Un català sota les faldilles de la tsarina

Dues noies ballen hip-hopjust al costat de l’estàtua dedicada a Josep de Ribas, al carrer que porta el seu nom al centre d’Odessa, el carrer Derybasivska. Deixen de ballar quan veuen que faig fotos a l’estàtua. No tinc clar si elles saben qui era, en Josep de Ribas. “Molta gent no el recorda, però és un dels pares de la nostra ciutat”, m’explica la historiadora Vira Solodova al pati del Museu d’Història d’Odessa, on, mig deixada de la mà de Déu, hi ha una altra estàtua d’aquest català.

A Odessa hi ha tres estàtues dedicades a Josep de Ribas. Una al seu carrer, una segona al museu i una tercera que forma part del conjunt escultòric dedicat a l’emperadriu Caterina la Gran. Quan la monarca va ordenar crear un port modern al Mar Negre, va ser Josep de Ribas qui va encarregar-se de fundar Odessa el 1794. De Ribas va reclutar artistes de França i Itàlia per crear una ciutat encara avui elegant, com si fos un balneari gegant. Per unir el centre de la ciutat amb el port, va fer aixecar les famoses escales on el 1925 el director soviètic Serguei Mikhàilovitx Eisenstein rodaria una de les escenes més famoses de la història del cinema a El cuirassat Potemkin. “La matança que mostra el film va passar de veritat durant la vaga del 1905, però no va passar a les escales. Això ser una llicència de l’artista”, puntualitza Vira Solodova. Cap cotxet amb un nadó a dins va córrer escales avall, doncs.

La Vira Solodova explica la història de la ciutat mentre intenta parlar per telèfon amb Oleg de Ribas, un historiador local descendent de Josep de Ribas. “Té por del covid, ha estat malalt”, diu per justificar la seva absència. L’Oleg de Ribas fa anys que reivindica el seu avantpassat, defensant que va ser amant de Caterina la Gran. I per telèfon fa una broma que la Vira m’intenta traduir mig avergonyida. Dedueixo que la broma fa referència al fet que l’estàtua de Ribas és just a sota les faldilles de Caterina. “És cert que ella tenia molts amants”, admet Solodova.

Josep de Ribas va néixer a Nàpols el 6 de juny del 1749. El seu pare, Miquel, era un militar barceloní que havia arribat al sud d’Itàlia amb les tropes borbòniques quan aquestes van fer fora els austríacs del Regne de Nàpols. Miquel de Ribas va quedar-se a la ciutat i es va casar amb una noble d’origen irlandès, Margarita Plunkett. Josep de Ribas, el fill, va seguir la carrera militar. I buscant la glòria, va acceptar una proposta del comte rus Aleksei Orlov per unir-se a la marina russa, que estava en guerra contra els turcs. De Ribas va deixar tan bona impressió que Orlov li va proposar quedar-se a Rússia per cuidar el fill il·legítim que l’emperadriu Caterina havia tingut amb el germà del comte. Ambiciós, De Ribas va fer-se un lloc a la cort de Caterina la Gran, que el protegiria sempre més. Després de casar-se amb Anastàssia Ivanovna Sokolovaia, dama de companyia de l’emperadriu, va entrar en el cercle de confiança del príncep Grigori Potemkin, de qui també sabem que era amant de Caterina. I Potemkin va enrolar-lo en la campanya militar per foragitar els turcs de la costa ucraïnesa. Va ser un èxit. Tant, que Josep de Ribas va rebre l’encàrrec de crear Odessa, batejada així en honor a una antiga colònia grega, Odyssos, situada a prop. Les escales, esclar, les va batejar amb el nom de Potemkin, el seu mentor.

La mort de Caterina la Gran el 1796 va canviar-ho tot. “El successor, Pau I, desconfiava dels amics de la mare i va ordenar a De Ribas tornar a Sant Petersburg per tenir-lo controlat”, explica Solodova, que no pot estar-se de recordar que tothom dona per fet que Pau era fill d’una aventura de la tsarina amb un dels seus amants. Pau I va ser assassinat el 1801, un any després de la mort de Josep de Ribas. “Oficialment va morir d’unes febres palúdiques. Però potser el van enverinar per evitar que pogués delatar els seus còmplices, perquè hauria format part de la trama per assassinar l’emperador. Sembla que quan tenia atacs de febres parlava en veu alta”, diu Solodova. De Ribas ser enterrat al cementiri de Smolensk de Sant Petersburg. Als anys 90 Oleg de Ribas va convèncer l’Ajuntament d’Odessa per demanar al govern rus repatriar el seu cos per enterrar-lo a la ciutat que va fundar. “La mala relació amb Rússia no hi ajuda, el cas està totalment parat”, admet Solodova referint-se a la guerra a l’est d’Ucraïna. De Ribas descansa mig oblidat a Rússia, lluny de la ciutat on tres estàtues el recorden. Una, ben a prop de Caterina la Gran, per descomptat.