THE NEW YORK TIMES"Això serà fàcil de veure", va dir l'Annelise, la nostra guia, apagant els llums del celler de cervesa que durant la Segona Guerra Mundial s'havia convertit en refugi antiaeri. Una petita placa refulgia a la paret amb una fosforescència elèctrica. Era una sortida d'emergència per als 50.000 civils que s'hi protegien dels bombardejos aliats. La indicació recordava, menuda però punyent, com segles d'elaboració de cervesa a Nuremberg -una ciutat destruïda en un 90% durant la guerra- connectaven el passat amb el present.
A poc més d'una hora en tren directament des de Munic, Nuremberg és la segona ciutat de Baviera, però sovint passa desapercebuda. Té una població de 510.000 habitants que se senten més vinculats a la Francònia Mitjana, una divisió administrativa més petita que té un dialecte, una història i una gastronomia propis. Per no parlar de la cervesa.
Des del desconeixement, molta gent relaciona Nuremberg únicament amb la seva importància en la Segona Guerra Mundial. És allà on Hitler predicava a grans multituds al llarg dels anys 30 -un dels seus discursos va ser enregistrat el 1934 per a la pel·lícula propagandística El triomf de la voluntat - i on es van celebrar els judicis militars als nazis quan va acabar la guerra. Però la ciutat té molt més a oferir que història lúgubre. Per exemple, té un magnífic castell de l'època del Sacre Imperi Romanogermànic, una rica tradició cervesera, possiblement el millor pa de gingebre del món i, si la visiteu al desembre, el mercat nadalenc de més renom d'Alemanya.
Un bon lloc per començar la visita és sota terra. Ja fa més de 700 anys es va obligar les cerveseries a disposar de grans cellers per elaborar les cerveses rosses de baixa fermentació preferides a la regió, que demanen temperatures baixes. En l'actualitat, els cellers serpentegen per sota el centre històric de la ciutat. La cervesa va fer fortuna en aquest indret gràcies al poder eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, les capes de gres fàcilment excavable que formen el subsòl de la ciutat i el fet que fos un beuratge més segur per a la salut que l'aigua. Fins al segle XVII, "tothom bevia cervesa, fins i tot les criatures", ens va explicar l'Annelise.
Amb l'adopció de la refrigeració a finals del segle XIX, els cervesers van deixar de necessitar els cellers de gres, que va passar a ocupar la indústria de les conserves en vinagre. Llavors va esclatar la Segona Guerra Mundial i es va connectar els cellers, alguns d'una profunditat de fins a 24 metres, amb túnels estrets, per formar una densa xarxa d'amagatalls amb sistemes de ventilació, rutes d'escapament secretes i entrades fortificades. Gràcies a aquests búnquers improvisats, es van poder salvar peces d'art i vitralls de les esglésies dels voltants.
Un cop visitats els cellers, aneu a la cerveseria Hausbrauerei Altstadthof, decorada amb fusta fosca i elements de coure, per tastar-ne el menjar i la beguda, que inclou unes quantes varietats de la cervesa roja amb gust de malta que antigament era sinònim de Nuremberg. També podeu tastar un whisky pur de malta o bé un bierbrand -un licor obtingut de la destil·lació de la cervesa- acabat de sortir dels cellers que heu visitat.
El compacte nucli antic de Nuremberg ha estat bellament reconstruït seguint l'estil medieval, amb els seus edificis amb entramats de fusta. És ple de museus i de botigues d'antiguitats. Un dels llocs més destacats és la casa de l'artista del segle XVI Albrecht Dürer, que ofereix una audioguia gratuïta que té com a narradora una actriu en el paper de la dona de l'artista. Tant li fa quina edat tingueu, no us perdeu el Museu de la Joguina, amb exposicions sobre les joguines artesanals i articulades que des d'antigament han donat fama a Nuremberg. Al Museu Fembohaus de la Ciutat, l'exposició estrella és la casa renaixentista del comerciant. La diminuta casa del botxí, al seu torn, revela la vida quotidiana de l'executor de la ciutat el 1600, Franz Schmidt. És en un pont sobre el riu Pegnitz, que travessa l'urbs.
Un castell de pedra i fusta
També podeu fer un volt ociós pel barri del castell, al nord del nucli antic, deambulant per carrers empedrats sota les antigues muralles. El castell, que domina Nuremberg des d'un petit turó, és un reducte de pedra i fusta format per una sèrie d'edificis separats i torres emblemàtiques, algunes del segle XIII.
A Nuremberg hi ha els terrenys on se celebraven els congressos anuals del partit nazi durant el Tercer Reich, un complex dissenyat per l'arquitecte Albert Speer. Centenars de milers de nazis i d'espectadors s'hi reunien per assistir als discursos de Hitler en grans actes propagandístics. No queda gaire de les poques estructures que s'hi van construir, però només cal recórrer poca distància des del centre en autobús, i es poden visitar aquests recordatoris ineludibles d'un temps terrible: les ruïnes deteriorades del Zeppelinfeld, un espai obert amb grades, i el Kongresshalle, el palau de congressos nazi que recorda el Colosseu. Avui dia està en un pobre estat de conservació, tret dels seus edificis principals, seus de l'Orquestra Simfònica de Nuremberg i del Centre de Documentació dels Terrenys de Reunió del Partit Nazi. L'últim és un museu on hi ha exposada la mitologia i la propaganda que va contribuir a l'ascens de Hitler.
Quan vaig visitar el complex, passejava colpit per l'espai, gairebé buit. Tot i això, el museu actual, que ha estat reinventat amb vidre i metall, és un contrapunt absolut a la visió original, monolítica, de l'edifici durant el Tercer Reich.
Us recomano passar després a experiències més lleugeres. Per exemple, tastar les especialitats més famoses de la ciutat: els bratwurst de Nuremberg i el pa de gingebre i les lebkuchen . Són menges protegides a la UE, és a dir, no poden ser etiquetades com a nürnberger [de Nuremberg] si no han estat produïdes a la zona i segons el mètode tradicional.
Salsitxes amb història
El nürnberger bratwurst és una salsitxa curta i prima. Sovint se'n serveixen tres en un panet. Algunes de les millors que vaig tastar les preparaven en parades a l'aire lliure, però una altra opció és el Historische Bratwurstküche zum Gulden Stern, un restaurant que presumeix de tenir la cuina de salsitxes més antiga del món, i tastar-les amb un plat de xucrut àcid cuites a les brases de fusta de faig. Les lebkuchen són unes galetes fetes d'avellana, ametlla i nous picades, endolcides amb mel i condimentades amb clau d'espècia, gingebre i cardamom. Les elisenlebkuchen es fan sense farina.
La vida nocturna de Nuremberg té lloc a les cerveseries i als stuberl , o pubs, escampats pels voltants del centre. Els aficionats als còctels de la ciutat s'emboteixen primer en roba a la moda i després a l'interior del petit i lluent Bar Nuernberg. A l'extrem oposat hi ha el Kloster, amb parets de pedra i encara més petit. Hi és explícitament benvingut tothom que no sigui racista, homòfob o sexista. Té un punt kitsch , amb un interior fosc decorat amb pintures i escultures religioses i un toc gòtic modern.
Si beure cervesa, menjar salsitxes i ser en una ciutat medieval a la vora d'un castell no us transporta a una altra època, ja no sé què ho farà.