La moda canvia de xip

Piquen i es necessita gairebé un manual d’instruccions per desxifrar-les. Però la realitat és que cada cop els consumidors les llegeixen més. Les etiquetes de la roba no només porten un munt d’iconografies que detallen com s’ha de rentar perquè no s’encongeixi, sinó que contenen una informació igualment valuosa: on s’ha fet i quins teixits la formen. Si bé amb el sector alimentari hi ha més recorregut fet, i resulta més normal llegir la composició d’uns iogurts per saber si porten determinats colorants o additius, amb la roba s’està experimentant un interessant canvi de xip. El concepte slow fashion ha ajudat a trencar la barrera psicològica amb la qual el consumidor relacionava moda sostenible amb samarretes liles de cotó bàsiques. I és que creativitat i disseny cada cop van més agafats de la mà de la producció ètica i responsable. La roba elaborada amb teixits naturals té sempre una vida més llarga, una millor caiguda, s’adapta millor a la nostra silueta i el més important: no ens en cansem en una única temporada.

Tenint en compte que consumim cinc cops més recursos naturals dels que el planeta pot generar de manera natural, sembla lògica l’embranzida que ha agafat la moda sostenible. La directora de la comunitat Slow Fashion Spain, Gema Gómez, explica que la moda sostenible està centrada a “examinar totes les etapes per les quals passa una peça de roba i analitzar quins impactes té per aconseguir que tendeixin a zero”. I afegeix que el moviment slow fashion no només està vinculat a la producció sinó a prendre decisions més conscients que, a la llarga, solen ser més positives, perquè “triant què comprem i per quina empresa tèxtil apostem exercim el nostre poder com a consumidors”.

Javier Goyeneche és un dels fundadors d’EcoAlf, la firma espanyola de moda sostenible amb més seguidors, entre els quals Gwyneth Paltrow, Will Smith i Karolina Kurkova. “El consumidor s’ha de despertar: quan va una botiga i es compra una samarreta per 3,90 euros s’ha de preguntar per què costa tan poc”, explica Javier Goyeneche. EcoAlf està dedicat íntegrament a la moda reciclada i al disseny de peces indestructibles. El seu lema és Trash is the good news [Les escombraries són una bona notícia] i els materials que utilitzen es reciclen de les escombraries.

Una altra firma dedicada al reciclatge, però en aquest cas centrada en les joies, és To Be Continued. La seva dissenyadora va començar aquesta aventura com un passatemps, reciclant les joies que ella ja no es posava, fins a crear un univers especial on antics botons de puny o sivelles es reconverteixen en joies úniques.

Cànem, cotó i llana orgànics o reciclats són alguns dels teixits que ha utilitzat Adriana Zalacain, fundadora de Cus, una firma catalana que no només aposta pels teixits sostenibles o els tints lliures de substàncies tòxiques, sinó també per ser exigents amb com han estat fabricats. “Tota la producció de Cus té lloc en un taller que és una empresa d’inserció laboral. Les peces les realitzen dones que estan tenint una segona oportunitat després d’haver passat per moments durs socialment i la producció està feta a l’Estat”, explica Zalacain.

Una altra firma slow a tenir en compte és Iriarte Iriarte, que elabora bolsos de manera artesanal combinant tècniques tradicionals amb materials naturals. O les samarretes de cotó orgànic del Perú i de l’Índia de la firma Thinking Mu, cada cop més present en botigues de disseny de Barcelona. La clau de l’èxit? “Samarretes amb teixits extremadament suaus combinades amb una proposta gràfica original i fresca basada en un lifestyle de respecte, amor i bon rotllo”, resumeix Miquel Castells, un dels artífexs de la firma.

Finalment, dirigida a aquells esperits rebels amb consciència social, neix Rebel Root, una marca fundada el 2012 per la barcelonina Eva Riu, que no està interessada en “la bellesa superficial, sinó en la història darrere d’aquells que la fan realitat”.