09/12/2021

El valor dels punts de llibre

3 min
El valor dels  punts de llibre

El punt de llibre que ens podem trobar per atzar dins d’una novel·la que vam llegir fa temps ens pot transportar a una altra història més enllà de la que explica aquella obra. Don Borchert, un bon bibliotecari de Nova York que va immortalitzar en un llibre les anècdotes viscudes en hores de feina, assegurava que quan un marcador de pàgina cau de dins d’un llibre vell és com un bri d’alè que ve d’un altre segle. Quan hem recuperat un llibre que va viatjar lluny dins la nostra maleta, sovint hi hem descobert entre les pàgines un bitllet d’avió, l’entrada d’un gran museu o el full d’una llibreta de la tauleta de nit d’un hotel. I aquella sorpresa és com reviure, durant uns segons, aquell viatge.

Però hi ha punts de llibre tan bonics que sap greu que quedin amagats entremig de les pàgines dels llibres. Hi ha persones que són fidels a un únic marcador de pàgina que els acompanya des de fa anys i panys. Són punts de cuir, de seda, de metall, fins i tot de plata o de roba. O fruit de la manualitat d’una persona estimada. Tenen la seva pròpia història, al marge de la que s’explica en les pàgines que l’acullen temporalment. Algunes vegades són punts heretats d’algú altre, són un regal d’un enorme valor sentimental o estan vinculats a un record llunyà o a una altra persona. La poeta, escriptora i editora Nancy Campbell va escriure: “A més d’una sincera eina funcional, un punt de llibre denota l’esforç humà de manera tan decisiva com una bandera plantada a l’Everest. El tros de paper felicita en silenci el conqueridor d’un món de lletres”. Aquesta definició, possiblement la més bonica que s’hagi fet mai sobre un marcador de pàgines, és la que atorga a aquest objecte aparentment intranscendent una grandesa gairebé èpica. El director de cinema Marco Ferreri també veia els punts de llibre com una peça clau per sostenir la saviesa de la humanitat: “La cultura no només es transmet oralment o per imitació instintiva, sinó sobretot a través de la lectura i l’estudi. I per tant, també amb l’assistència d’un objecte tan petit com un punt de llibre”.

Quan un es fixa en els objectes que fa servir la gent per marcar la pàgina on ha aturat la lectura, pot arribar a la conclusió que hi deu haver alguna relació inexplorada entre els punts de llibre i l’ésser humà. Tiquets de compra rebregats, sobres del banc sense obrir, tríptics de propaganda, un tovalló de paper o un tros esquinçat d’una pàgina de diari serveixen per coronar la darrera fita del procés de lectura. És una mica trist que un gest que delimita el punt on has aturat un acte tan plaent com el de llegir quedi fixat per un tros de cartró que és més digne d’anar a les escombraries que de resistir dins d’un llibre.

Sense menysprear la proesa d’aquelles persones que tenen el do de memoritzar el número de la pàgina on aturen la lectura i tancar el volum amb valentia sense deixar cap rastre del seu pas per aquelles pàgines, feu que els punts de llibre siguin dignes de les vostres lectures. Casolans o comprats amb amor, aconseguiu que les vostres hores davant d’un llibre siguin honorades per un punt com cal, que digui alguna cosa de vosaltres o de la vostra història. L’autor nord-americà Les Coleman va saber condensar en una sola frase la contundència d’aquest petit objecte: la làpida és el punt de llibre de la mort.

stats