Barcelona / Sant Cugat del VallèsCarlota Cumella, de 26 anys, té una aplicació al mòbil que es diu 10 minutos con Jesús. Són àudios que reflexionen sobre l'Evangeli i ajuden a pregar. Els escolta mentre camina pel carrer si fa un trajecte curt. Si recorre una distància més llarga que li porta més temps, aleshores utilitza una altra aplicació per resar el rosari.

Carla Restoy té 27 anys i és una influencer catòlica: difon a Instagram la seva fe en Déu. Encara que soni estrany, té un èxit rotund. La segueixen gairebé 19.000 persones.

Quim Sanahuja, de 23 anys, és el coordinador a Barcelona de Hakuna, un col·lectiu de fidels catòlics que mou masses amb la música. Les seves cançons sumen milions de visualitzacions a YouTube i al gener van omplir ni més ni menys que el Palau d'Esports de Madrid.

Mateo Puig, de 22 anys, porta una samarreta amb un lema a l'esquena escrit amb grans lletres en anglès que diu: “Amor abans que res, realitat abans que res, pau abans que res, Déu abans que res”. Més clar, impossible.

Tots quatre són joves catalans que es declaren catòlics practicants i no tenen cap inconvenient de predicar-ho als quatre vents. Segons l'última enquesta del CIS, del juny del 2023, només el 10,8% dels catalans van regularment a missa, encara que el 44,4% es defineixen com a catòlics. Aquests percentatges són lleugerament més elevats a la resta d'Espanya: el 18,5% i el 54,9%, respectivament. Són aquests joves unes rara avis?

“No he sentit mai que em mirin com un bitxo raro. Al contrari, hi ha molta gent amb interès i les meves amigues no creients valoren que sigui catòlica. Per exemple, si el seu avi es posa malalt em demanen que resi per ell”, explica Carlota Cumella, que assegura que hi ha molts més joves catòlics practicants dels que creiem. “Molts tenen la necessitat de tornar a l'arrel. Ens diuen que hem d’estimar i perdonar, però la meva generació no sap d'on venen aquests valors”, reflexiona.

Segons ella, hi ha una manca de coneixement profund del catolicisme i la gent opina sense tenir-ne ni idea. “Quan el Papa parla dels homosexuals, tothom hi diu la seva, però ningú ha llegit el text que ha escrit. És com si opinéssim d'una pel·lícula sense veure-la”, posa com a exemple. El mateix diu dels casos de pederàstia a l'Església: “Alguns capellans ho han fet malament, però quants capellans coneix la gent per opinar que són uns abusadors? Els que jo conec tenen tots una vida impecable”.

Anar a missa cada dia

La Carlota va néixer en una família religiosa i va fer l'ESO i el batxillerat a l'Escola Canigó de Barcelona, vinculada a l'Opus Dei. Amb tot, ho vol desvincular: “Tindria la mateixa relació amb Déu encara que no hagués estudiat en aquest col·legi”, assegura. És llicenciada en dret i relacions internacionals, treballa com a directora d'operacions a l'editorial cristiana Albada, està casada i és mare d'un fill de 10 mesos, tot i que només té 26 anys. És a dir, trenca amb totes les estadístiques actuals sobre joves a Catalunya.

La seva fe es materialitza, per exemple, anant a missa cada dia. Normalment a la de les vuit del matí a la parròquia de Sarrià, i acostuma a portar-hi també el seu fill. “És com qui comença el dia fent ioga. Jo tinc la necessitat de trobar-me amb Déu”, justifica. “Déu omnipresent és a tot arreu, però el Déu pa només el tinc a missa”, contesta quan se li pregunta per què no resa a casa, que seria molt més fàcil.

La Carlota també forma part d'un grup d'amor conjugal, que segons diu és un moviment laic per “entendre el matrimoni com Déu el va pensar”. "Estic en un grup de WhatsApp on ens envien una lectura de l'Evangeli cada dia, amb l'objectiu que la comentem amb la nostra parella", detalla. No és un cas excepcional, assegura. El grup de WhatsApp el formen 1.025 persones. Defensa la virginitat fins al matrimoni i que “les relacions sexuals estiguin obertes a la vida”. O sigui, no utilitza anticonceptius, només “mètodes naturals”.

En definitiva, “Déu abraça tots els aspectes” de la seva vida. Fins i tot a Spotify té una llista de música catòlica. Li encanten els temes del grup Hakuna, però també les cançons de lloança en català que es poden trobar a la web Worship.cat. Fins i tot va conèixer el seu marit en un Effetá, un recés espiritual que organitza l'arquebisbat de Barcelona i que s'ha popularitzat amb el nom d'EffeTinder perquè s'hi han format moltes parelles.

De fet, l'Effetá és una de les moltes iniciatives que ha engegat l'arquebisbat de Barcelona per acostar-se als joves. Es pot dir que, en aquest sentit, l'Església s'està renovant de dalt a baix, encara que el director de pastoral juvenil, el pare Carlos Bosch, aclareix que només han canviat la manera d'arribar als joves, però no pas “el missatge de Jesús” .

Per exemple, la pastoral juvenil també organitza cada any a Barcelona un festival amb estands, tallers, ponències i molta música en directe, perquè no hi ha millor manera de connectar amb els joves que a través de la música. El festival es diu Betel i aplega unes 1.200 persones anualment. Així mateix, la pastoral juvenil s'ha posat les piles a les xarxes socials. Ara té compte a Instagram i TikTok.

A les xarxes també han proliferat els influencers catòlics. Carlota Valenzuela és una de les més populars. Jove, guapa i esportista, trenca amb la imatge tradicional de l'Església al seu compte d'Instagram @finisterreajerusalen. Té 48.000 seguidors. També arrasa en aquesta xarxa l'artista Pati Trigo, que bàsicament fa il·lustracions de la Mare de Déu, Sant Josep i Jesús. La segueixen ni més ni menys que 155.000 persones.

Carla Restoy és una influencer catòlica, encara que més d’estar per casa. Ni guanya diners ni programa el que publicarà. Diu que ella és totalment espontània. Malgrat això, del que no hi ha dubte és que tot el que difon a Instagram té una gran repercussió. El seu vídeo més vist va ser un en què defensava continuar sent verge fins al matrimoni. És soltera i té 27 anys. També va generar sensació un altre en què denunciava que “a les noies ens enganyen amb el Satisfyer”. “En comptes de buscar el que mereixem, volen que ens conformem tenint una mica de plaer com si fóssim uns animals salvatges. Amb la masturbació t'enganyes a tu mateixa. Quan et masturbes penses en una altra persona, i això vol dir que vols una reciprocitat”, argumenta.

La Carla és l'antítesi de la Carlota. Ella ni va néixer en una família religiosa ni havia anat mai a missa. Res. “La meva percepció de l'Església catòlica era d'una institució carca, de gent molt ximpleta que no pensava gaire o que havia tingut un problema molt gros i necessitava recórrer a la fe per continuar endavant. Per a mi una persona culta i llegida no podia creure mai en Déu”.

Malgrat això, va canviar d'opinió de manera radical quan la van operar de l'esquena amb 15 anys, no podia fer esport i precisament va dedicar molt de temps a llegir a casa. Primer es va interessar pels temes orientals, la filosofia i la història de les religions, fins que va arribar al catolicisme. "L'Església és l'única institució que vol el meu bé", assegura. El 19 d'abril del 2014, amb 17 anys, es va batejar, va fer la primera comunió i la confirmació. Tot de cop. I la seva vida es va girar com un mitjó. "Els meus pares es van sorprendre, però saben que soc una persona molt inquieta i que sempre em pregunto el perquè de les coses".

Ara la Carla intenta anar a missa cada dia, fa xerrades en escoles i resa “agenollada davant Déu”. Ha estudiat economia i administració i direcció d'empreses a la universitat catòlica Abat Oliba, a més d'un any de filosofia. També ha fet un màster en teologia del cos i un postgrau en sexe, gènere i educació. Així que realment és una persona culta i llegida. Actualment dirigeix la fundació cultural Bosco Arts.

Mateo Puig també estudia a la universitat privada Abat Oliba. Té 22 anys i cursa quart de psicologia. Confessa que quan era adolescent l'hauria ajudat moltíssim que existís el compte d'Instagram @aute_, de joves catòlics que s'autodefineixen com a “insatisfets amb el que el món els proposa”. Tenen 37.600 seguidors.

El Mateo sí que va néixer en una família catòlica practicant i anava a missa els diumenges, però a l'església del costat de casa seva al barri de Gràcia de Barcelona només hi havia gent gran. “Amb 16 anys em vaig plantejar si això era per a mi. Sabia que la fe era bona, però em sentia sol perquè no tenia ningú de la meva edat amb qui compartir”, argumenta. Així que durant una època sortia de festa i va tenir una xicota. Fins que la seva germana li va proposar participar en una trobada de joves catòlics a Madrid i aleshores va descobrir que és possible ser jove, catòlic practicant i passar-s'ho bé.

Però el que realment va revolucionar la seva vida va ser una manera de fer catequesi que es diu Life Teen. És un mètode que el capellà català Emili Marlés va importar a Terrassa l'any 2011 des dels Estats Units, i que ara s'aplica en 220 parròquies de tot Espanya. “La catequesi normal i corrent és una classe d'una hora. En canvi, Life Teen és una experiència”, resumeix el pare Marlés, que ara és rector del monestir de Sant Cugat. Una experiència que consta de quatre parts, segons explica.

A la primera, els adolescents berenen i miren un vídeo o participen en un joc o en una obra de teatre en què se'ls planteja un tema. Després el catequista els fa una mena de TED talk de 15 minuts, o sigui una xerrada atractiva i didàctica. Els joves es divideixen en grups per comentar el que han sentit i finalment fan una pregària en què la música és protagonista. A més, participen en un campament d'estiu amb activitats lúdiques. Les parròquies que volen aplicar aquest mètode han de pagar una subscripció anual de 450 dòlars per rebre formació i materials per fer-ho. I cada any es fa a Montserrat una trobada europea de Life Teen.

“Quan no era a prop de Déu tenia molts dubtes, em sentia insegur. Ara davant de les incerteses no em sento sol”, afirma el Mateo, que té opinions que molts considerarien radicals. Per exemple, també vol arribar verge al matrimoni i es nega a fer servir mètodes anticonceptius. “Els meus amics em diuen: «He parlat amb una noia per Instagram i després hem follat». I m'insisteixen que ho he de provar. A mi m'entristeix que no creguin en l'amor. Si grates una mica, t'adones que el que els passa és que tenen por que els facin mal”.

Pel que fa a l'homosexualitat, el Mateo defensa la castedat i recomana seguir el compte d'Instagram @callmemannyyy, un jove gai nord-americà que aplica aquesta filosofia. Ell mateix el va conèixer personalment als Estats Units, perquè hi va estar un any dedicant-se a evangelitzar altres joves. Després també ha estat catequista de Life Teen a Barcelona i actualment és coordinador i formador de catequistes. Vol que cada cop més adolescents s'acostin a Crist. Fins i tot vesteix una samarreta de la marca The Heaven Lift amb què predica la seva fe.

És una marca que té les oficines a Sant Cugat del Vallès i que va néixer el 2019 de la mà de dos joves catalans. Comercialitza samarretes, dessuadores, mitjons i gorres. Tot amb un aire molt modern, però amb lemes com “Jesús t'estima” o “El cel val la vida”, sovint escrits en anglès. The Heaven Lift va facturar gairebé 100.000 euros l'any passat, segons una de les seves impulsores, Núria Fontdecaba. Els beneficis els destinen a evangelitzar i a causes socials. ¿Potser sí que hi ha més joves catòlics practicants del que pensem?

El fenomen Hakuna

És dilluns a la nit i un grup de joves decoren l’altar d’una de les capelles de la parròquia Mare de Déu dels Dolors, al barri de Sants de Barcelona. El cobreixen amb llençols de color blanc i amb un lema que diu: “Balla i deixa't d'històries”. A sobre d'un pedestal col·loquen la figura d'una petita Mare de Déu, i a terra espelmes, branques d'eucaliptus, pinyes i unes lletres grans que formen la paraula Hakuna.

Hakuna és el nom de l'associació de fidels catòlics impulsada pel sacerdot de l'Opus Dei José Pedro Manglano que tant èxit té entre els joves. Alguns, atrets per la fe; altres, per la música. Hakuna té un grup que ha esdevingut un autèntic fenomen musical, amb milions d'oients a Spotify. També fa tota mena de trobades religioses. Per exemple, a la parròquia Mare de Déu dels Dolors està a punt de començar l'Hora Santa. És així com anomenen a l'adoració de Déu.

"Cada setmana venen més d'un centenar de joves", assegura el pare Wilson, que oficia l'acte. En canvi, al començament amb prou feines hi ha una trentena de nois i noies a la capella. Vesteixen a la moda i la seva aparença és la de joves normals i corrents. Quan comença l'adoració el recinte queda a les fosques, només il·luminat per les espelmes i una petita llum que enfoca l'hòstia consagrada a sobre de l'altar com si fos una estrella de cinema. A mesura que passen els minuts arriben joves i més joves, fins que la capella s’omple completament. Sorprèn veure una estampa així. Tots resen en silenci. Alguns amb els ulls tancats, altres agenollats a terra. De tant en tant sona música en directe.

Quim Sanahuja té 23 anys i és el coordinador de Hakuna a Barcelona. Al matí fa pràctiques a l'Hospital General i a la tarda va a la universitat. Vol ser psiquiatre infantil. També és becari al departament d'anatomia de la seva universitat, i alguns dies treballa en una empresa de càtering. Malgrat això, té temps per anar a missa cada dia.

El Quim va néixer en una família de l'Opus Dei. Són set germans. Ha estudiat al col·legi La Farga de Sant Cugat del Vallès, impulsat per l'Obra, i ara fa medicina a la Universitat Internacional de Catalunya, que també és un centre privat i vinculat a aquesta institució. Durant els dos últims estius ha viatjat a les Filipines i l'Argentina amb Hakuna per fer un voluntariat. Per a tot això, calen molts diners.

“Els meus pares sempre han prioritzat l'educació. A més, la meva mare treballa a la universitat i m'han donat una beca perquè he tret matrícules d'honor. I jo treballo tot l'any per pagar-me els viatges. Hi ha gent que prefereix comprar roba, una Play o anar de festa. És una qüestió de prioritats a la vida”, contesta.

Ell també vol ser verge fins al matrimoni. Està en contra de l'ús d'anticonceptius, del divorci i lògicament de l'avortament. A parer seu, l'Església no s'ha de modernitzar ni adaptar als canvis socials. I conclou de la següent manera: “Una institució que ha durat dos mil anys alguna cosa deu haver fet bé”.