L'Amanda va cada setmana al mercat, ja que viu al mateix carrer. Ens ha explicat que "abans hi havien més parades, però que cada any n'hi ha menys". Li fa pena que la roba sigui d'usar i llençar, tot i que ella intenta aprofitar-ho al màxim. Sol comprar plantes, roba interior o coses per a casa.
Les històries que amaga el mercat de Sant Cosme
Els infants participants del Campus de Periodisme de l’ARA realitzen un reportatge acompanyats de professionals del diari

BarcelonaEls nois i noies del Campus de Periodisme de l'ARA van sortir, acompanyats del fotoperiodista de l'ARA i professor de fotografia a l'IEFC Pere Virgili, a realitzar un reportatge al Mercat Setmanal del Prat de Llobregat. Situat al barri de Sant Cosme, a tocar de la seu i l'alberg de Fundesplai, els joves fotoperiodistes van documentar l'activitat i les persones que donen vida a aquest mercat, cada dijous. Amb les seves fotografies i textos ens acosten a la realitat d'un ofici dur i amb molta tradició a casa nostra.
El Sergio Pradillo va cada dijous al mercat del Prat de Llobregat. Juntament amb la seva dona, és propietari d'una rostisseria, que van muntar l'any 2020 amb un amic de Tarragona, dues setmanes abans que comencés el confinament.
Ferran, un venedor de cortines que va heretar, fa uns quants anys, el negoci del seu pare. Amb la irrupció de la venda online i les grans botigues el Ferran completa el sou a la parada fent feines de "manetes".
El Pedro és un dels comerciants més antics de Sant Cosme, on ven tot tipus d'objectes i de roba des del 1974. Aquest veterà, amb més de 50 anys de mercat a les espatlles, ha viscut l'edat daurada del mercat i la recent decadència d'un dels mercats més importants del Baix Llobregat.
Productes de la parada del Mohamed, que porta des del 1979 en el món dels mercats. Cada setmana va a diversos mercats de Barcelona i el Maresme amb les seves bosses i altres complements per a dona.
Vista general del mercat, que s'ubica molt a prop de les instal·lacions i l'alberg de Fundesplai, on els nois i noies del campus de l'ARA s'allotgen els dies que dura l'activitat.
El Javier és un venedor del mercat de Sant Cosme que ve cada dijous. Treballa al mercat setmanal per tradició familiar. El seu ofici és de dilluns a dissabte i el diumenge sempre el té lliure.
Dues venedores fa 22 anys que es dediquen a anar de poble en poble cada setmana per diferents mercats.
Poca afluència de compradors al mercat. Molts dels paradistes comenten que la gent ja no va a comprar als mercats locals com abans, sinó que sol comprar més per internet.
Tres conductors d'autobús es passegen pel mercat de Sant Cosme a la seva hora de descans.
El Rafa treballant a la parada del seu fill, on ve a donar un cop de mà. Home curiós, d'origen andalús, però profundament enamorat de Catalunya, diu que ell és català. Ara el negoci el porta el seu fill José, que aprofita aquest espai per queixar-se que en aquest emplaçament –allunyat i obert– fa molta calor a l'estiu i els clients es fan enrere a l'hora d'anar al mercat.
El Jose, de 63 anys, és un dels venedors del mercat de Sant Cosme al Prat de Llobregat. Ara, ja jubilat, li dona un cop de mà a la seva dona, que porta tota la vida al mercat.
Maria Rosa Tejedor Hernández i Maria Tejedor (mare i filla) són paradistes del Prat de Llobregat, Gavà, Viladecans, Sant Adrià i Sant Boi.
Diana i Cèsar, dos germans que treballen junts des de fa divuit anys a la Xurreria Manolo, a diferents ciutats, en fires, mercats o festes, entre altres.
Retrat d'una parella de clients del mercat setmanal del Prat de Llobregat.
El Carlos Pozo treballant un dijous al mercat de Sant Cosme, el Prat de Llobregat. Porta al mercat des de petit, quan ajudava el seu pare amb la parada. Ara ja, amb 52 anys, ha conegut molta gent d’altres parades i ha fet amistats.
La part de darrere d’una de les parades del mercat de Sant Cosme amb la furgoneta i alguns dels productes que venen.
Una parada del mercat de Sant Cosme amb el remolc que fan servir per transportar la mercaderia.
Una botiga de roba de nens i de nadó, negoci familiar des del 1970. En aquella època la zona del Prat de Llobregat era força conflictiva i robaven a les botigues –ens explica l'Ana María–, que també ens parla de les dificultats burocràtiques per fer la seva feina i l'exigència física, que fa que quan et fas gran et calgui ajuda per muntar i desmuntar la parada.
El Josep porta treballant al mercat des dels 21 anys tot i que va anar a la universitat. Va començar treballant a la SEAT, però finalment va optar per continuar amb la parada familiar. Diu que li agrada molt i no ho canviaria per res.