El fet que aquesta casa de Sant Just Desvern tingui l’exterior del color del carbó, tan fosc, està molt relacionat amb la voluntat de l’arquitecte i interiorista Valentí Albareda de donar rellevància al jardí. I és que, a més que el volum de la casa esdevé una mena de teló de fons del que passa al seu exterior, la idea de maximitzar les obertures fa que, en les èpoques de bon temps, l’habitatge s’obri en una amplitud tal que la continuïtat entre l’espai únic que és la planta baixa i el jardí és total. Tant que la vegetació entra visualment en la sala-cuina-menjador i, quan està tot obert, la vida a la casa transcorre en un anar i venir de dins cap a fora i de fora cap a dins sense gairebé fer-ne distinció. Quan a fora fa més fresca, una gran finestra banc convida a relaxar-se i contemplar darrere del vidre.
Carbon house, fosca per fora i clara i lluminosa per dins
Valentí Albareda Arquitectura i Disseny d’Interiors, Sant Just Desvern
Havia comprat una casa a Sant Just Desvern amb la intenció de reformar-la, una inversió. La casa existent no tenia cap valor i necessitava molta feina, i diners, per fer-la confortable i espaiosa. Quan el propietari va confiar el projecte de rehabilitació a Valentí Albareda, la idea inicial va canviar radicalment: l’arquitecte el va convèncer d’esbucar la casa –reformar-la seria força més car– i fer-hi una nova construcció amb la qual es guanyaria espai de jardí i d’interior, a més de millorar molt notablement la manera d’habitar-la. L’acceptació de la idea també canviaria la vida del mateix arquitecte, ja que el propietari va acabar convencent-lo que li llogués la casa i s’hi instal·lés amb la seva família. Així va ser. No cal dir que, al marge dels condicionants econòmics, Valentí Albareda va tenir llibertat absoluta a l’hora de concebre i materialitzar l’habitatge, a més de poder experimentar com s’hi viu.
Amb una parcel·la que no supera els 220 m2, l’objectiu de l’arquitecte per a la que anomenaria Carbon House va ser maximitzar l’espai habitable, tant l’exterior com especialment l’interior. La família, en etapa de creixement, ja té tres fills, i volien una casa que fos com més àmplia millor. Així, situant la nova construcció al centre del solar i concebent-la amb una planta de 70 m2, es pot tenir un petit jardí a tot el voltant, amb un dels laterals per deixar-hi el cotxe. Segons confessa Albareda, no volien que el volum i les façanes de la casa fossin el centre d’atenció. D’aquí el volum de l’edificació: en aparença és un cub d’allò més senzill, gris fosc, tot i que la part alta de les façanes–ben ventilades sota les planxes de zinc que se’n separen 12 cm– puja per amagar una coberta a tres aigües que és un dels atractius a dins de la casa, en concret a l’altell, que és la segona planta, una zona per a l’estudi i el joc. La cota baixa de les façanes està feta amb un totxo amb àcid negre, amb ressons volcànics, que conviu amb zones de vidre per a les obertures i d’altres de barres de fusta que protegeixen del sol, el matisen.
I si per fora la Carbon House és fosca i oberta, la traducció a l’interior és la d’un habitatge molt clar i lluminós. A més d’haver maximitzat l’espai tant com va poder, també va minimitzar el temps i les dificultats de la construcció. L’estructura de ferro va fer possible aixecar la casa en poc més de dos dies. La fusta s’ajusta per a la successió de bigues i entrebigat, sostres i terra, i també és una tasca molt ràpida de fer. A més, es mostra en tot l’interior en una convivència harmònica dels contrastos entre la foscor –i la fredor– del metall i la calidesa i la claredat de la fusta d’avet.
Amb una escala com a peça central i lleugera que connecta les tres plantes, alhora que genera espai d’emmagatzematge (per a la cuina i la sala, en plataformes enrajolades de gressite a la planta baixa), la Carbon House té els mateixos metres (70 m2) a la primera planta, amb tres dormitoris i dos banys, que a nivell de jardí. Aquest és un espai unitari que reuneix la sala, la cuina, un bany minúscul (0,90 m2, insertats a un costat dels mobles de la cuina) i el menjador, tot en plena convivència amb la vegetació del voltant.