Director creatiu del 'Rar'Ara no es veu res. Llums. Ara es veu tot. Són un munt de dones vestides igual o despullades igual, o semivestides igual. Una al mig. Negra, mulata, cabellera rossa. Talons, cames quilomètriques olioses, no precisament primes, sobre talons descomunals. Pandero important, sexe latent, espectacle total. Arrenca la música, molt alta. No sabria dir-te quin tipus de música és. Sembla que rapeja, però no del tot. És R&B, hip-hop, soul. Ballen totes alhora. És el punt tan potent de molts ballant a la vegada, que des de sempre s’ha fet, però ara sempre recordem el videoclip de 'Thriller', quin remei.

-Però què és això? Però què és això?

-És bestial.

Melodia, bellesa, ritme, bona veu de diferents registres, energia amb ràbia, carnalitat i certa violència seductora, de carrer, un pèl bruta. És cert, m’havien dit que ho dóna tot a l’escenari. Sua de valent. Les tovalloles xopes volen. I de fons el seu últim treball, 'Lemonade', una nova experiència creativa, arriscada, feminista, política. És evident que va forta i que se la juga. D’aquí la rellevància que té, d’aquí sobretot la seva repercussió en els cercles afroamericans i en el món sencer. Però va néixer a Houston, Texas, i allà anem amb les fotografies costumistes d’Isma Monfort i d’aquestes, com si es tractés d’una coreografia, passem a les fotografies en blanc i negre de Bruce Davidson que s’exposen a la Fundació Map-fre de Barcelona. Imatges que van inspirar el videoclip 'Flawless' de Beyoncé. Un 'Rar' ple de ritme per començar a pensar en les vacances.