Superman va néixer el 1938, en plena incertesa política i auge dels mitjans de masses. La seva fugida del devastat planeta Krypton a la cerca d’asil a la Terra connectava vitalment amb els seus creadors, Jerry Siegel i Joe Shuster, fills de jueus exiliats. Com a resposta esperançadora a la Gran Depressió i, més tard, símbol de l’ideal democràtic durant la Segona Guerra Mundial, Superman personifica valors com la justícia, la veritat i la igualtat. Representa l’American way of life i el self-made man, i projecta la narrativa dels Estats Units com una nació excepcional i moralment justa. Així, Superman no només inaugura l’era dels superherois, sinó que posa la primera pedra d’una nova mitologia popular nord-americana, a través de la qual es consoliden estructures simbòliques i es vehiculen ideologies dins el teixit social. Un superhome connectat amb l’ideal patriarcal clàssic –que combina una potència física extraordinària amb una ètica inqüestionable–, i que es presenta com a model aspiracional de masculinitat.

Un dels elements que instaura Superman és el canvi de vestuari com a punt crucial en la narrativa dels superherois. Si els homes sovint es creuen aliens al fenomen de la moda, en el cas de Superman deu a la roba (i a la seva alternança) la seva essència identitària. Mentre que el vestit sastre escenifica la personalitat maldestra del periodista Clark Kent, Superman defineix la seva qualitat de súper amb cadascun dels detalls del seu vestit, que construeix a partir de diferents referents amb els quals emfasitzar la seva masculinitat.

El vestuari de Superman beu directament de la iconografia de la Roma imperial, que pren com a punt de partida la cuirassa musculada dels emperadors romans, dissenyada no per combatre, sinó per exhibir poder i virtut. A més, màscares com les de Batman o Spider-Man evoquen els cascs cerimonials amb faccions idealitzades que recordaven retrats d’Alexandre el Gran i que es feien servir en desfilades com a símbol d’exèrcit invulnerable. Aquesta estètica, a més de l’espadatxí renaixentista, també recupera el gladiador clàssic –amb les botes, el tapall i el cos idealitzat– i connecta amb l’imaginari de l’esportista modern, de manera que crea un híbrid entre l’atleta i el guerrer. I, finalment, la capa vermella, un dels símbols més mítics de Superman, inspirat en els comandaments militars romans, per reforçar l’aura d’heroi invencible. Està car que, si els mascles de veritat pensen diàriament en l’Imperi Romà, Clark Kent es troba entre ells!

Però... i a què es deu que Superman dugui els calçotets per sobre dels pantalons? Doncs a un altre dels seus referents estètics, els musculosos del circ del segle XIX, que portaven malles ajustades per definir el cos, amb calçotets o cinturons amples de colors contrastats a sobre, per tal de subjectar i reforçar la zona lumbar, i que acabarien sent un codi visual de masculinitat i poder físic. El resultat de tot plegat és una masculinitat heroica, ritual i icònica, hereva de mites antics i adaptada als valors del segle XX.

Encara que l’origen del vestit de Superman hagi canviat segons les versions –des de la seva mare cosint-lo amb llençols kryptonians fins a trobar-lo en una nau alienígena–, el més sorprenent és que la capa del darrer film, estrenat el juliol passat, ha estat feta per una empresa catalana, Gratacós, la qual, més enllà del seu punt de venda a Barcelona, té una important presència internacional. Gràcies a un crepè doble, que ha substituït l’elastà pel poliuretà, s’ha aconseguit un tacte esponjós, elàstic i amb una caiguda amb més nervi, que ha fet que els estudis de Hollywood Warner Bros hagin escollit aquest teixit català d’entre qualsevol altra opció mundial. Així doncs, quan Superman salvi la humanitat de la seva destrucció tot movent la seva capa al vent i fent gala d’americanisme, no oblidem que deu bona part dels seus èxits a Catalunya.