BarcelonaJulio Iglesias, Luis Miguel, Shakira, Juan Gabriel, Ricky Martin. Hi ha una llarga llista de cantants llatins que l'últim mig segle han col·leccionat xifres descomunals, especialment als Estats Units. Això sí, encara que els números els hagin acompanyat sense pal·liatius, no sempre han gaudit del prestigi dels seus homònims anglosaxons. Ha hagut d'arribar una nova generació i l'era de la música urbana per destruir les barreres i els prejudicis culturals que, històricament, els havien frenat. De tota la nova fornada, el primer que ha posat d'acord un públic massiu, universal i transversal amb la crítica especialitzada és Bad Bunny.

El porto-riqueny no només és un artista adorat pels entesos, també ha aconseguit una fita fins fa no gaire impensable, sigui del gènere que sigui: vendre en un temps rècord 600.000 entrades per als seus dotze concerts programats per a l'any que ve a Madrid i Barcelona. Posats a fer càlculs extrems: en cas que tots els assistents a aquests xous fossin de nacionalitat espanyola, un 1,28% de la població estatal veuria Bad Bunny en directe durant la primavera del 2026. Així de mastodòntica és la seva fama i pòsit cultural. Però qui i què s'amaga darrere d'aquest fenomen?

Benito Antonio Martínez Ocasio, nascut a Vega Baja, Puerto Rico, el 1994, és el nom real d'aquest geni contemporani. Fill d'un camioner i d'una mestra d'escola pública, abans de convertir-se en una de les grans icones del segle XXI, Bad Bunny, que es fa dir així a causa d'una disfressa de conill que van comprar-li els seus pares de petit, no va créixer en una família ni adinerada, ni amb ínfules artístiques. La seva vida va transcórrer amb certa normalitat fins al 2016, quan sent estudiant de comunicació audiovisual i ocasional empaquetador de supermercat va arribar-li l'oportunitat que estava esperant.

Un èxit viral

El seu inici és calcat al d'altres artistes amb grans carreres musicals d'aquests últims anys, com Billie Eilish i Lil Nas X. Són artistes que van aconseguir viralitzar una cançó del no-res, sense padrins ni cap plataforma promocional al darrere. Fins llavors, Benito només era un aficionat a la música que publicava temes a SoundCloud de manera independent, com fan milers de joves cada dia arreu del món. Però al contrari del que passa a la majoria, ell va fer diana. A principis d'aquell any va publicar la cançó que li canviaria la vida per sempre, Diles. Aquest senzill, pròxim a les sonoritats trap que llavors vivien el seu gran moment d'eclosió, va moure's amb rapidesa per internet i va cridar l'atenció del productor DJ Luian, qui la història recordarà com el seu gran descobridor.

Un cop posicionat, i aprofitant el context d'auge de la música llatina maridada amb el gènere urbà –reggaeton, trap, pop–, la seva carrera ha estat fulgurant. Quan algú puja tan alt i tan de pressa ha de tenir un talent fora del comú, fet més que demostrat per Bad Bunny, que ha aplicat a les seves decisions empresarials, mai precipitades ni erràtiques, l'originalitat i l'enginy que demostra a les seves cançons. Després de l'èxit d'aquell debut va aconseguir entrar a les llistes amb un nou senzill, Soy peor, en què van acabar col·laborant J Balvin, Ozuna i Arcángel. Un any després, el 2018, va ser el torn del primer número 1 mundial amb I like It, cantada amb Cardy B i J Balvin. Va ser l'inici d'una llarga llista. Aquell mateix any va publicar X 100pre, el primer disc, en el qual ja apareix Drake, una estrella global i un referent enorme a l'Amèrica del Nord.

Consolidat com un artista de referència a escala mundial, Bad Bunny va formar part del cartell del festival Sónar de Barcelona, però el millor encara havia d'arribar: entre el 2020 i el 2025 va publicar quatre discos –YHLQMDLG, Un verano sin ti, Nadie sabe lo que va a pasar mañana i DeBÍ TiRAR MáS FOTos– que es van convertir el número 1 als Estats Units i a l'estat espanyol. Aquest domini de la indústria i la seva influència en tot el que toca l'han convertit avui en l'artista masculí no anglosaxó més important del món. Bad Bunny converteix en or tot el que toca i aconsegueix que cada llançament sigui un esdeveniment. També és un dels homes més ben rodejats del món, ja que al seu cercle d'amistats hi ha des de les Kardashian (va ser parella de Kendall Jenner) fins a Javier Bardem, Penélope Cruz, LeBron James i Kylian Mbappé.

Cenyint-nos al vessant musical, Bad Bunny és un prodigi de la cançó moderna, un creador a l'altura de qualsevol altre compositor llegendari i l'autor d'algunes de les millors tornades dels últims anys. El porto-riqueny ha sabut ampliar l'espectre de la música urbana i adaptar-lo als més escèptics, tot això mentre construïa un univers realment particular a base de cançons pop cantades amb una veu molt característica i unes lletres que parlen exactament de com i què volen els joves d'avui. A més, s'ha enfrontat sense titubejar amb el classisme que històricament ha acompanyat el reggaeton i la música llatina, vistos per una part de societat blanca com un gènere menor. Martínez Ocasio ha sabut sobrepassar prejudicis i gèneres. “Jo no soc un artista urbà, soc un artista universal”, ha dit. Així s'entén el seu últim disc, una picada d'ullet gens dissimulada al mític segell novaiorquès de salsa Fania Records i als cantants Willie Colón i Héctor Lavoe. Benito s'ha passat totes les pantalles de la música urbana fins a arribar a fer el pop llatí més transversal de l'actualitat.

L'artista del segle XXI

El 2020, quan Bad Bunny ja era un dels músics més rellevants del moment, després de publicar YHLQMDLG, el suplement cultural del New York Times va dedicar-li una entrevista que, segons l'autora, Carina del Valle Schorske, havia durat més de sis hores. I és que ell sempre té moltes coses a dir. La periodista alertava el lector des de la primera línia: “Bad Bunny ha arribat a dominar el pop global en els seus propis termes”. Però quins són els seus termes? Música a banda, en què el vent ha remat a favor seu, un dels seus punts forts ha estat el fet de tenir una imatge pública canònica amb el que demana l'audiència.

Encara que no s'hagi deslliurat d'acusacions de misogínia per alguns dels seus textos, Martínez Ocasio ha estat un referent del que es coneix com les noves masculinitats. No només ha delatat obertament el masclisme dins el gènere i la indústria, sinó que també ha sabut fer autoreflexió –"Me pongo celoso sin razón y eso es machismo", canta a Un verano sin ti– i trencar amb una estètica massa imperant dins del gènere urbà. Benito es posa faldilla, es pinta les ungles i denuncia sense pal·liatius la transfòbia i les relacions de gènere tòxiques. Aquesta mena de posicionaments el connecten directament amb la generació Z i l'han convertit en un referent més enllà de la música. De fet, actualment, i després de tantes decepcions, sembla necessari saber que els nostres ídols estan més o menys nets per quedar-nos tranquils. Entre artistes amb fama de misògins o racistes com J Balvin, Maluma i Nicky Jam, Bad Bunny ha anat articulant un discurs obert, compromès, coherent i contemporani.

A més, posicionar-se políticament és absolutament necessari per ser un artista global avui dia. En l'àmbit local, va ser un dels artistes que van alçar la bandera contra el governador de Puerto Rico Ricardo Rosselló. No en tenia prou amb haver participat en les mobilitzacions ciutadanes que en demanaven la dimissió, així que, quan finalment va plegar, va fer una cançó per celebrar-ho juntament amb Residente (Calle 13). Del següent líder tampoc se'n va fer massa amic, sinó tot el contrari: va ser un constant maldecap per a Pedro Pierluisi, que va ser vilipendiat públicament per Benito, que no va dubtar en cantar “no me quiero ir de aquí, que se vayan ellos” a la cançó El apagón. A banda de la seva tírria pel Partit Nou Progressista porto-riqueny, i l'estatus colonial de casa seva, s'ha mostrat obertament contrari al conservadorisme catòlic i va criticar Donald Trump al programa de Jimmy Fallon de la NBC.

Un fenomen global

En ple 2025, la concepció d'artista generalista ha deixat pas als de grans nínxols. Tot i que òbviament tenim estrelles pop molt conegudes –The Weeknd, Miley Cyrus, Bruno Mars, Lady Gaga–, costa trobar figures que de manera unànime siguin conegudes a cada racó del planeta. Quins nous artistes són populars de la manera transversal i internacional que ho eren Michael Jackson i Madonna als anys noranta? A banda d'alguns tòtems d'altres generacions –Bruce Springsteen, Coldplay, Beyoncé–, segurament només Taylor Swift té aquest rang avui dia. El mèrit de Bad Bunny és ser un artista que s'hi està acostant. I encara és més especial pel fet de tractar-se d'un artista que no canta en anglès.

Bad Bunny ja ha superat diverses vegades els 100 milions d'oients mensuals a Spotify, i sovint és un dels tres artistes més sentits de tot el món. En la plataforma reina de l'estríming, Benito va ser el primer artista de parla hispana a ser número 1 durant tres anys seguits. Posats a comparar-se amb altres noms indiscutibles, la gira de World's Hottest Tour, de fa dos anys, va ser la més taquillera a escala global d'aquell any: va superar artistes com Ed Sheeran i Coldplay i es va convertir en la més lucrativa mai feta per un artista llatí als Estats Units, amb més de 88 milions de dòlars recaptats.

En aquesta nova manera d'entendre el consum musical i de reposicionament de l'estatus del músic popular, absolutament fragmentat, Bad Bunny ha aconseguit arrasar pràcticament amb tot i convertir-se en un artista que està trencant rècords i aconseguint ser l'artista llatí definitiu.

Això sí, encara avui, malgrat tot i amb tantes dades a favor seu, no és difícil topar-se amb comentaris de menyspreu cap a ell i la seva obra pel fet de fer música urbana i fer-la en espanyol porto-riqueny. Martínez Ocasio canta orgullós Nuevayol –en comptes de Nova York– i veldá –en comptes de verdad–. Si heu arribat fins al final d'aquest text i sou d'aquestes persones que encara no heu entrat a l'univers de Bad Bunny, el consell que us donaria seria, sobretot, que l'escoltéssiu. I que l'escoltéssiu amb les orelles ben obertes. The times they are a-changin, que deia aquell.