Gràfic: IDOIA VALLVERDÚEL GRÀFIC, AMPLIAT EN PDF
ENS CALEN IMMIGRANTS PER TREBALLAR i mantenir la població, però la Unió Europea blinda les seves fronteres amb murs i tanques i envia els exèrcits a patrullar pel mar. En el discurs polític ressona cada dia més fort el missatge de l’amenaça d’una invasió descontrolada que posaria en perill el futur de l’estat del benestar i els valors polítics i culturals d’Europa. Però les projeccions demogràfiques de l’Eurostat són molt clares: actualment per cada europeu de més de 65 anys n’hi ha quatre que estan en edat de treballar; el 2060 seran només dos treballadors actius per cada jubilat. I si Europa deixés de rebre immigrants avui, perdria 80 milions d’habitants d’aquí mig segle. En moments de crisi el més fàcil per a la ultradreta és posar el diferent en el punt de mira.
Les dades no casen amb els discursos. Mentre tot el focus es posa en el blindatge de les pasteres a Lampedusa o a la tanca de Melilla, la majoria d’immigrants sense papers que viuen a la UE han arribat a través dels aeroports internacionals amb un visat que ha expirat. La demagògia tampoc explica els perquès. Molts migrants no intenten arribar a Europa per trobar una vida millor, sinó simplement per salvar-la. Ara són les guerres i les dictadures a les portes del continent les que expulsen milions de refugiats, als quals Europa també tanca la porta. Segons les dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, la UE ha acollit 158.000 sirians des de l’inici de la guerra. Per dimensionar la xifra n’hi ha prou tenint en compte que el Líban, que té menys de 6 milions d’habitants, n’ha acollit 1,16 milions, comptant només els que estan registrats. El règim d’Eritrea és un altre dels grans exportadors de població, com les guerres de Mali i de República Centreafricana.
Com que no s’obren portes legals d’entrada a Europa, els refugiats -com els pocs sirians que tenen recursos per fugir dels penosos camps que aquests dies estan sota una forta tempesta de neu i gel- han d’emprendre els camins de la immigració clandestina. I s’han convertit en una gran font de negoci per a les màfies de traficants de persones. Ara que Itàlia ha tancat per falta de recursos l’operació Mare Nostrum, amb què es van rescatar més de 150.000 persones de l’aigua l’any passat, els traficants poden fer servir pasteres grans i més rendibles. El Mediterrani és la frontera més desigual, i la més mortífera del món. I això sí que posa en perill els valors d’Europa.
