Bisexualitat, l'orientació més desconeguda
Aquest dimarts se celebra el dia internacional d'aquest col·lectiu que sovint se sent ignorat o deslegitimat

Tot i que representen la meitat dels membres del col·lectiu LGBTIQ+, moltes persones bisexuals senten que la seva orientació sexual és sovint ignorada o deslegitimada, tant dins com fora del col·lectiu. Amb la voluntat de visibilitzar una realitat diversa i poc representada en l’imaginari social, cada 23 de setembre des del 1999 se celebra el Dia Internacional de la Bisexualitat.
Què vol dir ser bisexual?
La bisexualitat s’acostuma a definir com l’atracció afectiva i/o sexual cap a homes i dones. No implica una atracció simultània, ni igual en intensitat o freqüència, però sí el desig cap a més d’un gènere.
1 de cada 17 espanyols
Segons el baròmetre del CIS del 2025, el 5,9% de la població espanyola es defineix com a bisexual. Tot i que el percentatge pot semblar modest, representa l’orientació no heterosexual més nombrosa, segons les dades oficials.
El percentatge, a més, ha anat augmentant significativament amb el temps: al CIS del 2023, els bisexuals eren un 3,7%; i al del 2021, un 2,3%.
La tendència global
Aquest creixement també es dona fora d’Espanya. Als EUA, segons Gallup, el 9,3% de la població adulta es defineix com a LGBTIQ+ i, dins d’aquest percentatge, el 56,3% s’identifiquen com a bisexuals. Entre la generació Z (persones d’entre 18 i 27 anys), gairebé un de cada quatre s’identifica com a LGBTIQ+.
El canvi generacional
Els membres de la generació Z a l’Estat també s’identifiquen com a bisexuals. Segons el CIS del 2023, una de cada cinc dones d’entre 18 i 24 anys (22,3%) i un de cada deu homes (10%) es definia com a bisexual. A l’informe de Salut i drets sexuals i reproductius a Barcelona 2023, gairebé la meitat de les noies de segon de batxillerat nascudes a Catalunya (49,3%) s’identificaven així. Entre els nois, el percentatge és del 9,1%.
I en política?
La diferència entre homes i dones s’ha destacat sovint, sobretot en un context de progressiu distanciament polític entre els i les joves: com va assenyalar el Financial Times, els homes d’entre 18 i 29 anys han tendit al conservadorisme, mentre que les dones de la mateixa edat han fet un gir radical cap a l’esquerra.
Les dades del CIS mostren que, tot i que els bisexuals es concentren majoritàriament en el sector femení de la societat i l’esquerra de l’eix polític, no s’hi limiten. Entrecreuant sexualitat i record de vot a les eleccions generals del 2023, s’observa que els partits que tenen un percentatge més elevat de votants que s’identifiquen com a bisexuals són Sumar (14,5%), el PSOE (7,1%), Junts (8,8%) i el BNG (8,8%). D’altra banda, els partits que van rebre menys suport per part del col·lectiu LGBTIQ+ van ser Vox (1,9%), ERC (1,6%) i el PP (1%).
Més exposició a la violència
L’informe del 2016 Majoria invisible, creat pel think tank Movement Advancement Project, denunciava que les dones bisexuals presenten índexs especialment alts de violència: gairebé la meitat han estat violades (46%), i més d’un 60% asseguren haver patit violència dins de la parella. A més, també s’han registrat índexs més elevats de depressió, ansietat, ideació suïcida, consum de substàncies i malalties de transmissió sexual.
Discriminació poc visible
Una de les cançons que cantava la Phoebe a Friends (1994–2004) deia:
“De vegades als homes els agraden les dones,
de vegades als homes els agraden els homes,
i després hi ha els bisexuals,
tot i que alguns diuen que s’enganyen a ells mateixos”
Tot i la seva presència estadística, la bisexualitat continua patint estereotips concrets, que s’engloben sota el concepte de bifòbia. Segons l’estudi Estado del odio de la FELGTBI+ i 40dB, del 2024, un de cada cinc bisexuals ha patit assetjament, un de cada quatre, discriminació, i un 5,4% han sofert agressions físiques o sexuals. Només un 11,5% van presentar denúncia.