“Pertànyer a una generació vol dir carregar amb una marca generacional, una mena de senyal de naixement que no fa a tothom exactament igual, però, tanmateix, els atorga un aire, un deix, una mena de caminar per la vida que els assimila, que els caracteritza. És la manera com el temps s’ha encarnat en nosaltres, en cadascun de nosaltres”. Així és com el politòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus descriu el significat de generació en un article publicat al quadern de reflexió crítica El món de demà. 

El concepte de generació ha sigut un tema rellevant en les ciències socials i les humanitats des de fa un segle, gràcies, entre altres, al sociòleg Karl Manheim i el filòsof José Ortega y Gasset, tot i que, segons Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra, no es poden entendre com a categories estancades. “Les classificacions que últimament estan tan de moda són una barreja de la tradició nord-americana i del màrqueting. Es tracta d’etiquetes dels Estats Units que s’apliquen a la realitat europea, espanyola i catalana. A més, també són categories de consum que pretenen segmentar el mercat per introduir determinats productes tecnològics i musicals”, explica l’antropòleg. Segons Feixa, el que marcaven les generacions en el passat eren primer fets bèl·lics i revolucions musicals i avui en dia les acostumen a definir els canvis tecnològics. “S’ha de tenir en compte que les generacions són adscripcions simbòliques que responen a cada realitat local i nacional. Per tant, les generacions a Catalunya no poder ser les mateixes que hi ha als Estats Units”, afegeix. 

Agrupar generacionalment les persones és un mètode clàssic de la sociologia per identificar, de manera senzilla, patrons de conducta o reaccions a determinades situacions. En termes generals, hi ha dues maneres d’agrupar les generacions socials. D’una banda, determinar les generacions segons l’any de naixement i, de l’altra, considerar que les generacions es creen quan es produeixen canvis del context històric i social, cosa que provoca que s’estableixin diferències entre països i no es pugui generalitzar parlant de les mateixes generacions arreu del món. 

Tot i les variacions en els límits temporals, hi ha un cert consens sobre la denominació de les generacions que s’han anat succeint a la societat occidental que es va començar a utilitzar a la dècada dels anys vint als Estats Units. Aquestes etiquetes s’han estès arreu del món, tot i que aquesta classificació correspon a la realitat del món anglosaxó:

La seva infància va estar marcada per la Segona Guerra Mundial i la postguerra. La revista Time va utilitzar per primera vegada el terme generació silenciosa l’any 1951. 

El nom d’aquesta generació es basa en el creixement exponencial de la natalitat amb una millora de les condicions de vida. Durant la joventut, aquesta generació va protestar i es va involucrar en qüestions polítiques i socials. 

A l’estat espanyol, el ‘baby boom’ no correspon a les mateixes dates. No va arribar fins al 1957-1977, quan van néixer 14 milions de criatures, segons l’Institut Nacional d’Estadística. 

El terme es va crear per definir una sèrie de conductes en els joves britànics que trencaven les pautes i costums anteriors. Aquesta generació, com moltes d’altres, es va definir per la seva música amb grups com Sonic Youth, Pixies, R.E.M. o Nirvana. 

A Espanya, són coneguts com la generació de l’EGB.

La seva vida ha estat marcada per la crisi econòmica, l’atur i el desencant polític. Una altra de les denominacions que han tingut ha estat ninis (ni treballen ni estudien). Van arribar a la majoria d’edat amb el nou mil·lenni. 

Sovint se'ls coneix com a nadius digitals, per l'ús intensiu de les TIC des dels primers anys de vida. 

S’està començant a parlar d’una nova generació batejada com a alfa, tot i que, segons els experts, encara no hi ha diferències considerables amb la generació Z. “No es pot arribar a l’extrem que cada vegada que neix una nova generació o s’inventa una app o un nou dispositiu tot hagi de transformar-se”, diu Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra. 

Infografia al paper de l'ARA Diumenge