Emma Roca: "Des que sóc mare m'ha canviat el concepte de la por, però l'adrenalina del risc és addictiva"

L'Emma Roca no es considera una superwoman, però acaba de fer 40 anys -el 12 d'agost-, té tres fills, treballa al Grup d'Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers i corre ultramaratons a alt nivell. A molta gent el que ella fa els sembla impossible, però l'Emma defensa que si un s'ho proposa, pot ser mare -o pare-, esportista i bombera, i donar el màxim en tot. En el seu llibre Non stop! explica com és la seva vida, com ho combina tot sense morir en l'intent, i reivindica la feminitat allunyada dels estereotips. "Faig tantes coses que tinc sort de l'iPhone, l'iPad i el Mac, i que tots tres se sincronitzin... Tot i això, a vegades se m'escapen coses i em crea una mica d'estrès, la veritat".

Quan va tenir el primer fill, l'Emma va dir-se a si mateixa que la seva vida no havia de canviar, que podia ser mare sense renunciar a res. "A més volia alletar-lo amb llet materna, i com que passava molts dies fora de casa per les competicions, m'he l'havia de treure abans de marxar i congelar-la", explica. Però admet que un cop es va quedar embarassada per segona vegada, i a més de bessons, va deixar de córrer raids -en va ser campiona del món l'any 2010-, perquè li suposava estar fora de casa durant moltes setmanes. Els raids són unes competicions molt dures que inclouen diverses disciplines com córrer, bicicleta de muntanya, descens de barrancs, canoa, caiac, entre d'altres. Es fan en equip i han de ser mixtos obligatòriament. El fet que exigeixin que com a mínim hi hagi una dona en tots els equips és perquè "n'hi ha molt poques que facin raids perquè costa trobar-ne que corrin, pedalin, s'orientin al bosc, escalin, remin i, a més, puguin passar llargues estades lluny de casa". De fet, la seva renúncia n'és l'exemple palpable. "Ara ja només faig ultramaratons i com a màxim puc estar fora una setmana. A més, he deixat les curses en equip per fer-les individuals; només depenc de mi i si ho he d'anul·lar a última hora no quedo malament amb ningú".

Un mecanisme necessari

Se la veu una dona valenta i decidida i diu que no té por, però amb matisos. "Sí que en tinc, però les supero. La por no deixa de ser un mecanisme per evitar conseqüències pitjors, i gràcies als raids d'aventura i a la meva feina als Bombers he aconseguit superar-les amb el màxim control". Reconeix que des que és mare ja no va tan ràpid amb la bicicleta per segons quins llocs com abans, i ja no baixa pels mateixos barrancs amb la valentia d'anys enrere. "Ara penso que si em faig mal altres en patirien les conseqüències i m'ha canviat el concepte de la por, tot i que l'adrenalina del risc és addictiva".

L'Emma tanca el ulls i recorda els cops que pitjor ho ha passat: dues vegades en un rescat en helicòpter a la muntanya, en l'extinció d'un incendi en què es va trobar rodejada per les flames, o una altra vegada en un raid, quan va bolcar amb la canoa en un lloc complicat. Se'n va sortir, però la noia que anava darrere d'ella sí que es va ofegar.

Tot i que des que van néixer els bessons ha afluixat una mica el ritme, l'Emma admet que és addicta a la competició i no ho pot deixar. "L'esport genera unes endorfines que són addictives i les necessites cada dia. Quan t'entrenes diàriament i deixes de fer-ho durant dos dies et poses de mal humor. I, en una cursa, si ets competitiva i treus bons resultats, necessites tornar-hi per millorar-los".

El manual de la princesa perfecta

Cada capítol del llibre Non stop! està esquitxat amb una cita d'un altre llibre, el Manual de la princesa perfect a. Per exemple: "Per a un home la seva princesa ideal és aquella que és guapa i fa bona olor sempre, que neteja i que manté la casa impecable i en ordre, sense perdre el somriure i la disponibilitat per al que calgui". Per sort aquest manual no existeix, se l'ha inventat l'Emma Roca per denunciar un masclisme rònec que sembla passat de moda, però que no ho és tant: "Són petits inputs de com hauria de ser una nena o una dona per a una determinada societat. Jo sempre estic trencant estereotips, i no per això deixo de ser ni princesa, ni femenina, ni dona".

L'Emma Roca recorda que els homes i les dones només som diferents biològicament, però que si una dona s'entrena molt pot superar físicament molts homes. "És molt divertit quan pujo en bici per la collada de Toses i avanço un home. Primer em saluda, i quan veu que sóc una dona esprinta per seguir la meva roda i el sento com esbufega..." I riu.