En el fons són tres amigues que es posen a parir molt sovint però que es necessiten les unes a les altres". Així defineix Carlos Areces la relació del trio d'auxiliars de vol, integrat per ell mateix, Javier Cámara i Raúl Arévalo, que atenen el passatge que viatja a bord de Los amantes pasajeros, la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, que arriba divendres a les pantalles. Els personatges que interpreten, batejats com Fajas, Joserra i Ulloa, tenen la munició còmica més carregada del dinovè film del director manxec, la primera comèdia que dirigeix des de Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988). Almodóvar ha dit sovint que les dones li han inspirat comèdies i els homes tragèdies, però aquesta vegada s'ha tret l'espina amb una pel·lícula amb pinzellades de comèdies de Billy Wilder o d'El ángel exterminador, de Luis Buñuel.
Obeint el tòpic sobre l'homosexualitat dels auxiliars de vol, Almodóvar ha posat l'extens repartiment del film, format entre d'altres per Cecilia Roth, Antonio de la Torre, Hugo Silva, Lola Dueñas, Willy Toledo, José Antonio Torrijo i Miguel Ángel Silvestre, en mans de tres personatges amb molta ploma, esbojarrats i capaços de recórrer a mètodes tan poc ortodoxos com l'alcohol, els relaxants musculars, la mescalina i un playback del hit de The Pointed Sisters I'm so excited per mantenir els passatgers a ratlla mentre els comandants busquen desesperadament un aeroport per fer un aterratge d'emergència.
Areces diu: "El número musical no era a la primera versió del guió, i quan el preparàvem vam pensar que els personatges l'havien fet milers de cops en festes amb els amics. No fan la coreografia com un moment absolutament boig, sinó com un deure per mantenir tranquils els passatgers de primera classe". "Hi ha postures que són un homenatge a Bob Fosse", afegeix Javier Cámara, que defineix la pel·lícula com una obra "molt fresca d'un director madur".
Un número de cabaret en ple vol
"La seqüència del playback va ser la més dura del rodatge. Al començament ho vam trobar molt divertit, però després la vam haver d'assajar una vegada i una altra. Els moments més tensos van ser els de la coreografia, però al final va quedar molt bé, n'estic molt orgullós", explica Raúl Arévalo, que debuta a les ordres del director manxec amb aquesta pel·lícula. "Finalment una comèdia!", afirma Cámara, que s'estrena amb el cine d'humor d'Almodóvar després d'haver interpretat a les seves ordres dos personatges al límit: Benigno, l'infermer que viola una pacient en coma a Hable con ella, i la Paca, el travesti desbocat de La mala educación. En aquesta ocasió, l'actor encarna un personatge "idealista i a la vegada resolutiu, amb un univers propi molt interessant". El descriu així: "Té unes addiccions que intenta deixar, la situació el supera, l'amor el supera, està intentant resoldre la seva vida. I tira endavant. Em va agradar molt entendre'l. Es conforma amb el que passa a l'avió, i a terra ja es veurà".
Per Carlos Areces, els personatges més seriosos són els que menys van evolucionar des que va llegir la primera còpia del guió. L'actor afegeix: "Amb els personatges que tenen més comèdia, el Pedro es deixa anar més. Abans de rodar algunes escenes, se li acudien quatre línies més de diàleg divertidíssimes. Veies que amb el teu personatge s'ho estava passant bé, i això també és molt agraït".
Almodóvar, recorda Javier Cámara, va concebre els tres auxiliars de vol com "una persona amb tres caps que fos com un mestre de cerimònies". "Va haver-hi un moment en què crec que Pedro es va espantar del monstre que estava creant, perquè són tres boges amb una ploma d'escàndol", afegeix Areces. L'origen de l'amanerament dels personatges es remunta a un amic del mateix Almodóvar. L'actor segueix explicant: "Ens va portar a sopar amb un amic seu perquè ens influís la seva ploma. Ens repartíem els gestos que feia. El meu personatge és el que té la ploma més matisada, i en canvi al Raúl sempre n'hi demanava més. Estic sorprès de com vaig riure durant el rodatge. El món Almodóvar va ser més divertit del que m'esperava".
Els grans secundaris almodovarians
Pedro Almodóvar ha demostrat sovint un gran talent per crear personatges secundaris inoblidables, com la Candela de Mujeres al borde de un ataque de nervios o la Agrado de Todo sobre mi madre i per treballar amb intèrprets molt característics, des de Fabio McNamara fins a Chus Lampreave i Rossy de Palma. A Los amantes pasajeros és molt difícil distingir els actors entre protagonistes i de repartiment. L'entramat còmic de la pel·lícula està sustentat en l'afecte amb què el director ha concebut els personatges. Tots viuen dins l'avió moments més o menys transcendentals per a les seves vides, un fet que els humanitza. En qualsevol cas, Areces, que es va fer conegut al cinema de la mà d'Álex de la Iglesia a Balada triste de trompeta, representa molt bé el caràcter més castís que Almódovar no ha tingut mai complexos d'introduir en el seu univers de roba de marca i personatges tan sofisticats com de vegades volgudament poc realistes. "En una versió més jove i masculina, Areces agafa el relleu de Chus Lampreave", sentencia Arévalo.
Un rodatge divertit i emocionant
El rodatge de Los amantes pasajeros va ser, recorden els actors, molt divertit, tot i que van haver de passar moltes hores tancats dins la carcassa d'un Airbus. Areces, Cámara i Arévalo van viure un moment molt especial. "Hi ha un moment en què estem molt units sentimentalment. Quan anàvem a rodar l'escena en què el comandant dóna les instruccions per a l'aterratge, quan els personatges finalment han d'enfrontar-se amb el seu destí, en lloc de llegir les línies que deia Antonio de la Torre, un dels comandants, el Pedro va improvisar un discurs d'agraïment als actors per haver-nos embarcat amb ell en la pel·lícula. I, esclar, no vam poder fer res més que emocionar-nos a llàgrima viva. Al muntatge final aquest moment va quedar molt retallat, però si t'hi fixes, es pot veure que tots tenim els ulls perlats, a punt de deixar anar una llàgrima", recorda Areces.
Tot i que Almodóvar va afirmar que va començar a fer cinema ignorant a consciència l'existència del franquisme, la realitat espanyola de cada moment s'ha colat sovint al seu cinema. A part que se l'hagi considerat com un dels exponents més importants de la modernitat que Espanya va assolir amb l'arribada de la democràcia, el director d' Entre tinieblas s'ha fixat en el pas de la vida rural a la urbana arreu de l'Estat en pel·lícules com ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i ha repassat temes com el terrorisme d'ETA o les magres pensions de la tercera edat a través de referències o d'anuncis televisius creats expressament dins les seves pel·lícules. A Los amantes pasajeros , el director ha introduït en un avió d'una aerolínia que casualment es diu Península un magnat de la banca que fuig del país després d'haver comès nombroses estafes. L'aterratge d'emergència es produeix a l' aeroport de Ciudad Real, un reflex d'instal·lacions fantasmes com l'aeroport de Castelló.
Una mirada delirant a l'Espanya d'ara
Els comandants del vol de Los amantes pasajeros es neguen a donar explicacions als passatgers, que han estat narcotitzats per la tripulació. "Ara mateix hi ha una classe social a què han induït al somni a la força. Els han drogat perquè no reaccionin. La consigna que dóna el comandant al sobrecàrrec és "Inventa't qualsevol cosa, qualsevol detall tècnic". També s'assembla molt al que fan els nostres dirigents", explica el director en una entrevista recent amb l'agència Efe.
Així i tot, Almodóvar ha insistit que el seu objectiu no era fer una radiografia de la situació de l'Estat, sinó una comèdia molt lleugera. Los amantes pasajeros , a més de l'humor, té una deshinibició sexual que recorda les seves dues primeres pel·lícules, Pepi, Luci y Boom y otras chicas del montón i Laberinto de pasiones . "En totes les meves pel·lícules dono suport molt obertament a la sexualitat de tothom, la manera com cadascú viu la seva sexualitat", afirma el director, que insisteix que mai ha buscat l'escàndol amb els seus treballs. "No he intentat escandalitzar mai. He estat tan espotani com he pogut i moltes vegades ha sigut escandalós. Mai m'he plantejat transgredir una norma o enderrocar un tabú. Només sóc conscient que he gestionat determinats materials molt explosius", explica.
"Quan un aspecte de la realitat amenaça d'aparèixer, la famosa prima, la xifra d'aturats, l'aprovació de la pujada de l'IVA, els crits de tot el gènere femení contra el ministre Gallardón, poso digitalment un grup de núvols flamígers, els núvols ho tapen tot. Deliberadament he fugit de la realitat, és tot ficció", va escriure el director al desembre en una de les seves conegudes autoentrevistes.
A mesura que han passat els mesos des que va acabar el rodatge i que han anat esclatant successivament diversos escàndols econòmics i polítics, Los amantes pasajeros sembla que retraten la realitat espanyola encara amb més precisió, tot i que ho faci entre riallades. "No vull dir que sigui una pel·lícula premonitòria. Però quan hi ha tombs socials, i sens dubte ara n'estem vivint un, el més fort que jo recordo des de la democràcia, les pel·lícules es poden quedar velles, o, al contrari, d'una manera inconscient, adquirir una dimensió, un significat que no era al cap del seu director", ha dit recentment Almodóvar.
"Hi ha elements -va afegir- per fer sàtira social, humor descarnat i negre sobre la societat espanyola de cada dia. Hi ha temes enormes per exercir l'humor, però no pot ser un humor ni blanc, ni amable, ni lleuger. Si ara mateix es mira la societat espanyola ha de ser un humor molt negre perquè la societat ho és", insisteix Almodóvar, que fa poques setmanes es va mostrar decebut de l'anterior govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i va renegar del suport públic que li va donar durant el seu mandat. "El cinema ja no pot escandalitzar tant com la realitat. No només la realitat social, sinó en tots els aspectes. Sempre ens ha superat, però ara més que en cap altra època i a una velocitat que supera la de tot el segle XX", conclou l'autor de ¿Qué he hecho yo para merecer esto?