El món, més que per cultures, està dividit per cereals: l'Àsia, arròs; l'Àfrica, mill; Amèrica, blat de moro; Europa, blat. Segons alguns estudiosos de la matèria, les ètnies s'han definit a partir de la seva alimentació. Així doncs, nosaltres som el que som perquè hem menjat blat tothora. Això era abans, perquè ara, malgrat que ens vanagloriem que la nostra és la dieta mediterrània -basada en un consum prioritari de cereals, llegums, hortalisses i peix-, si analitzem el que mengem descobrirem que el que realment practiquem és una dieta atlàntica en tota regla (proteïna + proteïna, i si queda un forat un bon tall de carn).
Probablement l'origen del canvi de paràmetres alimentaris són les penúries patides durant la postguerra més cruel, quan els cereals van ser la nostra única font de nutrients i la carn la vèiem en pintura o encabida a dins de dubtosíssimes llaunes vingudes de la llunyana Rússia. El prestigi del consum de carn va adquirir tals dimensions que un cop menjada la paella, els fideus o la coca de recapte, d'un lloc o de l'altre de la taula se sent la recurrent pregunta: "I de tall, què hi ha?" No es pot concebre un àpat com cal sense un segon plat contundent de carn o peix, el que anomenem plat principal.
La Núria Coll, incansable, fa pedagogia de l'alimentació saludable des de la seva activíssima web (www.etselquemenges.cat) i és l'endegadora de la Ruta dels Cereals (www.larutadelcerealbio.cat), una iniciativa que proposa que 13 restaurants de renom de la ciutat de Barcelona, de totes les tendències, oferim fins al 19 de maig un menú basat en cereals biològics, tots de Biocop, l'empresa pionera al nostre país en matèria de productes biològics.