La 'Deep web'. El món ocult d'Internet

Com en la novel·la de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles, a internet també existeix un univers ocult i totalment desconegut pels usuaris que naveguen per la superfície de la xarxa. Se sol anomenar deep web, invisible web o dark web (xarxa profunda, invisible o fosca) i no és accessible a través dels navegadors convencionals perquè els cercadors no hi entren i, per tant, no en tenen coneixement. En aquest oceà d'informació no indexada hi ha des de bases de dades protegides -com els documents interns de la RAE o una part del mateix Facebook- fins a refugis de pedòfils o venda il·legal d'armes. Aquesta última part molts l'anomenen Onionland i són les autèntiques clavegueres d'internet. Igual que el cau del conill en l'obra de Carroll, només s'hi pot accedir per una porta amagada que no es troba si no es coneix.

Aquesta via d'entrada es diu TOR, l'acrònim de The Onion Router, i és un sistema de navegació per la xarxa totalment encriptat que grimpa entre ordinadors d'arreu del món per garantir l'anonimat de la connexió. La unitat de delictes informàtics dels Mossos explica: "Per entrar-hi s'ha de tenir coneixement exacte d'on es troben per accedir-hi. Fins i tot algunes zones requereixen programes especials o claus d'accés". Ferran Pichel, enginyer de seguretat d'Applus Laboratories i autor d'un programa que recopila informació al deep web, explica que amb aquest sistema "la identitat [adreça IP] que veu el servidor no és la de l'usuari que ha iniciat la comunicació, sinó la de l'últim node pel qual passa". "A més, s'afegeix una capa de xifratge entre els nodes de manera que el contingut només es mostra sense xifrar a la destinació".

És com si l'internauta viatgés en un cotxe amb els vidres foscos i sense GPS. Només pots arribar al final si coneixes exactament on vas. Aquest sistema, el TOR Project, va ser concebut originàriament per la marina dels Estats Units per protegir les connexions governamentals. També buscava una forma de comunicació segura entre els activistes de països sota règims dictatorials. TOR s'ha utilitzat, per exemple, durant les revoltes àrabs en països com Egipte, Tunísia o Síria per fugir de la intervenció i el control de la xarxa per part dels règims, eludir la censura i protegir la privacitat de les comunicacions i la identitat dels activistes. De fet, una part dels fons econòmics del projecte TOR provenen del departament d'Estat nord-americà. Segons els Mossos, "moltes empreses i governs utilitzen aquesta forma de navegació per preservar la intimitat de la seva informació".

Ara bé, com una arma de doble tall, el que és útil per lluitar per la llibertat i contra l'opressió també serveix com a amagatall de pedòfils, contrabandistes d'armes, traficants de drogues i sicaris. "Som un equip de 3 assassins a sou que treballem als EUA (+ Canadà) i a la Unió Europea", s'anuncia a la pàgina Hitman Network, accessible només des d'una connexió feta a través de la xarxa TOR. "Depenent de l'objectiu, trigarem entre una i tres setmanes a completar el contracte. Les úniques regles: ni menors de 16 anys ni polítics top 10 ".

En un altra d'aquestes pàgines es poden trobar fins i tot les tarifes dels sicaris: els preus oscil·len entre els 20.000 euros per eliminar una persona qualsevol i els 50.000 per matar un soci empresarial o els 100.000 per un polític de primera línia. Si es tracta d'una esposa, es puntualitza, el preu s'haurà de negociar en funció d'aspectes "secundaris", com la posició social.

Esbrinar si aquestes ofertes són reals és difícil perquè el contacte és anònim i està protegit per evitar la identificació dels que fan l'oferta i els que la volen contractar. Segons Luis Corrons, director tècnic de Pandalabs, una xarxa internacional de centres de recerca i suport tècnic contra els virus, "les ofertes són reals, sí, però també n'hi ha a l'internet visible", on serien molt més fàcils d'identificar i perseguir. "La gran diferència és que, vist l'anonimat i el xifrat que hi ha en aquesta zona, és molt més difícil d'eliminar la informació problemàtica ", afirma Corrons.

La unitat de delictes informàtics dels Mossos afirma que "aquest sistema està dissenyat perquè sigui molt difícil d'ubicar" però justament com a conseqüència d'aquest anonimat les estafes són molt més difícils de denunciar. "Hem vist diversos casos d'espavilats que saben que no els poden denunciar i se n'aprofiten. Saben molt bé on estafen", afegeixen.

Mercat negre d'armes

En aquest gran mar sense llei, les armes són un comerç habitual. A banda d'ofertes particulars, existeix l'anomenat Black Market(mercat negre), un fòrum especialitzat on es poden comprar armes automàtiques i semiautomàtiques i tota la munició necessària. Entre les ofertes hi ha, per exemple, una pistola Glock 17 Gen 3 per 1.662,41 €, una granada FMK2 de l'exèrcit argentí per 635 € o un subfusell d'assalt Mossberg 715t AR-15 procedent dels EUA per 2.311,25 €.

Totes les transaccions es fan amb una moneda virtual específica, el bitcoin , que comença a ser d'ús habitual en l'economia convencional. Un bitcoin equival a uns 95 euros, però el canvi es fixa dia a dia. La compravenda d'aquesta moneda també està xifrada i és anònima, la qual cosa facilita el comerç il·legal.

En aquest univers, la part més dèbil de la cadena d'anonimat és la recepció de les compres. Mentre dura el tracte dins de la deep web , l'internet invisible, és molt difícil identificar els participants, encara que no impossible. L'enginyer de seguretat d'Applus Laboratories Ferran Pichel subratlla que "sempre existeixen tècniques per ubicar algun usuari o servidor mitjançant fitxers amb software maliciós".

Ara bé, per molt anònima que sigui la transacció, els articles han d'arribar a una adreça física i és aquí on la policia té més marge de maniobra. Els Mossos confirmen que "la veritable dificultat és rebre el paquet, ja que el sistema de paqueteria al nostre país està molt controlat". El 6 de febrer passat es va condemnar per primera vegada una persona per haver comprat i rebut importants quantitats de droga al deep web . L'australià Paul Leslie Howard hi adquiria MDMA o cocaïna i se la feia portar a casa, on la policia el va enxampar. A Howard li va costar una condemna de 25 anys de presó per tràfic de drogues.

Les drogues són una part important d'aquest mercat negre d'internet. Entre totes les pàgines que en venen destaca la web Silk Road (Ruta de la Seda), que utilitzava Howard. Es tracta d'una mena d'hipermercat concebut a l'estil d'Amazon però de productes il·legals, on també s'hi poden trobar substàncies per al dopatge o explosius. Segons l'investigador de la Universitat Carnegie Mellon Nicolas Christin, Silk Road factura uns 22 milions de dòlars a l'any, l'equivalent a uns disset milions d'euros. Aquestes xifres de venda tan importants han començat a despertar l'atenció de la DEA (l'agència antidrogues dels EUA) i l'FBI, que veuen com un sistema creat pel seu govern per ajudar els activistes a combatre les dictadures està sent emprat per camuflar algun dels delictes que més els costen de perseguir.

El cau dels pedòfils

Una de les activitats més polèmiques de la part més fosca d'aquest internet profund és la pedofília. La persecució social i la pressió policial a l'internet visible han fet que els pedòfils s'hagin aixoplugat en aquesta zona anònima.

"Hi ha un element important que ofereix internet, que és la falsa pretensió d'anonimat, que facilita que puguem voler fer coses que públicament no faríem per por de ser assenyalats", explica David Dueñas, sociòleg de la Universitat Rovira i Virgili, especialitzat en xarxes socials i membre del grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa. "Quines explicacions pot donar algú socialment respectable davant del fet que formi part, per exemple, d'una xarxa de consum de pornografia infantil? Aquest seria un dels casos en què el comportament individual es pot alterar amb l'ús d'internet: podem arribar a creure que tot s'hi val".

L'abundant i prolífica activitat pedòfila va provocar fins i tot la reacció del moviment Anonymous. A finals del 2011, el grup va engegar l'operació Darknet i va atacar i deixar fora de servei més de quaranta pàgines dedicades a la pedofília, entre les quals Lolita City, que acumulava més de 100 gigues de pornografia infantil. Anonymous va publicar els noms de 1.589 pedòfils que eren usuaris habituals de la pàgina i intercanviaven aquesta mena de material. Tot i això, la situació no ha millorat i encara es poden trobar sense dificultat centenars de pàgines pedòfiles. Lolita City segueix activa i, segons exposava el seu creador en un fòrum d'internet, té centenars de milers de visites.