‘Àngels’ a l’infern: La cultura de la misogínia dins de Victoria’s Secret

V ictoria’s Secret ha definit la feminitat per a milions de dones. El seu catàleg i les seves desfilades han esdevingut coneguts punts de referència. Per a les models, aconseguir una feina com a àngel era pràcticament una garantia de fama internacional. Però, dins de l’empresa -que aquesta setmana mateix ha anunciat que canvia de mans assenyalada pels mals resultats i els escàndols d’assetjament- dos homes poderosos exercien la seva autoritat sobre una cultura molt arrelada basada en la misogínia i la intimidació, com es desprèn de les entrevistes efectuades a més de 30 directius i exdirectius, empleats, contractistes i models, i també dels expedients judicials i altres documents.

Ed Razek, durant dècades un dels màxims directius de L Brands, ha sigut objecte de reiterades queixes per conducta inapropiada. Intentava petonejar les models. Els demanava que se li asseguessin a la falda. A una li va tocar l’entrecuix abans de la desfilada de la firma del 2018.

Un grup de directius diuen que ja havien avisat Leslie Wexner, el propietari, del comportament del seu subordinat. Algunes de les dones que se’n van queixar van patir represàlies. Una model, Andi Muise, afirma que Victoria’s Secret va deixar de contractar-la per a les desfilades quan va rebutjar les insinuacions de Razek.

Diverses models de l’empresa van acceptar posar nues, sovint sense cobrar, per a un destacat fotògraf de Victoria’s Secret que després va publicar algunes d’aquestes imatges en un luxós llibre il·lustrat. Aquesta situació va incomodar els directius de L Brands davant la possibilitat que les dones haguessin rebut pressions per despullar-se.

Aquest ambient venia de les altes esferes. Razek, màxim responsable de màrqueting, era considerat el representant directe de Wexner i, segons els treballadors, molts empleats tenien la impressió que era invencible. En múltiples ocasions van sentir el mateix Wexner menyspreant les dones.

“A mi, que sempre em van educar com una dona independent, el que em semblava més alarmant era veure fins a quin punt estava arrelat aquest comportament”, explica Casey Crowe Taylor, que treballava al departament de relacions públiques de Victoria’s Secret i que, segons diu, va ser testimoni de la conducta de Razek. “Aquests abusos es prenien a broma i s’acceptaven amb normalitat. Era gairebé com un rentat de cervell. I als que intentaven fer-hi alguna cosa no els feien cap mena de cas, sinó que els castigaven”.

Aquestes entrevistes amb les models i empleats contribueixen a la imatge d’organització tèrbola de Victoria’s Secret, una imatge que ja va començar a sortir a la llum l’any passat, quan es van fer públics els vincles de Wexner amb l’agressor sexual Jeffrey Epstein. Epstein, que gestionava la multimilionària fortuna de Wexner, atreia les noies fent-se passar per seleccionador de models per a Victoria’s Secret.

En resposta a les detallades preguntes del New York Times, Tammy Roberts Myers, portaveu de L Brands, va fer una declaració en nom dels membres independents del consell d’administració. Va dir que la companyia està “absolutament centrada” en el bon govern de l’empresa, l’entorn laboral i les pràctiques de compliment normatiu i que “s’han fet passos importants”.

I va afegir: “Ens sap greu si en algun cas no hem aconseguit aquest objectiu, però estem fermament compromesos amb la millora constant i amb una total rendició de comptes”. La declaració no negava l’informe publicat pel New York Times.

Razek va dir en un correu electrònic: “Les acusacions d’aquests informes periodístics són categòricament falses, malinterpretades o tretes de context. He tingut la sort de treballar amb moltíssimes models de primera categoria i amb professionals de gran talent i m’enorgulleixo del respecte mutu que ens professem”. Es va negar a comentar una llista detallada d’acusacions. Thomas Davies, portaveu de Wexner, va refusar fer comentaris.

Explosions amb flamarades

Victoria’s Secret, que Wexner va comprar per un milió de dòlars el 1982 i va convertir en una gran empresa de llenceria, passa per un mal moment.

Fa anys que van començar a evolucionar les normes socials que defineixen la bellesa i l’atractiu sexual: ara es dona més valor a una àmplia varietat de tipus de cos, colors de pell i identitats de gènere. Victoria’s Secret no ha sabut adaptar-se als nous temps. Algunes de les seves campanyes publicitàries, per exemple, semblen la típica fantasia masculina -el director Michael Bay va filmar un anunci televisiu en què unes models lleugeres de roba desfilaven davant d’helicòpters, motocicletes i explosions amb grans flamarades- més que no pas un reflex realista de què volen les dones.

Amb les vendes a la baixa, Victoria’s Secret ha hagut de tancar botigues. Les accions de L Brands han caigut més del 75% respecte al màxim aconseguit el 2015. Sis directius -alguns dels quals ja no són a la companyia- han explicat en diverses entrevistes que, quan van mirar d’allunyar l’empresa del que s’ha definit com la seva imatge més aviat pornogràfica, se’ls van treure de sobre de mala manera. Tres diuen que els van despatxar.

Les crítiques al màrqueting anacrònic de Victoria’s Secret es van fer virals el 2018, quan Razek va manifestar que no li interessava gens incorporar a la desfilada models de talles grans ni transsexuals.

Després, l’estiu passat, Epstein va ser acusat de tràfic sexual i els problemes financers que es covaven a Victoria’s Secret es van agreujar fins a esdevenir una crisi pública.

Wexner i Epstein estaven molt units. El magnat va donar carta blanca al financer perquè li gestionés els seus milers de milions, cosa que li va donar més notorietat social i li va permetre adoptar un estil de vida opulent. Wexner afirma que ell i Epstein es van distanciar cap al 2007, un any després que els fiscals de Florida l’acusessin de delicte sexual.

Des del 1995 fins al 2006, Epstein va mentir en repetides ocasions a les aspirants a models dient-los que treballava per a Victoria’s Secret i que les ajudaria a trobar feina. Les animava a presentar-se a uns càstings que, segons les mateixes dones i els expedients judicials, com a mínim en dues ocasions van acabar amb agressions sexuals per part d’Epstein.

Tal com explica una dona anònima en una declaració llegida l’estiu passat en una vista del cas Epstein: “Em vaig gastar tots els meus estalvis comprant-me roba interior de Victoria’s Secret per al que pensava que seria una audició. Però el que allò semblava era un càsting per a la prostitució. Era l’infern”.

Tres executius de L Brands afirmen que, a mitjans dels 90, ja van avisar Wexner dels tripijocs d’Epstein per aconseguir dones. Aquests directius diuen que no hi ha indicis que Wexner prengués cap mesura davant de les denúncies.

“Un lloc sexi per poder portar-t’hi”

“Amb l’excepció del Les, jo soc qui més temps ha estat a L Brands”, va escriure Razek als empleats a l’agost, quan va anunciar que deixava l’empresa a la qual s’havia incorporat el 1983.

Razek tenia un paper fonamental a l’hora de seleccionar les supermodels de la marca -conegudes com a àngels per les enormes ales de plomes que els posaven- i crear els anuncis masclistes de l’empresa. Però el seu llegat més important és la desfilada anual, que es va convertir en un fenomen cultural d’abast mundial.

“Amb això sí que es va implicar de debò en el negoci”, explica Cynthia Fedus-Fields, exdirectora del departament responsable del catàleg de Victoria’s Secret. El 2000, comenta, Razek ja havia adquirit tant de poder que “parlava en nom del Les”.

De vegades, però, Wexner parlava per ell mateix. Al març, en una reunió a la seu de Victoria’s Secret a Columbus (Ohio), un empleat va preguntar a Wexner què li semblava el fet que la indústria minorista acceptés diferents tipus de cos. Segons dos testimonis, va contestar amb to despectiu: “Ningú va al cirurgià plàstic i li diu: «Vull ser més gras»”.

Com expliquen diverses professionals, i també directius i exdirectius que van sentir les seves observacions, Razek acostumava a recordar a les models que el seu futur professional estava a les seves mans.

Alyssa Miller, model ocasional de Victoria’s Secret, retrata Razek com un home que desprenia una “masculinitat tòxica”. La seva actitud es podia resumir amb les paraules següents: “Jo soc qui té el poder. Et puc fer triomfar o et puc enfonsar”.

Als càstings, Razek de vegades demanava el número de telèfon a les models, que anaven amb calces i sostenidors, segons tres persones que van presenciar les seves insinuacions. A d’altres les instava a asseure’s a la seva falda. Dues models van explicar que els havia demanat que sopessin en privat amb ell.

Una d’elles era Andi Muise. El 2007, després de dos anys de desfilar per la passarel·la de Victoria’s Secret amb les cobejades ales d’àngel, la noia, de 19 anys, va rebre una invitació per sopar amb Razek. Estava entusiasmada perquè entaulava una relació professional amb un dels homes més poderosos de la indústria de la moda.

Razek la va anar a buscar amb un cotxe amb xofer. De camí cap al restaurant, va provar de fer-li un petó. Muise el va rebutjar però ell hi va insistir.

Durant mesos li va enviar correus electrònics íntims. En un determinat moment li va proposar que s’instal·lessin plegats a casa seva a les illes Turks i Caicos. En una altra ocasió va demanar a Muise que l’ajudés a trobar una casa a la República Dominicana on poguessin estar junts: “Necessito un lloc sexi per poder portar-t’hi!”, li va escriure.

Muise va mantenir un to educat en els seus correus electrònics per protegir la seva carrera professional. Quan Razek li va demanar que anés a sopar a la seva casa de Nova York, Muise va dir que la perspectiva de sopar sola amb Razek la incomodava. No hi va anar.

Aviat es va assabentar que, per primera vegada en quatre anys, Victoria’s Secret no l’havia escollit per a la desfilada del 2008.

“Oblida’t de les calces”

El 2018, les noies s’emprovaven la roba dies abans de la desfilada i, a la supermodel Bella Hadid, li prenien les mides perquè la roba interior s’ajustés a les normes de la televisió. Razek seia en un sofà, observant.

“Oblida’t de les calces”, va afirmar, segons tres testimonis i una quarta persona a qui l’hi van comentar. La gran pregunta, va dir, era si la cadena de televisió deixaria a Hadid “caminar per la passarel·la amb aquelles metes perfectes”. (Un testimoni recorda que Razek va dir pits, no metes.) En aquella mateixa sessió i segons van dir tres persones, Razek va tocar l’entrecuix a una altra model.

Una empleada es va queixar del comportament de Razek davant del departament de recursos humans, segons expliquen tres persones. L’empleada els va entregar l’estiu passat una llista amb més d’una dotzena d’acusacions contra Razek, incloent-hi els seus comentaris humiliants sobre les dones i tocaments inapropiats, segons una còpia del document a què ha tingut accés el New York Times. No era la primera queixa sobre ell que rebien a recursos humans.

En una sessió fotogràfica del juny del 2015, l’empresa va oferir al personal un bufet lliure per dinar. Crowe Taylor, de relacions públiques, va anar a servir-se per segona vegada. Explica que Razek la va aturar. Li va barrar el pas i se la va mirar de dalt a baix. Aleshores, davant de la mirada de desenes de persones i mentre Taylor aguantava el plat buit a la mà, la va esbroncar amb duresa pel seu pes i li va dir que no agafés pasta ni pa.

Crowe Taylor, que fa 1,78 i pesa 63 quilos, va córrer a tancar-se al bany i va esclatar a plorar. Diu que es va queixar a recursos humans, però, pel que sap, ningú va prendre cap mesura. Va plegar setmanes més tard.

A l’octubre, poc després que Razek abandonés l’empresa, Monica Mitro, una directiva de relacions públiques de Victoria’s Secret, va presentar a un antic membre del consell d’administració de L Brands una queixa per assetjament. Mitro va dir als seus col·legues que havia acudit a l’antic membre del consell perquè no es fiava del departament de recursos humans. L’endemà, el cap de recursos humans va comunicar a Mitro que li concedien una excedència retribuïda. Es veu que fa poc ha arribat a un acord econòmic amb l’empresa.

La fi d’un imperi

Poques setmanes després que es fes pública aquesta investigació, Leslie Wexner -el multimilionari fundador i conseller delegat de LBrands- dimitirà com a director executiu i president de Victoria’s Secret. L’empresari va anunciar dijous passat que vendrà una participació majoritària de la seva joia de la corona a una firma de capital privat per 525 milions de dòlars (uns 486 milions d’euros), de manera que Wexner es convertirà en el president emèrit quan l’acord s’hagi firmat, segurament aquesta primavera. Wexner, de 82 anys, ha liderat LBrands, des que va començar amb la cadena de roba The Limited, durant gairebé sis dècades. En un correu electrònic que va enviar als seus treballadors aquesta setmana, feia referència als seu inicis a través d’un préstec de 5.000 dòlars que li havia fet la seva tieta després d’un desacord amb el seu pare, que també dirigia una botiga. “Avui em sento com el dia en què la meva tieta em va oferir un nou començament”, va escriure. “Avui és l’inici d’un nou capítol important en l’evolució de l’empresa”.

Wexner tenia llavors 26 anys i va anar creixent i creant la seva empresa afegint-hi cada cop més noves marques. En els últims temps s’havia especialitzat en llenceria i roba de casa i el 2018, segons el seu informe anual, L Brands va generar en conjunt 13.200 milions de vendes, encara que els seus guanys s’havien reduït en 644 milions de dòlars.

A Columbus, Ohio, on L Brands té la seu, Wexner és una figura extraordinàriament influent. L’executiu i la seva dona, Abigail, que tenen quatre fills, són els donants individuals més importants de la Universitat d’Ohio i han donat milions de dòlars a les arts i la filantropia. “És una icona aquí,” explicava Lee Peterson, vicepresident executiu d’una empresa de disseny i arquitectura establerta a Columbus des del 1980.

La venda de Victoria’s Secret és l’últim episodi d’una controvèrsia que ha enterbolit els seus últims anys. Quan li pregunten al senyor Peterson què en pensa, afirma: “És un tràgic final per a una història brillant”.

Traducció: Lídia Fernández Torrell

© The New York Times