Als Estats Units, hi ha homes que fan apostes esportives a través d’esbrinar, diuen, el cicle menstrual de les jugadores de la WNBA. Asseguren que així prediuen el seu rendiment en els partits i el resultat. L’auge d’aquest tipus d’apostes, anomenades blood money [diners de sang], ha coincidit amb un moment d’especial esplendor de la lliga femenina de bàsquet, que està experimentant un increment tant d’espectadors com d’assistents als partits, sobretot amb una gran incorporació de públic masculí. Ho ha publicat la periodista Molly Longman en un reportatge per a la revista Wired després d’una investigació en què ha pogut constatar com s'ha incrementat aquesta tendència a les cases d’apostes. Un dels inductors d’aquesta pràctica és un creador de contingut a les xarxes que va popularitzar l’estratègia garantint un 68,75% d’encert en les juguesques. El personatge presumeix d’estudiar les jugadores, analitzar les seves dades durant un mes i deduir en quina fase del cicle menstrual deuen estar en cada moment, si la fol·licular, l’ovulatòria o la lútia. El reportatge de Wired fa èmfasi en el sexisme del personatge, que parla de les jugadores com a “víctimes” a l’hora d’analitzar-les. Longman recorre a veus expertes científiques per desmentir les teories ridícules d’aquest savi. Si s’analitza el discurs de l’individu, és fàcil comprovar la seva misogínia extrema, perquè ni tan sols és capaç de concedir una etapa de plenitud esportiva en les dones: sempre troba un suposat llast que fa que les jugadores, per un motiu o altre, siguin incompletes o tinguin mancances.
Aquesta nova inèrcia en les cases d’apostes confirma com el masclisme és capaç d’aprofitar el progrés per reinventar-se i sofisticar-se. Per aquest tipus de personatges, l’esport femení no és altra cosa que un nou àmbit d’explotació econòmica del cos de les dones. No són esportistes professionals amb talent que participen de l’emoció, la motivació i les dinàmiques pròpies d’un joc d’equip, sinó simples éssers menstruants. Rates afeblides de laboratori fàcilment predictibles i eternament sotmeses a les limitacions d’una regla que funciona amb la precisió d’un rellotge suís. Totes al mateix compàs, amb símptomes idèntics, llunàtiques dins la pista que delaten la seva biologia en cada moviment i en cada cistella. Després de molts anys de tabús, estigmes i tòpics, és simptomàtic fins a quin punt la divulgació necessària que s’ha hagut de fer en els últims anys sobre el cos de les dones ha estat percebuda per determinats homes com una eina més per continuar controlant-les, simplificant-les i considerant-les totes iguals. Les dubtoses dades que aquests apostadors espavilats obtenen a través de les seves observacions i conclusions màgiques de ChatGPT, els fan creure que han descobert una nova forma d’explotar les dones, de servir-se’n, perquè només són ànimes sotmeses als capricis de les hormones. Homes que creuen que es poden lucrar gràcies a una fisiologia òbvia i previsible que ni les mateixes dones poden gestionar.
Per descomptat que, avui dia, la ciència vinculada a l’esport té en compte, en la seva recerca, el cicle menstrual i els canvis hormonals com a factors associats al rendiment. Aquesta perspectiva de gènere és imprescindible en la medicina i en qualsevol àmbit, però sempre al servei de les esportistes, des del rigor i amb estudis personalitzats. Les teories macarròniques dels apostadors creuen que l’esforç, l’entrenament, la resiliència, el coneixement del propi cos o l’esperit de superació que tan determinants es consideren en els homes esportistes, en les dones no tenen sentit.
Les apostes a la lliga nord-americana femenina de bàsquet i aquest blood money només serveixen per recordar-nos que cada pas endavant en el progrés de les dones implica una nova forma, cada vegada més creativa, d’opressió.
