Disc a disc. Ells són aquí

1. 'Antònia Font' (Slurp!, 1998)

• "No m'he trobat dibuixat en els mapes", canta Pau Debon tan bon punt comença Cibernauta Joan.

• Antònia Font van aparèixer ben bé com un bolet amb un primer disc insòlit. No sortien als mapes perquè n'estaven dibuixant un de propi.

• Semblaven una petita orquestra de festa major, amb els teclats en primer pla i una producció més aviat senzilla.

• Així i tot, el talent ja traspuava en peces com L'univers és una festa i Viure sense tu i en la veu del Pau.

2. 'A Rússia' (Slurp! | Música Global, 2001)

• Hi ha cançons que justifiquen tot un disc. És el cas de Tots els motors, la joia de A Rússia.

• En el segon àlbum d'Antònia Font tot és més a lloc: teclats i guitarra en bon equilibri.

• La poètica d'Oliver regala versos memorables com els de la cançó A Rússia.

• Tornem a Tots els motors: un riff solemne, un pont brevíssim i un acord que enlaira un amor intensíssim.

3. 'Alegria' (Drac/Virgin, 2002)

• Alegria és pop lluminós i engrescador. Patxanga per fer ballar fins i tot els més escèptics.

• Alegria és un atreviment i un exercici de confiança. De fet, no costa imaginar Michael Stipe volent cantar Dins aquest iglú.

• Les cançons del tercer àlbum tenen com a aliada una producció que magnifica les virtuts d'un grup únic.

• Alegria és el gran salt, el disc que va escampar el culte a Antònia Font. El sol de "s'horabaixa" il·luminava un nou pop.

4. 'Taxi' (Discmedi/Blau, 2004)

• Cap puntada sense fil. Així és Taxi, un disc conceptual que no ho sembla.

• El taxi volta amb robots i turistes per un espai sideral anomenat Mallorca.

• Oliver explora a Taxi la repetició dels primers versos de les estrofes, un recurs brillant a Vitamina sol.

• El quart disc d'Antònia Font va consolidar l'originalitat del so del grup i l'amplitud de recursos lírics d'Oliver.

5. 'Batiscafo Katiuscas' (Discmedi/Blau, 2006)

• Antònia Font canvien l'espai pel mar i s'endinsen amb el batiscaf en un món més melancòlic.

• L'eufòria rítmica de Wa yeah! és l'excepció en un disc que mira cap al pop sintètic sense gaires somriures.

• Un dels monuments de Batiscafo Katiuscas és Darrera una revista, un prodigi sobre la vida que s'erosiona.

• I atenció al tendre humor negre (o roig) de Bamboo, la del tauronet que sopa amb els pares.

6. 'Coser i cantar' (Discmedi, 2007)

• Alguns arranjaments de Batiscafo Katiuscas feien preveure Coser i cantar, una revisió orquestral del cançoner d'Antònia Font.

• La Simfònica de Bratislava complementa sense malmetre l'esperit pop del grup.

7. 'Pareix talment una foto' (Discmedi, 2008)

• Discmedi va reeditar l'any 2008 els dos primers àlbums d'Antònia Font en un pack que incloïa un tercer CD enregistrat en directe a Artà l'any 2003.

• El CD Pareix talment una foto aplega 21 cançons dels tres primers àlbums del grup mallorquí.

8. 'Lamparetes' (Robot Innocent, 2011)

• Després d'una pausa, el grup va tornar amb un disc trencador en molts sentits. Tocava començar gairebé de zero.

• Lamparetes té les cançons més narratives del grup, algunes tan clàssiques com Calgary 88.

• Musicalment, Lamparetes obre portes a un pop molt elaborat i conscient. Posats a comparar, és el Sgt. Pepper's d'Antònia Font.

9. 'Vostè és aquí' (Robot Innocent, 2012)

• Antònia Font van sorprendre interpretant quaranta cançons noves al Mercat de Música Viva de Vic el 14 de setembre del 2012.

• Les quaranta peces de Vostè és aquí són miniatures valentes que concentren les essències musicals i líriques del grup.

• L'últim testimoni discogràfic del quintet remena estils, formats i estructures diverses. Un comiat aclaparador i visceral.