Encisada pels barrets

Nina Pawlowsky Glahn és una enamorada del seu ofici. Nascuda a Barcelona, de pare rus i mare alemanya, es va llicenciar en escenografia i figurinisme a l'Institut del Teatre de Barcelona. La fascinació pels barrets va començar el 1977, quan va ajudar Fabià Puigserver en l'escenografia i vestuari d' Home amb blues . Anys després, buscant barrets per a una obra de teatre, va veure que la barreteria Salvat del carrer del Carme tancava i liquidava el seu estoc. La Nina s'ho va quedar tot: antics motlles de fusta, estris per mesurar i per tallar les ales dels barrets, formes, tot!

La Nina es considera autodidacta però va aprendre treballant amb dos grans barreters: Stephen Jones, de Londres, i Lola Ehrlich, de Nova York. Del seu taller surten barrets que es poden veure al carrer, als escenaris i a l'hipòdrom de la ciutat d'Ascot, que cada any es converteix en cita de l'alta societat anglesa i passarel·la dels capells més excèntrics. Més popular és la Passejada amb Barret que organitzen la Nina i la seva col·lega Cristina de Prada cada Diumenge de Pasqua a Barcelona per celebrar la primavera. Aquest any hi han assistit més de sis-centes persones tocades i posades amb barrets de tota mena: de gorres i turbants a capells de còctel i bombins.

L'època daurada

Repasso amb la Nina la història dels barrets i m'explica que a principis del segle XX s'utilitzaven tantes plomes per guarnir-los que fins i tot es va fundar als Estats Units una societat de defensa dels ocells. Els barrets van ser un complement imprescindible del vestuari masculí i femení fins a finals dels 30, quan hi va haver un primer moviment de rebel·lia contra l'encarcarament i el símbol d'estatus que representaven. Però va ser a la dècada dels 60 amb la revolució dels perruquers, encapçalada per Vidal Sassoon, quan el barret va quedar arraconat. Era incompatible amb els pentinats: els feia malbé, els aixafava i els amagava.

La Nina defensa, però, que a diferència del casc de moto hi ha barrets que no deformen el pentinat. Per fer un bon barret, m'explica, és fonamental mesurar bé el cap. Ha d'anar a mida, ni massa just ni massa balder, com les sabates.

Els joves han recuperat el costum de dur barret. Els preferits són les gorres irlandeses, les boines d'aire afrancesat i les esportives amb visera, que els dissenyadors adapten amb marques pròpies al seu territori, ja sigui musical o de tribu urbana. A l'hivern l'estrella són els barrets de feltre, de pell de conill o de llebre, les boines de llana i els Borsalinoque portava Alain Delon. A l'estiu manen la pamela, la gorra de cotó, la boina de punt i, sobretot, el panamà, que tot i que es va popularitzar durant la construcció del canal de Panamà és originari de l'Equador i està fet de palla toquilla , que s'obté d'una planta que només creix en aquest país.

BOTIGUES DE BARRETS A CATALUNYA

BARCELONA: Sombrereria Mil, carrer Fontanella, la botiga més antiga, fundada el 1917. Sombrereria Obach, al carrer del Call, fundada el 1924. Gratacós, al passeig de Gràcia. Magnolia antic, carrer Provença: compra, restaura i ven barrets antics. Chapó, al Boulevard Rosa. Hatquarters , plaça de la Llana GIRONA: Atelier Magaldi, carrer Santa Clara. Arxer , carrer Nou. LLEIDA: Sombreros Neus, carrer Major. Barreteria Casa Barrio, carrer Carme. TERRASSA: La Casa de les Boines , carrer de l'Església.