Les bomberes també existeixen

Maçanet de la SelvaL a màniga de l'equipació de color mostassa dels bombers porta dues tires de velcro amb lletres majúscules. En una hi ha la inicial del nom de cadascú seguida del cognom. En l'altra hi ha la seva categoria. A la jaqueta de la Genciana i l'Ester hi posa "bombera". Una etiqueta que és molt significativa perquè el femení encara és una excepció. Hi ha menys de 50 dones entre els bombers funcionaris de la Generalitat i només representen el 2% de la plantilla del cos d'emergències. Trobar dues dones en un parc de bombers és com buscar una agulla en un paller. En alguns només n'hi ha una i en d'altres cap. L'Ester i la Genciana no sempre coincideixen al mateix torn, però totes dues treballen al parc de Maçanet de la Selva, que s'alça en un turó entremig de carreteres. Són bomberes i els apassiona la seva feina. Estan acostumades a treballar només amb homes, i a vegades han notat el fet de ser la primera o l'única dona.

El 2010 la Genciana Meneses Ribas, que ara té 41 anys, va aterrar al parc de Maçanet, i es va adonar que fins llavors ningú havia pensat que hi treballaria una dona. El parc es va construir fa dècades amb un únic espai de dutxes. Els seus companys "estaven acostumats a tenir les portes obertes del vestidor", recorda, i l'arribada d'una persona d'un altre gènere va fer canviar la dinàmica dels homes, que van entendre que no podien anar despullats tan tranquil·lament i que s'havien de posar d'acord amb la Genciana a l'hora d'utilitzar les dutxes. Des del 2018 també comparteixen l'espai amb l'Ester Sabadell Simó, que té 44 anys. Les dues bomberes no s'han conegut al parc de Maçanet, perquè viuen al Maresme i la seva relació ve de l'adolescència per l'afició a la muntanya.

La Genciana i l'Ester fa poc més de 10 anys que treballen al cos d'emergències; la primera és de la promoció del 2008 i la segona de la següent. Van decidir presentar-se a les proves després de parlar-ne amb amics bombers quan feien sortides a la muntanya. L'Ester els plantejava "moltes preguntes i trobava fascinant la feina", explica. Abans de ser bombera va estudiar administració i direcció d'empreses i s'havia dedicat a l'alpinisme amb una àmplia trajectòria. La Genciana va estudiar per ser protètica dental i des de la finestra on feia aquesta feina veia el pati d'una escola. La llibertat dels nens i l'anhel d'ajudar van fer que un estiu deixés les pròtesis dentals per treballar en la campanya forestal d'incendis. "No t'has equivocat", va dir-se després del primer dia. Contra la pandèmia del covid-19 han ajudat amb la desinfecció de residències d'avis, tot i que, en la línia d'aquesta crisi sanitària, valoren que s'ha anat tard.

Quan van fer les oposicions per entrar de bomberes, cap de les dues va dubtar de les seves capacitats. Tampoc consideren que els hagin tractat diferent pel fet de ser dones. "Al principi podies tenir la sensació d'estar més observada, i és normal, perquè una bombera encara crida l'atenció. Però els homes ens han fet sentir una més", diu l'Ester. "Tots sabem fer de tot i cadascú destaca en alguns àmbits", defensa la Genciana, que posa d'exemple que en els accidents de trànsit les dones, com que són més petites, poden tenir facilitats per rescatar algú d'un cotxe. Malgrat tot, tant ells com elles admeten que les bomberes, com també els passa a les dones en moltes altres professions, en moments concrets s'han vist empeses a demostrar la seva vàlua.

Situacions incòmodes

L'Ester i la Genciana tenen aquesta conversa amb els tres companys amb qui fan la guàrdia al parc de Maçanet: en Josep –el cap de torn–, l'Aleix i en Paco. Tots cinc recorden que fa un temps, quan una bombera va tenir un accident mentre conduïa un camió del cos, entre la plantilla es va sentir el comentari: "Havia de ser una dona". "Són una minoria les situacions que et fan sentir incòmoda", apunta la Genciana, que pensa que els companys cada vegada estan més conscienciats. Però tenen clar que la lluita continua perquè totes les dones sàpiguen que existeixen i que poden ser bomberes: "És una feina que poden fer. El problema és que no n'hagin vist". No hi ajuda que alguns models de disfresses reprodueixin estereotips que, a més, són falsos, perquè l'uniforme dels nens és amb pantalons i el de les nenes amb faldilles, quan elles mai s'han vestit així.

Per capgirar aquesta falta de referents, els Bombers de la Generalitat han engegat una campanya per la igualtat de gènere amb el lema "Fem equip". Han fet un vídeo en què es veu l'Ester, una subinspectora i una bombera voluntària. També han difós una sèrie de cartells amb dibuixos en què es mostren bomberes que intervenen, amb el suport de bombers, en un accident de trànsit, un rescat a la muntanya i un incendi. "Moltes noies creuen que és un ofici d'homes. Els estranya perquè som poques", lamenta l'Ester. Segons les dades de la campanya, 41 dones formen part dels bombers funcionaris de la Generalitat, amb una plantilla de 2.260 persones. Entre els bombers voluntaris la presència de dones augmenta una mica perquè suposen un 6%: de 2.132 persones, 136 són dones. És cert que en les noves promocions més dones han optat a les oposicions per ser bomberes –en l'última han sigut el 8% de les sol·licituds–, però queda molt lluny de ser un percentatge representatiu de la societat.

La primera bombera funcionària de la Generalitat va ser la Cecília Egea. El 1982 va accedir a la direcció general –no s'havia creat el cos– i el 1990 hi va entrar com a inspectora després de superar les oposicions embarassada. Els primers anys va afrontar situacions adverses, i va haver de sentir-se dir que el cos no estava preparat per tenir una dona de comandament. Després d'haver trencat moltes llances, el 2018 també va ser la primera dona que es va jubilar, quan va fer 65 anys. "Llavors vaig dir que m'agradaria veure més bomberes. És una evolució que s'arreglarà amb el temps", considera la Cecília, que diu que aquest canvi és de mentalitat, educatiu i de normalitzar la professió entre les dones. Ella pensa que els recels són pel fet que culturalment encara s'assimili com un ofici d'homes i que sigui una feina que "imposa respecte".

La Cecília defensa que s'han vist "clarament" les capacitats de les dones per ser bomberes. Ella es mostra "absolutament optimista" i creu que en el futur hi haurà més dones fent aquesta feina: "És l'esperança i el desig de les que hem començat el camí". Un any i mig després d'haver-se jubilat, està "contenta i feliç" d'haver contribuït al cos d'emergències. "Mai me'n podré desvincular", assegura emocionada. Quan va acabar la seva etapa, ella ja va explicar que havia sigut la primera dona de la plantilla com a tècnica i inspectora, però no com a bombera de base –el que internament també anomenen operativa–. Fora dels bombers funcionaris, entre els voluntaris les primeres dones van ser el 1976 a la Pobla de Segur, el 1984 a Gelida i el 1985 a Castellar del Vallès.

La necessitat de la diversitat

Des del parc de Maçanet, l'Ester diu que "la qualitat d'un equip és la seva diversitat". "Si entren menys dones la perdem", remarca. I exemplifica aquesta necessitat de tenir diversitat per atendre de manera més adequada les víctimes: ella recorda que una vegada, en un servei, una dona havia caigut a la banyera. Com que estava despullada, la dona no volia que els bombers accedissin al lavabo per ajudar-la a aixecar-se. L'Ester formava part de l'equip, i li va dir que primer passaria ella per tapar-la amb unes tovalloles. Així ho va fer, i després va demanar als altres bombers que entressin per alçar la dona. "A una persona li pot ser més fàcil que la tracti una dona", reivindica. La Genciana afegeix que "amb un equip mixt el servei és millor", i es comparteix més sensibilitat.

En la conversa al parc de Maçanet amb les dues bomberes i els seus tres companys del torn, parlen del sostre de vidre de les dones –un concepte que no tots coneixen–, i surt el debat de les capacitats per accedir al cos. En les proves físiques de les oposicions hi ha uns barems per als homes i uns altres per a les dones. "Són uns barems estudiats al nivell de l'esport olímpic", diu l'Ester, que explica que "un mínim l'has de tenir" però que "si t'entrenes ho pots fer". La Genciana argumenta que fisiològicament els homes i les dones són diferents –sobretot en la força–, i que això es té en compte en els barems.

Ella es va presentar a les proves dels bombers de la Generalitat i, amb els barems, a les físiques va treure gairebé un nou sobre deu. En canvi, a les de Barcelona, que llavors l'Ajuntament encara no havia adaptat a les dones, es va quedar amb un aprovat just. No estan a favor de les quotes –reservar un percentatge de les places d'una promoció per a bomberes– però consideren que calen els barems per garantir que el procés d'oposició sigui igualitari en les proves físiques.

Per fer les fotos d'aquest reportatge, l'Ester i la Genciana es posen l'equipació com si acabessin de rebre un avís per sortir corrents. Es vesteixen amb els pantalons i la jaqueta, de la qual pengen els guants, la llanterna i el radiotransmissor, i es canvien les sabates per unes botes. Si es posessin el casc i l'equip d'aire, tot el material pesaria uns 25 quilos. Preparen "el Lukas", l'aparell que utilitzarien per fer les tasques d'excarceració; és a dir, obrir un cotxe amb algú atrapat. De totes les eines que fan servir, aquesta és la que pesa més: uns 20 quilos. Amb sis bomberes més formen l'únic equip femení d'excarceració del cos d'emergències i competeixen en concursos per posar en pràctica la seva tècnica. Quan treballen les vuit juntes "és molt natural", i deixen clar que l'equip no està fet amb l'objectiu de demostrar res.

La Genciana apunta que fa uns anys no hi havia "el Lukas", que permet obrir un cotxe "com una llauna de sardines", ni altres eines que faciliten les tasques. "Ara la feina s'ha tecnificat i mecanitzat, i abans es basava més en la força", remarca. També s'ha notat amb la formació perquè, per exemple, en un foc forestal es defineix una estratègia a l'hora d'atacar l'incendi per un flanc determinat. En definitiva, encara s'igualen més les capacitats entre bombers.

Primer pas en les quotes

Mentre les quotes generen recels al cos d'emergències, les policies locals comencen a fer aquest pas. Amb la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat, el Parlament ha modificat aquest any la llei de les policies locals per establir que a partir d'ara s'han de reservar a les dones entre un 25% i un 40% de les places per accedir als cossos i a les diferents categories. La primera administració que ho ha aplicat és l'Ajuntament de Barcelona, que ha introduït aquest canvi en les convocatòries de la Guàrdia Urbana, on el 14% de la plantilla són dones. Malgrat tot, les agents valoren que amb això no s'arregla tot. La Mònica Pérez García, que és caporala a la Policia Local de Sant Joan Despí, pensa que la proposta de les quotes "està bé perquè hi hagi més dones, però no és la solució". "És una mesura de discriminació positiva, com els barems, tot i que hauria de canviar el sistema d'oposició, que en les proves físiques es fan per la força i es necessiten altres habilitats, com comunicatives per interactuar amb la ciutadania".

La Mònica, que és membre del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, explica que actualment el 28% de la plantilla de la policia de Sant Joan Despí són dones: 13 agents dels 46 que formen el cos. Quan ella hi va entrar el 2004 no hi havia cap dona des de feia 10 anys, i ara intenten que n'hi hagi almenys una a cada torn, però recorda que encara s'ha de treballar per la conciliació familiar i evitar una desigualtat davant l'embaràs i els fills.

Als bombers de la Generalitat les dones tenen algunes reclamacions pendents. Més enllà que els parcs antics, com el de Maçanet, no tenen un vestidor per a homes i un altre per a dones, la roba tampoc està dissenyada per a elles. Ho noten amb les camises i sobretot els pantalons. I encara es fa més evident amb l'embaràs, quan la roba que fan servir és de talles més grans. En aquest punt, la Genciana remarca que el primer embaràs d'una bombera operativa –de base– va ser fa 18 anys, i des de llavors 22 dones s'han quedat embarassades. "Quan en parles amb les bomberes que hi han passat, et sorprens perquè totes ho hem passat malament", assegura. Segons el reglament actual, durant l'embaràs i la lactància s'estableix que no poden fer funcions operatives, i a partir del quart mes de gestació poden demanar un parc més a prop de casa. Però ella i les seves companyes bomberes lamenten que les tasques no estan definides i demanen que es regulin per a totes les regions d'emergències. Volen que hi hagi una adaptació "amb empatia" per garantir, també així, que hi hagi dones.