Dones científiques
Curiositats i dades interessants sobre aportacions clau, però poc reconegudes de les dones a la ciència
LES DONES CIENTÍFIQUES AMB APORTACIONS POTENTS han quedat sovint a l’ombra dels homes. És el cas d’Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre del 1815 - 27 de novembre del 1852), que va ser matemàtica i filla del poeta Lord Byron. Es considera la primera programadora en la història dels computadors. Va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. Ell s’endugué la glòria.
Matemàtica assassinada per heretge
HIPÀTIA D’ALEXANDRIA va ser la primera dona que va fer una contribució substancial al desenvolupament de les matemàtiques. Cal col·locar-la en aquesta llista perquè va ser una veritable precursora i lamentablement també una màrtir com a dona de ciències. Va néixer l’any 370, a Alexandria (Egipte sota domini romà), i va morir el 416, quan els seus treballs en filosofia, física i astronomia van ser considerats una heretgia per un grup de cristians fanàtics, que la van assassinar brutalment.
Marie, l’esposa de la radioactivitat amb dos Nobel
EL NOM DE LA QUÍMICA I FÍSICA POLONESA
Marie Salomea Skłodowska Curie és indissociable del del seu marit, de qui va agafar el cognom per dir-se, simplement, Marie Curie. Va dedicar tota la seva vida a la radioactivitat, i va ser la màxima pionera en aquest àmbit. Va ser la primera persona a aconseguir dos premis Nobel, per als quals literalment va donar la seva vida. El seu llegat i els seus coneixements en física i química han permès posteriorment impulsar grans avenços.
El tutor que va guanyar un Nobel robant a una alumna
SUSAN JOCELYN BELL és l’astrofísica que va descobrir el primer radiosenyal d’un púlsar. Va néixer l’any 1943 a Belfast, a Irlanda del Nord, i el descobriment va ser part de la seva pròpia tesi. No obstant això, el reconeixement sobre aquest descobriment va ser per a Antony Hewish, el tutor de la tesi, a qui es va atorgar el premi Nobel de física del 1974. Bona part de la comunitat científica, però, reconeix Jocelyn com l’autèntica descobridora. Posteriorment ha guanyat nombrosos premis.
La innocència de Franklyn, l’autèntica mare de l’ADN
SE LA POT CONSIDERAR LA MARE DE L’ADN, tot i que no compta amb el reconeixement explícit, a diferència de Watson i Crick. Rosalind Franklyn, biofísica i cristal·lògrafa de la Universitat de Cambridge, va descobrir l’estructura de l’ADN en un dels seus experiments. Ara bé, van ser James Watson i Francis Crick, a qui ella va ensenyar innocentment les imatges que havia obtingut, els que van publicar els resultats a la revista científica Nature, i van obtenir el reconeixement amb el Nobel.