quatre de la tarda. El clima ha influït molt en el caràcter casolà dels noruecs. Però, malgrat això, Oslo és una ciutat plenament preparada per al fred. Algunes voreres disposen de calefacció radiant, i les terrasses dels bars i restaurants estan molt ben climatitzades.

Una passejada per la història

Passejant pel centre, al llarg de la via Karl Johans Gate, el caminant trepitja frases d'Ibsen, que, gravades a terra, condueixen a la casa natal de l'autor teatral. El recorregut passa per davant del mític Grand Hotel, on cada any es fa públic el premi Nobel de la pau. Si els noruecs no estan d'acord amb el nomenament es manifesten pacíficament davant de l'establiment, tal com van fer amb les designacions d'Obama, fa dos anys, i de la Unió Europea, l'any passat. A poca distància hi ha el Teatre Nacional, custodiat per les escultures d'Ibsen i de l'escriptor Bjornstjerne Bjornson, guardonat el 1903 amb el Nobel de literatura.

A més de passejar per terra ferma, a Oslo val la pena embarcar-se en un veler. L'experiència ofereix una magnífica perspectiva de l'Opera Hall, que emergeix de l'aigua gairebé com un iceberg. La passejada marítima també permet captar part de la història de la ciutat, la més antiga dels països nòrdics. Fundada l'any 1000, Oslo era una ciutat pobra de cases de fusta, que van ser víctimes del foc. Des del veler podem distingir l'antiga fortalesa i també l'enorme guant de Cristià IV, que assenyala el lloc on Noruega i Suècia es van separar pacíficament, l'any 1905.

Noruega no va ser un país ric fins a finals dels 60, quan va descobrir que tenia reserves considerables de petroli i va aprendre a gestionar-les. Un dels indicis de la bona salut econòmica dels noruecs és el seu gust pel disseny. Aquest gust, refinat i equilibrat, es percep en edificis com el de l'Ajuntament, amb l'encisadora ornamentació del seu vestíbul.

És justament aquí on cada 10 de desembre (la data del naixement d'Alfred Nobel) es lliuren els premis que han fet mundialment coneguda la capital de Noruega. La pròxima cita, dimarts.