Palma"A l’estudi, qualsevol intervenció en l’arquitectura tradicional sempre s’afronta amb una mena de por a perdre-hi alguna cosa, amb un cert interès per la ruïna”. Així expliquen els de BUC Arquitectura –un estudi amb seu al poble de Campos fundat per l’arquitecte Ramon Juan–, el respecte que tenen per les preexistències d’una casa vella, en aquest cas les d’una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis, com són majoritàriament les del nucli més antic d’aquest municipi del Migjorn mallorquí on es troba ca sa Verdurera. 

Davant una reforma, “no volem manipular excessivament i en cap cas volem imitar”, diuen els de BUC. Ells assumeixen l’edificació com està i, en tot cas, hi afegeixen “una nova capa que parli de la contemporaneïtat”. Que en parli i que convidi a viure-hi amb el confort actual. Partien d'una casa que al primer aiguavés de la planta baixa havia estat una verdureria fins fa 40 anys, i es vivia al darrere amb la sortida al corral, mentre que la planta de dalt era magatzem per a la collita. I avui, després de la reforma, ca sa Verdurera és un habitatge unifamiliar que ha guanyat confortabilitat i també llum natural. Però és una casa que té molt presents les textures de la memòria: les del mateix habitatge, amb l’arc de marès, les parets pedregoses, el fang, les rajoles conservades del primer pis, i un nou tapís per a la planta baixa de peces hidràuliques d’Huguet, del mateix poble de Campos. 

En tonalitats blanques i terroses de gran naturalitat, i amb una estructura pràcticament igual a l’existent, ca sa Verdurera guarda sobretot la memòria de la tipologia constructiva del poble. Des del carrer es veu tancada, cosa que, segons ens recorden els de BUC, abans es feia per tenir millor temperatura dins la casa tant a l’hivern com a l’estiu, i ara es manté per garantir-hi la intimitat. L’obertura i la vida, en tot cas, es fa cap al pati posterior, un espai que té un protagonisme especial a la casa perquè multiplica les experiències que s’hi poden tenir en la quotidianitat. 

Això, tot i que ja a la mateixa entrada un banc d’obra convida a relaxar-se sota les voltes del sostre i a l’abric d’un mur gratallós. Són així bona part dels murs de l’interior, els de l’estar també amb voltes, alternant l’enguixat llis i el que aprofita els relleus de les parets originals. La de ca sa Verdurera és una intervenció respectuosa i silenciosa que convida a entendre la casa com el lloc on es pot trobar la tranquil·litat personal, la més íntima.