Nani López de Sagredo: "En situacions crítiques és quan realment et coneixes"

"Quan em van anunciar que tenia un tumor de 12 centímetres al fetge, li vaig respondre al metge que era impossible, que fes el favor de tornar-ho a mirar. No m'ho creia perquè he estat una persona disciplinada i ordenada. He fet esport, no he begut ni he fumat, i no m'ha agradat sortir de nit. Sempre he fet vida sana". Així relata Nani López de Sagredo (51 anys), pèrit d'assegurances i esportista amateur, el cop que li va suposar el diagnòstic del càncer que li van detectar el 2005. Les hores de bicicleta s'havien acabat, almenys de moment. Li havien d'extirpar el 60% del fetge. L'operació que li van practicar a l'Hospital de la Vall d'Hebron semblava suficient per aturar el càncer, però no ho va ser. Mig any després, una ecografia feta en un dels controls rutinaris als quals estava sotmès va revelar l'aparició de tres tumors més al fetge. Era imprescindible un trasplantament. La seva vida perillava. "Els metges em van dir que era l'única possibilitat de sobreviure", recorda aquest pare inconformista de Santa Maria de Palautordera, el primer trasplantat que ha acabat una prova Ironman, la triatló més exigent.

Mentre els metges buscaven un òrgan, López es va sotmetre a un tractament per frenar el creixement dels tumors i va intentar fer vida normal. I en el seu vocabulari, fer vida normal és practicar esport. Per això, quan el van trucar per anunciar-li que tenien un fetge vàlid per al seu cos, els metges el van trobar al pla de la Calma, un altiplà del massís del Montseny, on havia anat d'excursió amb uns amics per gaudir de la natura. "Quan estàs en llista d'espera, sempre mires el mòbil. Fins i tot a la nit, quan ets al llit", recorda López d'aquella jornada, en què al telèfon li van aparèixer diverses trucades perdudes. De seguida va baixar del pla de la Calma per dirigir-se a l'hospital, amb la dona, el fill i la filla. Aquella intervenció del 13 de gener del 2007 determinaria si era capaç de guanyar el pols a la malaltia. "L'experiència de l'esport, la capacitat de resistència, la voluntat per aprendre a patir, tot això em va anar molt bé per afrontar el trasplantament. Ara, quan estic en una cursa i noto el cansament, ho comparo amb l'operació, i tiro endavant. En situacions crítiques és quan realment et coneixes", reflexiona López. Sis mesos després de la intervenció, superats els dies de bondat a casa, va tornar a la feina a la multinacional d'assegurances, i va recuperar la rutina de fer esport diàriament. Al cap, però, hi tenia nous reptes.

Trasplantat i recorrent el desert

Gairebé havia passat un any de l'operació i es va presentar a la consulta del doctor Lluís Castells, hepatòleg de l'Hospital de la Vall d'Hebron, amb una proposta que podia semblar forassenyada. "Em volia apuntar a la Titan Desert", explica López. La prova, cita habitual d'exciclistes professionals i amants de la resistència, exigeix la força de cames suficient per superar cinc dies amb bicicleta pel desert del Sàhara. "Primer, el doctor em va dir que no forcés, però el vaig convèncer, i em va acabar recomanant que vigilés, sobretot, amb la deshidratació", subratlla. El vistiplau de l'organització de la cursa, excel·lent en la logística, i la bona preparació de Nani López, que va completar sis mesos d'entrenament previs amb un preparador físic, van permetre que tot anés sobre rodes. Va cuidar tots els detalls. S'havia de prendre la medicació (sis pastilles diàries) a l'hora adequada. "Anàvem en grup, però jo m'aturava a mitja cursa, em prenia els medicaments amb calma i tornava a pedalar", resumeix. Això no va ser impediment per completar la cursa en 59a posició a la classificació general.

L'experiència de la Titan Desert va ser el banc de proves per plantejar-se un objectiu més ambiciós, acabar una prova Ironman, que implica completar 3,8 quilòmetres nedant a mar obert, 180 quilòmetres en bicicleta i una marató corrent (42,195 quilòmetres). "Abans del trasplantament ja m'ho havia rumiat", admet López. Josef Ajram, icona de la barreja entre professional d'èxit i apassionat de l'esport extrem, el va acabar de convèncer. "Havia anat amb ell en bicicleta temps enrere i m'ho va proposar. Vaig pensar que era assumible i que, amb una bona preparació, ho podia fer. No jugo mai amb la salut. Si veig que no puc, ho deixo córrer", assegura. Estudiades les exigències amb detall, López va inscriure's a la Challenge de Calella de l'octubre del 2010, una triatló amb distàncies Ironman. I va acabar la prova. Hidratant-se bé, va resoldre sense complicacions el segment de natació, va fer un bon paper en la seva especialitat, el ciclisme, i va salvar els mobles al traçat atlètic. "No va ser un passeig, però el patiment va ser assumible", recorda. Un altre repte completat. Des de llavors, ha fet triatlons i duatlons. Ara es prepararà per participar en la setena edició de L'Olla de Núria, una de les proves més importants del calendari de curses de muntanya.

A casa s'ho prenen amb un somriure, conscients que no hi ha millor antídot contra la malaltia que una passió que oxigeni el cos i alliberi la ment de l'amenaça d'una recaiguda. "La meva dona es va espantar amb el repte de la Titan Desert i l'Ironman, però veu que m'entreno bé i que no faig tonteries. Sap que si em trobo malament tornaré a casa, i que sempre trio proves en què l'organització sigui excel·lent", argumenta. El fill gran d'aquest pèrit d'assegurances ha seguit el seu camí. Fernando López de Sagredo és subcampió d'Espanya júnior de triatló. El pare dedica un parell d'hores diàries a l'entrenament; el fill, moltes més. "La seva mare sempre li diu: «Espera el teu pare, que està trasplantat»". La fal·lera per l'esport ha tingut continuïtat.