DES DE FINALS DEL 2012, LA POLÍTICA ECONÒMICA del Japó té nom propi, el del primer ministre Shinzo Abe. Les mesures conegudes com a Abenomics pretenien consolidar el Japó com a potència econòmica mundial, però els seus efectes encara tenen llums i ombres. Abans d’analitzar-ne els resultats, però, convé ressaltar els problemes que l’economia japonesa ha patit durant els últims 20 anys: creixement econòmic pràcticament nul, deflació, envelliment de la població, deute públic disparat i atonia del consum intern. Salvant les distàncies, són problemes que també s’han accentuat a Europa després de la crisi financera del 2008, és a dir, que els mals de les economies avançades són bastant semblants.

Per capgirar aquesta situació Shinzo Abe va posar en pràctica un pla basat en tres aspectes. El primer era una expansió monetària sense precedents, amb l’objectiu d’augmentar la inflació fins a un 2% i devaluar la moneda per millorar la competitivitat de les exportacions. El segon consistia en una sèrie de mesures d’estímul fiscal (despesa pública, per tant), de manera que es pogués revitalitzar la malmesa economia japonesa. L’últim aspecte comprenia tot un seguit de reformes estructurals entre les quals hi havia la liberalització d’alguns sectors determinants per al futur del Japó (el de l’atenció mèdica i el de les renovables, per esmentar-ne alguns), la flexibilització del mercat laboral i augmentar l’obertura de l’economia.

Si ens atenem als resultats, la política de l’Abenomics ha canviat poc la situació respecte del que ja existia anteriorment: el creixement econòmic del Japó durant l’any 2013 va ser del 0,7% i durant el 2014 del -0,1 %. A més, almenys durant el 2013 i el 2014 la baixada del ien no s’ha traduït en un augment espectacular de les exportacions.

D’altra banda, l’increment de tres punts de l’IVA (del 5% al 8%) que va tenir lloc l’abril de l’any 2014 va afectar el consum intern molt més negativament del que es pensava, fins al punt que el Japó va entrar en recessió l’any 2014 després que la seva economia es contragués durant el segon i tercer trimestre d’aquell any.

Finalment, els objectius d’inflació del 2% que el Banc Central del Japó es va proposar a finals del 2012 es van aconseguir durant un temps, concretament durant l’any 2013 i el 2014. Però durant la primera meitat de l’any 2015 la inflació ha tornat a ser pràcticament nul·la, cosa que no diu gaire a favor de la política monetària que el govern japonès ha posat en marxa.

PERÒ TAMBÉ HI HA ASPECTES POSITIUS. El primer és que Shinzo Abe s’ha consolidat com un líder bastant més sòlid que els seus predecessors, sobretot tenint en compte que des de l’any 2007 fins al 2012 el Japó va tenir sis primers ministres, incloent-hi el mateix Abe, que ja va ser primer ministre entre el 2007 i el 2008. L’última vegada que el Japó va tenir un lideratge sòlid va ser durant el mandat de Koizumi (2001-2006).

També és positiu que les grans empreses nipones estiguin en una millor posició que en anys anteriors, ja que han aprofitat la debilitat del ien per augmentar el seu marge de beneficis i recuperar-se d’uns anys molt difícils. Per exemple, Toyota va anunciar que el 2014 havia aconseguit els beneficis més grans de la seva història.

Finalment, el govern d’Abe està tenint èxit en la seva aposta per alguns sectors com el turisme, que va augmentar un 30% durant aquest mateix any, i va ajudar a diversificar l’economia del país. També la desocupació ha baixat fins al 3,3% de la població activa.

Podem extreure com a conclusió que les mesures de política fiscal i monetària han tingut un impacte limitat en l’economia del país, i que el veritable repte són les reformes estructurals que puguin propiciar canvis significatius en aspectes com la incorporació de la dona al món laboral, l’augment de la confiança dels consumidors, la revitalització de les àrees rurals i l’aparició de noves àrees de negoci.

La base del país des del punt de vista educatiu, tecnològic, industrial i social és excel·lent i, per tant, si el Japó consolidés les reformes estructurals podria afrontar les pròximes dècades en una situació més favorable que l’actual.

Amadeu Jensana Tanehashi és Director d'Economia i Empresa de Casa Àsia