La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què he vist, sentit, degustat, en definitiva, viscut, els últims 7 dies...

He caigut en la temptació d’encarregar scones, uns panets dolços típics d’Anglaterra, que l’Angela prepara a l’obrador de la pastisseria Dolç i Taino a Gràcia. Es poden tastar allà o comprar-los online, però segur que repetireu. Són un guilty pleasure amb olor de mantega irresistible. Trobareu la pastisseria com a @rooftopteabarcelona a Instagram. No us perdeu les capses de dolços nadalencs i els vals regal per a l’amic invisible.

He plorat de riure amb el nou episodi del podcast Deforme semanal ideal total. Crec que és el millor des de la rentrée del setembre, i això que han estat pletòriques, però en aquest -que porta per títol Originales - ho estan especialment. Parlen de la música indie, de relacions problemàtiques, fan un repàs als personatges de Michael Douglas i ens regalen hits musicals firmats per dives. Sembla que el merescudíssim Ondas que Lucía Lijtmaer i Isa Calderón han rebut els ha provat de meravella.

He tremolat amb les històries que expliquen al programa Les dones i els dies -impresdincible, per cert-. Aquest episodi l’han dedicat a les pors de les dones, als temors que patim des de petites: des de la por a ser agredides fins a no ser prou bones a la feina. En definitiva, pors que demostren la vulnerabilitat que patim i les pressions que ens castiguen. Un programa imprescindible que podeu recuperar en forma de podcast.

M’he emocionat al cinema veient Petite maman. És una pel·lícula tendra que imagina com seria la relació entre una mare i una filla si totes dues tinguessin 8 anys. Una pel·lícula no gaire llarga -cosa rara avui en dia- que dona tot el protagonisme a les dues nenes i a la seva amistat.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Apunts sobre què veuré, sentiré, degustaré, en definitiva, viuré, els pròxims 7 dies.

Riuré amb l’últim Soterrani Legends de l’any. Quan d’aquí uns anys s’escrigui sobre els inicis de l’stand-up comedy en català, s’explicarà el que està passant exactament avui i aquí. Els millors còmics en llengua autòctona -Manel Vidal, Josep Català, Oye Sherman i Marc Sarrats, entre d’altres- reunits en un mateix espai i amb el seu millor material. Si no hi vas, t’estàs perdent història de la comèdia d’aquest país, i després et farà pena no haver-ho viscut en primera persona. Divendres al Teatre Victòria.

Al·lucinaré per segon any consecutiu amb la que ja és una cita imprescindible, l’XRDocs. El Festival Internacional de Documental Immersiu de Barcelona presenta cinc documentals seleccionats d’arreu del món elaborats amb tècniques avançades, com l’animació digital o la fotogrametria. La cita és el dimarts 14 a l’antic cinema Ideal del Poblenou, i és l’espai on trobar-se amb realitzadors que volen anar més enllà.

Somiaré que, per una vegada a la vida, tinc penjat a casa el calendari Pirelli, el més exclusiu del món. Aquest any han fet una aposta per la música popular, ja que el fotògraf és Bryan Adams (sí, el de (Everything I do) I do it for you ) i els personatges que hi apareixen van des de l’immortal Iggy Pop fins a St. Vincent i Rita Ora.

Repassaré i ampliaré la nòmina de pel·lícules per veure amb els meus nebots gràcies a De Blancanieves a Kurosawa (Destino). El llibre, obra de Javier Ocaña, crític d’El País, repensa la relació entre els infants i el cinema. L’obra reflexiona sobre la formació del gust personal, el llenguatge cinematogràfic i la relació entre fills i progenitors. Si t’agrada el cinema i tens quitxalla a casa, fa pinta d’imprescindible.