Gust de Joyce, Guinness i verdor

Molts creuen que Dublín és Temple Bar i les seves generoses pintes. També n’hi ha que pensen que a Irlanda només plou, i que hi ha molta vaca i prats verds. En part no els falta raó, perquè la pluja rega amb certa persistència els amplis espais verds, els jardins coloristes i els paisatges de penya-segats i grans gavines. I efectivament, aquí també hi ha nombroses vedelles, que omplen uns plats guisats amb tendresa. Però a banda de pubs, pluja i delicioses vedelles, la ciutat amaga molts secrets que mereixen ser descoberts.

Per fer-ho convé passejar per Dublín amb certa calma, gaudint de la seva riquesa cultural i del caràcter obert dels seus habitants. En una llibreria cèntrica un títol crida l’atenció. La traducció literal del llibre seria aquesta: 20 coses per fer a Dublín abans de prendre’s una fotuda pinta. Aquesta frase reflecteix molt bé el tarannà dels dublinesos, capaços de deixar anar un acudit sense alterar el gest de la cara. També és usual que els dublinesos es posin de sobte a cantar: és el cas, per exemple, del taxista Paul, que mentre condueix ens comença a regalar una cançó tradicional.

La deriva artística del taxista Paul no és aïllada. Els irlandesos sembla que portin la música a l’ADN. Friedrich Händel va compondre diverses de les seves peces musicals a la vora del riu Liffey, que travessa Dublín. Entre aquestes composicions, el seu famós Messies. Avui un hotel modern situat davant de la Christ Church, no gaire lluny del riu, porta el seu nom. A Dublín sentirem molta música celta en directe i cançons anglosaxones als pubs, i assistirem a les belles melodies i actuacions dels artistes de carrer, que ens sorprenen amb les seves veus i performances a cada cantonada dels carrers del centre. Des d’un guitarrista que evoca Billy Joel en ple Temple Bar fins a un equilibrista que desafia la llei de la gravetat sobre un filferro elevat que travessa una plaça.

Mentre caminem per la ciutat, el paraigua plegable comença a trencar-se a causa del vent. La Betty, una amiga alemanya que viu a Dublín des de fa molts anys, ens recomana fer servir l’impermeable, com fan la majoria dels irlandesos. A Grafton Street, la zona emblemàtica de shopping, els vianants semblen perfectament orquestrats: quan es posa a ploure més fort, tots s’aixopluguen obedientment al costat dels establiments; però quan la pluja para una mica, els impermeables vermells i verds es creuen en una alegre composició. Prop de Grafton també podem visitar el rellotge interior més gran d’Europa, situat a les galeries de Stephen’s Green.

Entre passejada i passejada, la Betty ens explica que es va instal·lar a Dublín perquè treballa a Google. Aquesta famosa multinacional s’ubica a la capital irlandesa, igual que Apple i diversos centenars de companyies tecnològiques capdavanteres. Les seus de totes són al costat dels moderns Docklands, que van ser restaurats a partir del 1986 en una política de millora urbanística que es va intensificar fa quatre anys amb el desig d’obtenir la capitalitat del disseny (la designació finalment va anar a parar a Ciutat del Cap). Entorn dels molls es visualitza el gran contrast arquitectònic que caracteritza Dublín: d’una banda, els seus edificis tradicionals de maó vermell, amb les portes blaves, vermelles, grogues, verdes i grises, d’estil georgià, i les seves característiques baldes amb forma de lleó; de l’altra, edificacions futuristes que juguen amb formes asimètriques, angles transgressors i colors metàl·lics.

Una ciutat creuada per ponts

Els ponts és un altre dels emblemes de Dublín. El Ha’ppeny és el pont més conegut de la ciutat, però també està prenent protagonisme el Samuel Beckett, que, dissenyat pel valencià Santiago Calatrava, és una llarga passarel·la blanca que desemboca en el nou Centre de Convencions. A l’altra banda, més contrastos antic-nou: edificis amb façanes grises conviuen amb un pub vermell i decorat amb flors. Al costat del Palau de Congressos hi ha la rèplica del vaixell que va portar centenars d’irlandesos cap als Estats Units i el Canadà al segle XIX, fugint de la Gran Fam. Unes expressives estàtues miren al cel amb rostres estripats, com a record d’aquell important esdeveniment històric.

Icona popular dels dublinesos, l’estàtua de Molly Malone, situada també a Grafton Street, molt a prop del Trinity College, empeny el seu carro amb un seductor escot però la mirada trista. No en va la llegenda diu que la jove va morir de febre al carrer mentre venia el seu marisc al segle XVII (tot i que no existeix cap dada que ho certifiqui). Molta gent es fotografia al costat de la seva estàtua, que s’ha convertit en un punt de trobada per als que viuen a la ciutat. Ja al segle XVIII, un músic irlandès va compondre la cançó homònima que constitueix l’himne no oficial del país. Diuen que, de nit, la Molly també era prostituta, però els irlandesos es refereixen a ella amb gran afecte. El mateix afecte que professen a Oscar Wilde, que també té la seva escultura, ajaguda sobre una pedra de Merrion Square i portadora de la seva famosa mirada irònica. És curiós com les de Molly Malone i Oscar Wilde són dues de les poques escultures figuratives de la ciutat: la majoria són avantguardistes, deformades o simbòliques. A més de les escultures que evoquen la fam a la vora del Liffey, crida l’atenció la figura femenina de més de dos metres que escala la façana del Treasury Building fins a arribar als Docklands. Des de lluny sembla autènticament una persona que puja per la paret.

Els autèntics dublinesos

Només al centre de Dublín hi habiten unes 800.000 persones. Se sol dir que els autèntics dublinesos viuen entre els dos canals que creuen la ciutat. Segons els experts, el nom de Dublín ve dels termes irlandesos dub (negre) i lin (rierol). Amb un passat d’invasions viquingues i de pirates, i a la memòria sempre viva la terrible fam que van patir els seus habitants al segle XIX, Dublín va renéixer el 1916, any del famós Alçament de Pasqua en què els rebels van proclamar la independència respecte al Regne Unit. Si estem interessats a saber més sobre l’accidentada història d’Irlanda, podem acudir a la impressionant biblioteca de la famosa i cèntrica universitat del Trinity College. Allà hi ha des del 1592 el Llibre de Kells, el primer manuscrit del país. També hi trobarem impresos de la Batalla de Camp (1014) i dades dels viquings del segle VII. I documents que fan referència a sant Patrici, el patró d’Irlanda, que va ser capturat pels pirates però va aconseguir escapar-se’n i tornar a l’illa. Un cop retornat a Irlanda va emprendre una missió evangelitzadora amb l’ajuda d’un trèvol (també diuen que va expulsar totes les serps del país). Avui la memòria del sant és el pretext perfecte perquè milions de persones de tota condició es vesteixin de verd, taronja i blanc (els colors de la bandera), i surtin a celebrar Saint Patrick’s Day arreu del món cada 17 de març.

Ciutat de la Literatura des del 2010, a la capital irlandesa hi trobarem totes les versions imaginables dels Dublinesos de James Joyce. La figura i les paraules de Wilde estan per tot arreu i hi ha retrats d’escriptors a tots els punts neuràlgics. També està per tot arreu el gaèlic, o més correctament l’irlandès, la llengua que predomina en els cartells indicatius i que és d’aprenentatge obligat als col·legis. A la capital no es parla gaire, però està present en la bandera i en la música celta. Si anem a l’Irish House Party podrem escoltar els acords d’aquest estil de música i contemplar el típic ball irlandès que l’acompanya. Aquesta dansa sorprèn amb les complicades filigranes fetes amb les puntes i els talons pels ballarins. Tot plegat és una invitació a picar de mans i entonar alegres cançons.

Així és Irlanda: els seus habitants es deixen anar, però sense perdre mai el ritme.

Suggeriments

• A Irlanda pagarem amb euros. El nivell de vida és alt però, com en altres països del nord i el centre d’Europa, els llibres, la música i la cervesa són assequibles. Hi ha possibilitat de trobar hostals i altres allotjaments econòmics.

• Imprescindibles de Dublín: el Trinity College i la seva flamant biblioteca, la mítica estàtua de Molly Malone, la fàbrica de Guinness, el castell i la catedral de St. Patrick. Travesseu el riu Liffey pels seus famosos ponts, preneu-vos una pinta i viviu l’ambient de Temple Bar. Aneu de compres per Grafton Street i passegeu per parcs com St. Stephen’s Green.

• Els museus són variats i molt interessants, des del de Ciències Naturals fins al d’Art Contemporani. Tanquen sobre les 5.30-6.00 de la tarda.

• A nivell gastronòmic, la cuina irlandesa és una gran desconeguda. Tasteu les seves carns, les patates farcides, el peix i els llegums i els seus dolços.

• Hi ha moltes excursions interessants molt a prop de Dublín. Des de la localitat costanera de Malahide, amb la seva platja de sorra blanca i el seu castell de conte, fins a Howth, amb el seu peix exuberant i les seves foques i les casetes de pescadors.