"Perdona –diu Ariana Grande fent un gest a un cambrer imaginari–, ens podries portar un milió de mocadors, sisplau?" Hem reunit Ariana Grande i Cynthia Erivo en un hotel de Hollywood, a Los Angeles, per parlar de la seva nova pel·lícula, Wicked, l'adaptació del musical que ja fa un temps que triomfa a la cartellera de Broadway i que ara també triomfa als cinemes. Amb les emocions a flor de pell, a totes dues se'ls omplen els ulls de llàgrimes quan parlen de la pel·lícula. Durant el rodatge, tot va ser igual d'emotiu. "No podia parlar de plorar –diu Erivo quan recorda l'escena en què balla amb la seva coprotagonista–. No havia d'esforçar-me per aconseguir que em sortissin les llàgrimes, sortien soles".

"I jo les atrapava", afegeix Grande. Wicked funciona com una preqüela revisionista d'El màgic d'Oz. La pel·lícula del director Jon Chu explica la història d'Elphaba, de pell verda i interpretada per Erivo, molt abans de convertir-se en la Bruixa Dolenta de l'Oest. Quan és una jove més a la Universitat de Shiz, es veu obligada a viure amb la Glinda (Grande), una rival convertida en amiga.

Però quan Elphaba descobreix els foscos secrets que s'oculten a la Ciutat Esmeralda d'Oz, la jove i desil·lusionada bruixa entona Defying gravity, el tema principal, que al teatre serveix per tancar el primer acte. A la pantalla gran, la cançó serveix per tancar dues hores i mitja de pel·lícula. La continuació de la història es reserva per a Wicked II, que es va rodar al mateix moment que la primera pel·lícula i està previst que s'estreni a finals de l'any que ve.

Encara que la producció és tremendament pomposa, per a Erivo –guanyadora d'un Tony l'any 2016 per El color púrpura i candidata als Oscar l'any 2020 per Harriet– era important oferir una interpretació íntima i humana d'Elphaba. “No tenia intenció d'enfocar-me en el color de pell –diu–. Volia que la gent veiés la seva vida interior”.

Més coneguda per la seva carrera en la música pop, Grande estava igual de decidida a superar les expectatives: es va desfer de la seva característica cua de cavall i va canviar el to de la seva veu per comprometre's plenament amb l'efervescència del seu personatge. "Era molt important esborrar-me a mi mateixa perquè l'espectador només veiés la Glinda", assegura.

Totes dues són unes potents cantants de metre i mig d'alçada. Grande bromeja dient que, quan les van presentar, es van sorprendre de conèixer algú de la seva mateixa mida, i el vincle que han forjat durant el rodatge és més que evident durant tota l'entrevista.

Com vau reaccionar quan vau saber que totes dues participaríeu en la pel·lícula?

— Cynthia Erivo: No em va sorprendre en absolut.

— Ariana Grande: Vaig pensar: "Gràcies a Déu".

— C.E.: Gràcies a Déu, perquè jo no era cap de les dues noies amb les quals vas fer l'audició.

— A.G.: Mare meva!

Cynthia, has dit que no pensaves que et tinguessin en compte per fer aquesta pel·lícula. Per què no?

— C.E.: Històricament no s'ha tingut en compte cap dona negra per fer aquest paper. Si s'ha fet no l'han aconseguit, i si l'han donat a una dona negra normalment ha estat per fer de substituta. Només conec una dona negra que hagi fet aquest paper oficialment al West End de Londres. Així que no em vaig plantejar que m'estiguessin buscant.

Per què creus que s'han vist tan poques dones negres fent aquest paper?

— C.E.: No ho sé. Potser és un símptoma de l'època en què es va crear.

Ariana, somiaves que Wicked podia creuar-se en la teva carrera d'alguna manera?

— A.G.: Per descomptat, ja hi pensava quan tenia 10 anys. Vaig començar a Broadway, i estic molt agraïda per la manera com la meva carrera es va capgirar i el pop es va convertir en l'element principal, però també crec que la meva ànima troba a faltar profundament el teatre musical i la comèdia. Així que quan em van arribar rumors que es faria una pel·lícula, l'únic que volia era tenir l'oportunitat de fer una audició. Alguns membres del meu equip de llavors deien: "Ni tan sols hauria d'haver de fer una prova". I jo deia: "No ho entenen, esclar que he de fer una prova. Això és una cosa que t'has de guanyar". Tinc tant per demostrar que m'hi vaig llançar amb totes les meves forces.

Quan estàveu fent les audicions per a la pel·lícula, sabíeu que es dividiria en dues parts?

— C.E.: No, no ho vam saber fins molt temps després.

— A. G.: Va ser una sorpresa, però em va entusiasmar. Tenim l'oportunitat de donar una base més humana a aquests personatges d'una manera nova.

Fins a quin punt Wicked va absorbir les vostres vides quan vau començar a rodar el 2022?

— A.G.: Jo personalment em vaig distanciar de tothom durant el rodatge.

— C.E.: El meu millor amic em va renyar. Rodàvem a Londres i em va dir: "Fa sis mesos que ets aquí i no t'he vist!" Em vaig centrar totalment en el projecte.

— A.G.: No vam tenir gaires moments en què la Cynthia no estigués pintada de verd, jo no tinc els tatuatges tapats i no portéssim cotilles ni vestits.

— C.E.: I quan teníem temps era perquè no estàvem bé. Hi va haver un cop que em vaig contagiar de covid, i un altre cop va ser l'Ariana qui es va contagiar.

— A.G.: Només ens vam posar malaltes un cop cadascuna durant el rodatge, però en els dos casos va ser durant els moments més importants de tota la pel·lícula: en el meu cas va ser la setmana anterior a Popular.

— C.E.: Jo vaig tenir covid la setmana abans de gravar Defying gravity.

Els vostres personatges comparteixen habitació a la pel·lícula. Fins a quin punt us heu unit fent la pel·lícula?

— A.G.: Moltíssim, i no només perquè compartíem la majoria de les escenes, sinó també en els moments de descans, jo anava a casa teva, tu a casa meva...

— C.E.: Ens hem fet molts tatuatges juntes.

— A.G.: Hem anat de compres, a passejar... Aquell dia portàvem unes sabates poc còmodes per caminar.

— C.E.: Les pitjors! Què ens va passar pel cap?

— A.G.: Però crec que aquesta ha estat una de les millors parts d'aquesta experiència: sentir-me acompanyada per una amiga a cada pas del camí. Estic molt orgullosa de nosaltres per la sinceritat amb la qual ens hem cuidat l'una a l'altra durant tot aquest temps.

— C.E.: M'alegra que ens hàgim trobat.

Què heu tret l'una de l'altra?

— A.G.: Em sento molt inspirada per la seva gran sinceritat i protecció. Només pel fet d'estar al seu costat, m'he convertit més en una aliada de mi mateixa, quan abans m'abandonava molt, i això ho dec a la nostra amistat. [Plora]. Uf, al cotxe m'he promès que no ploraria. Al passar temps amb ella, i també amb un personatge que creu en ell mateix, sento que he pogut guarir parts de mi mateixa que necessitaven profundament tenir una amiga com la Cynthia i una amiga com la Glinda.

Abans et senties massa complaent amb la gent?

— A.G.: Ui, sí, totalment. Algú em donava un cop de puny a la cara i era jo qui demanava perdó. Faig broma, però sí, em costava sentir les veus que sabia que eren veritables per por que em jutgessin. I crec que això és una cosa realment maca de superar.

— C.E.: No sé si ella ho sap, però definitivament m'ha canviat la vida. Crec que va ser una de les primeres vegades que una persona em va mirar i simplement em va fer sentir feliç. Jo li explicava el que volia per a mi, com la música, i ella simplement hi creia, crec que més que jo. Crec que quan la vaig conèixer vaig pensar: "Crec que puc tenir el que vull en aquesta vida, i puc tenir-ho a la meva manera". Ella em va ensenyar a gestionar aquesta bèstia boja que és l'èxit emergent, perquè n'havia tingut una mica, però això és nou. Em va agafar de la mà i em va acompanyar, i ho vol per a mi tant com jo ho vull per a mi.

La vaga d'actors de l'estiu passat va aturar la producció durant diversos mesos. Com va ser aquest temps de descans?

— C.E.: Al principi ens va semblar una interrupció, i després, a mesura que avançava, el descans que necessitàvem. Havíem treballat fins a l'esgotament.

— A.G.: Però era divertit, perquè per molt temps que passés, quan tornàvem a posar-nos aquesta roba, els personatges tornaven amb nosaltres. Crec que no ens van abandonar mai, de veritat. Encara que tècnicament estàvem descansant, no estàvem preparades per deixar-nos anar del tot, perquè sabíem la feina que ens quedava per fer.

Ariana, utilitzes el teu nom complet aquí, Ariana Grande-Butera.

— A.G.: Exactament.

Per què volies aparèixer així als crèdits?

— A.G.: [Arrenca a plorar]. Mare meva, però si tot just acabo de deixar de plorar. Bé, durant el rodatge d'aquesta pel·lícula vaig sentir que tornava a casa amb mi mateixa en molts sentits, i va ser un gest bonic reflectir-ho en els crèdits utilitzant el meu nom complet. Aquest era el nom de la nena que va veure Wicked al teatre fa vint anys, i sento que en molts sentits la vaig agafar de la mà i li vaig dir “som-hi”.

Quan finalment vau acabar amb aquests personatges, què vau sentir?

— C.E.: Estava destrossada.

— A.G.: Va ser un malson. Ploràvem cada minut, cada hora. Quan es va acabar el rodatge totes dues vam estar en un estat horrible durant uns dies.

— C.E.: Sí, va ser molt dur deixar anar els personatges.

— A.G.: Crec que no els deixarem anar mai del tot. Crec que totes dues necessitàvem l'Elphaba i la Glinda de la mateixa manera que elles es necessitaven l'una a l'altra.

— C.E.: Encara estimo el personatge amb totes les meves forces.

— A.G.: Jo també. Ens vam endur a casa les cotilles, les sabates i les varetes. Encara conservo totes les meves perruques.

— C.E.: Personatges com aquest no arriben gaire sovint, si és que arriben. Així que és un veritable privilegi poder interpretar aquestes dones, perquè són molt més que una simple iconografia. Poden ajudar la gent a comprendre…

— A.G.: La humanitat.

— C.E.: Sí. I l'amor i el dolor. I les zones grises que tenim tots plegats.

— A.G.: Especialment en la cultura actual, en què s'esborren constantment els matisos, la humanitat i els sentiments, és important tenir aquests personatges i aquesta història, per recordar a la gent que el canvi és possible. Podem triar ser bons i ens podem equivocar.

— C.E.: Tenim espais per a totes aquestes coses, i està bé. No tots hem de ser iguals, però encara podem ser capaços d'entendre les nostres diferències, i això és el que volen fer aquestes dones.

Fa anys que treballeu en aquesta pel·lícula i ara per fi s'ha estrenat. Què se sent?

— C.E.: Ha estat molt boig, un llarg viatge.

Encara teniu la segona pel·lícula.

— C.E.: Sí, i segur que passa volant.

D'aquí dues dècades, si la gent considera que l'Elphava i la Glinda són els vostres papers emblemàtics, ho acceptareu?

— A.G.: Per descomptat, amb els braços oberts. Mare meva!

— C.E.: Que bonic.

— A.G.: [Plorant] Per què ens fas això?

— C.E.: És genial. La tradició d'Oz estava molt allunyada de les noies que s'assemblen a mi, i ara soc la Bruixa Dolenta de l'Oest. Crec que ara les portes estan molt obertes, és meravellós.