CINEMA
Diumenge 26/06/2016

Humbert Humbert espiava aquest biquini

Recordem un dels biquinis més icònics del cinema: el que lluïa Sue Lyon a 'Lolita', de Stanley Kubrick

Jaume Figueras
3 min
Collection Christophel/EFE

Crític de cinemaAquesta és la imatge: Lolita estirada al jardí de casa amb un biquini estampat i una pamela que deixa passar alguns rajos de sol. I el seu padrastre, Humbert Humbert, espiant-la amb mal dissimulada lascívia. Sue Lyon va rodar la pel·lícula de Kubrick quan només tenia 15 anys i es va estrenar quan estava a punt de fer-ne 16. A la novel·la de Nabokov el personatge en tenia 12, però l’autor, quan va escriure el guió, li va apujar substancialment l’edat. Però ni així es va poder apaivagar l’escàndol.

Un dels eslògans deia : “How they did over make a movie of ‘Lotita’?” [“Com han pogut fer una pel·lícula de 'Lolita'?”] i la imatge del cartell era la de Sue Lyon llepant un 'lollypop', que el diccionari diu que és un caramel enganxat a un pal: la variant americana del xupa-xup que es va crear el 1958, vaja. Unes ulleres en forma de cor feien apujar el nivell eròtic, que finalment tenia un toc pervers: Lolita manipulava a consciència l’atractiu que exercia en aquell professor de literatura francesa que s’havia casat amb una viuda condemnada a patir. Un tret habitual de Shelley Winters, protagonista de morts tan cinematogràfiques con les de 'La nit del caçador', 'Un lloc al sol' o 'L’aventura del Posidó', totes tres aquàtiques, per cert.

La imatge de Sue Lyon/Lolita en biquini, pamela i ulleres en forma de cor ara ens pot semblar innòcua. De fet, al film de Kubrick l’únic contacte físic entre el professor i la fillastra adolescent consisteix a pintar-li les ungles dels peus. La censura no hauria permès anar més enllà i Kubrick, segurament, tampoc tenia la intenció de fer-ho.

Una entrevista del 1962 que circula per YouTube, filmada després de l’estrena de Lolita a Londres, mostra una Sue Lyon amb la cara més rodoneta, un aire mig infantil però amb una seguretat brutal a l’hora de contestar preguntes compromeses. Havia fet, sense competència, el càsting per a Kubrick. No era una debutant. De fet, ja havia aparegut dos anys abans en una sèrie infantil dedicada a Daniel el Trapella, sempre acompanyada de la mama, que no la va abandonar durant el rodatge de 'Lolita'.

Pocs mesos més tard John Huston la fitxa per a 'La nit de la iguana', una adaptació de la peça teatral de Tennessee Williams, on tornava a ser l’objecte de desig d’un home madur, en aquest cas el poc reverenciable reverend Shannon, un Richard Burton libidinós i dipsòman que conduïa diabòlicament un autobús ple de dones grans de vacances que cantaven contínuament 'Happy days are here again'.

Els 'happy days' en la carrera posterior de Sue Lyon no van ser res de l’altre món, llevat de ser una de les 'Set dones' que va suposar el comiat de John Ford darrere la càmera. Fins i tot va

rodar a Espanya, el 1973, 'Una gota de sangre para seguir amando', un deliri pseudofuturista del malaguanyat Eloy de la Iglesia amb guió de José Luis Garci, on també apareixia una altra criatura que no trobava el seu lloc al cinema americà, Chris Mitchum. I el 1978 es perd la seva pista com a actriu després de mitja dotzena de sèries televisives de segona divisió B.

La crònica social ens anava explicant, cada vegada en lletra més petita, els seus cinc matrimonis i els cinc divorcis. Primer, amb el seu company de 'La nit de la iguana', Christopher Hampton. Van durar dos anys. El segon, el fotògraf Richard Harrison, que era de raça negra. Un matrimoni interracial als anys 60 despertava una gran controvèrsia, com en el cas de May Britt - Sammy Davis Jr. Tercer matrimoni, i el més sonat de tots, amb Gary Cottom Adamson, condemnat per diversos delictes, incloent-hi un assassinat en segon grau. Casament a la presó, on la ja ex-Lolita desenvolupava activitats humanitàries. No van durar ni un any, com el número quatre, un tal Edward Weathers. Amb el cinquè, un enginyer de ràdio, va batre rècord de convivència, però després de set anys i el posterior divorci se li perd la pista amorosa, encara que té un fill, de cap dels seus cinc marits, per cert.

Quan se li preguntava pel personatge de Lolita, deia: “És una noia patètica, neuròtica, egoista”. Més tard es va saber que Sue Lyon tenia, des de molt jove, rampells de fortes depressions i una inestabilitat emocional molt acusada. Val més quedar-nos amb la seva mirada desafiant la càmera i Humbert Humbert, lluint un dels biquinis més famosos de la història del cinema.

stats