El fotoperiodista català Tino Soriano no para de voltar pel món buscant espais singulars allunyats de les habituals rutes turístiques, en els quals la natura i la gent són especialment protagonistes. "Banyoles és un d'aquests llocs", diu convençut. "S'hi respira un ambient rural, potser massa i tot, no tenim ni cinema! Això fa que els joves s'hi avorreixin i hagin d'anar a veure pel·lícules a Figueres o a Girona. De tota manera, a Banyoles hi ha força iniciatives culturals", reconeix, i esmenta, a tall d'exemple, el Festival de la Veu de Banyoles (A)phònica i el Cor de Teatre, que aquests dies ofereix a Barcelona, al Teatre Victòria, l'exitós espectacle Operetta.
La relació de Tino Soriano amb Banyoles va iniciar-se fa una vintena d'anys, quan va conèixer la seva dona, que hi va néixer (de can Xarito). La feina essencialment nòmada del fotoperiodista l'obliga a passar llargues temporades fora de la capital del Pla de l'Estany, on l'any 2001 va fixar la seva residència. Quan torna a casa, dedica dies -i nits- a optimitzar -és a dir, a arreglar- les fotografies, documentar-les i enviar-les des de l'ordinador perquè es publiquin en revistes com la prestigiosa National Geographic, Viajar, El País Semanal i el magazín de La Vanguardia.
Però de seguida que pot surt a fer el que fan bona part dels banyolins: la volta a l'estany. "Són uns vuit quilòmetres, trenta minuts amb bicicleta o una hora a peu; és el mínim que es demana per fer una vida saludable", diu el Tino. "Fer la volta al llac suposa un bon indicador del teu estat de forma física; si estàs en forma, no t'hauries de cansar", afirma. "Quin gran contrast hi ha entre la part que pertany a Banyoles, urbanitzada, i la que pertany a Porqueres, salvatge, amb abundància de bestioles, com ànecs de coll verd, fotges, gavines i un cigne, sí, sí, només n'hi ha un!", exclama.
"La vida de Banyoles gira a l'entorn de l'estany", assegura. Fa molts anys que és així: l'estany de Banyoles ha estat escenari d'un grapat de campionats de rem i d'esquí aquàtic -ara prohibit- d'àmbit català, estatal i internacional, els primers dels quals es remunten al 1885, any en què es va fer la primera regata de rem, i el 1921, quan van tenir lloc els primers campionats de natació. Els banyolins que tenen més de trenta anys recorden com el municipi es va preparar per acollir les proves de rem dels Jocs Olímpics del 1992. Avui són moltes les activitats extraescolars que es fan a l'estany o a la seva vora: rem, piragüisme, fúting, ciclisme...
Quietud nocturna
Si no fa vent -el més habitual és que en faci- el llac proporciona un plus de placidesa al municipi. Encara hi ha un altre element que contribueix a la seva tranquil·litat: "El turisme que ve a Banyoles és sobretot d'un sol dia; prové bàsicament de la Costa Brava, de Barcelona, de França, de la resta de Catalunya i d'Espanya... Són pocs els que es queden a dormir", diu Soriano.
Per això a les nits hi regna una gran quietud. El llac i la plaça Major, una magnífica plaça porticada -documentada des del segle XIII-, situada en una zona de vianants, són els dos principals pols d'atracció dels visitants. Ah! N'hi ha un tercer, però ja hi acudeixen menys turistes, sobretot és freqüentat pels banyolins: és el Parc de la Draga, situat a la vora de l'estany.
"Es va fer amb motiu dels Jocs Olímpics; a mi em fa pensar en el Hide Park de Londres -explica el Tino- entre altres motius per la diversitat d'activitats que s'hi poden fer". Efectivament, hi va gent a córrer, fotògrafs, pintors, observadors de fauna, pares amb nens petits que juguen, joves immigrants que fan competicions amb pilota, d'altres que ballen capoeira, que fan tai-txi, grups de meditació..., n'hi ha que fan un viatge 7.000 anys enrere passejant per unes restes arqueològiques i, de tant en tant, visitants de les fires que s'hi instal·len, com la de sant Martirià, patró de Banyoles.
"La lluna acaba per cedir la tanda a un alba brillant, de tons esmorteïts per la lleugera boira, i es va dissipant, pàl·lida com una donzella del Renaixement, darrere la blanca serralada que protegeix de les tempestes pirinenques l'estany de Banyoles" Banyoles (Focal Edicions, 1997), Tino Soriano.
La cita
"La lluna acaba per cedir la tanda a una alba brillant, de tons esmorteïts per la lleugera boira, i es va dissipant, pàl·lida com una donzella del Renaixement, darrere la blanca serralada que protegeix de les tempestes pirinenques l'estany de Banyoles".
'Banyoles' (Focal Edicions, 1997), Tino Soriano