Per dormir profundament, millor teràpia que pastilles
Aproximadament un 30% dels adults declaren que en pateixen algun símptoma, i menys de la meitat d’aquest percentatge presenten tots els símptomes
UNA TARDA D’UN CAP DE SETMANA de fa un parell d’anys em vaig quedar adormit mentre passava una pàgina d’un llibre que estava llegint a les meves filles. En aquell moment vaig saber que havia arribat l’hora de posar remei al meu insomni. L’insomni és comú. Aproximadament un 30% dels adults declaren que en pateixen algun símptoma, i menys de la meitat d’aquest percentatge presenten tots els símptomes. No tots els insomnes són zombis demacrats. N’hi ha prou que una persona no dormi prou de manera regular i que això li provoqui algun problema durant el dia per considerar-la insomne. La majoria dels insomnes funcionen força bé en la seva vida quotidiana i una gran majoria no segueixen cap tractament.
Jo era un dels insomnes que funcionen bé. De fet, el meu problema era en part que aprofitava el temps addicional de què disposava per treballar. El meu CV és ple de fites que dec parcialment al meu insomni. Però també em passava factura: el meu estat d’ànim i la meva incapacitat de llegir un conte infantil eren el preu que havia de pagar.
Curar-se l’insomni val la pena. L’insomni crònic s’associa a un increment del risc de patir ansietat, depressió, hipertensió, diabetis, accidents i dolor. Com és lògic, i malgrat la meva pròpia experiència, també va associat a una baixa productivitat a la feina. Els pacients que són tractats amb èxit experimenten una millora de l’estat d’ànim, se senten més sans, funcionen millor en el seu dia a dia i presenten menys símptomes de depressió.
POSAR-HI REMEI
La primera pregunta que et fas és: ¿quin és el remei que més em convindria? Hi ha una pila de principis actius que prometen adormir les ments que es resisteixen, com l’eszopiclona, el zolpidem, el temazepam i altres medicaments. Però abans de decantar-me per recórrer a les pastilles, vaig decidir donar un cop d’ull a les dades.
En concret, vaig recórrer a estudis comparatius d’eficàcia. Així podia disposar de pautes orientatives basades en l’evidència científica. En aquests estudis s’examinen els efectes d’una teràpia comparant-los amb els d’una altra. Les dades que proporcionen als pacients i als facultatius els treballs en què es contraposen dos fàrmacs són ideals per prendre decisions informades sobre quin tractament és més adequat. Però per evident que sembli aquesta constatació, el fet de recórrer a aquest tipus de treballs no és pas la norma. La majoria d’assajos clínics de medicaments, per exemple, comparen un fàrmac amb un placebo, perquè això és l’únic que cal per obtenir el permís de comercialització de l’FDA, l’organisme de control d’aliments i medicaments dels Estats Units. Reconeixent aquesta situació, en els últims anys s’ha incrementat el finançament federal per a estudis comparatius d’eficàcia.
Tornant a l’insomni, els estudis comparatius d’eficàcia revelen que els medicaments hipnòtics i sedants no són la millor aposta per curar-lo. Diversos assajos clínics posen de manifest que la teràpia cognitivoconductual (TCC) aporta més bons resultats. La TCC per al tractament de l’insomni va més enllà de la “higiene del son” que la majoria de persones coneixen, per bé que moltes no en respecten les indicacions (com ara evitar consumir alcohol o cafeïna poc abans d’anar-se’n a dormir o reservar el llit només per dormir, no per llegir o mirar la tele, per exemple). La TCC hi afegeix -mitjançant sessions de teràpia o orientacions per seguir un tractament de manera autònoma- practicar tècniques de relaxació, establir una hora estricta per llevar-se (fins i tot els caps de setmana) i aprendre a eliminar les actituds i els pensaments negatius sobre el son.
Un assaig aleatoritzat va comparar la TCC amb el temazepam en pacients de 55 anys o més, i va examinar les diferències entre els dos tractaments al llarg de dos anys. Es va constatar que la TCC aportava una millora del son més significativa i sostinguda en el temps. A llarg termini, la TCC per si sola superava la combinació de TCC i temazepam. Un altre assaig centrat en adults d’entre 25 i 64 anys va revelar que la TCC aconseguia més bons resultats que un altre fàrmac, el zolpidem, per si sol.
Un tercer assaig va constatar que la TCC procurava als pacients un alleujament més significatiu de l’insomni que la zopiclona, un altre hipnòtic. En general, els pacients expressen que per combatre l’insomni prefereixen la TCC a la teràpia farmacològica.
Una avaluació sistemàtica de la TCC contra l’insomni publicada a la revista Annals of Internal Medicine a principis de juny quantifica l’alleujament que aporta. Combinant dades de 20 assajos clínics en què van participar més de 1.000 pacients amb insomni crònic, els autors van quantificar les millores experimentades després de sotmetre’s a TCC i les van comparar amb els que no s’havien sotmès a cap tractament. De mitjana, els pacients tractats s’adormien gairebé 20 minuts més de pressa i passaven desperts gairebé mitja hora menys per nit. D’altra banda, el temps que passaven adormits quan eren al llit va augmentar gairebé en un 10%. Aquests resultats són similars o millors que l’alleujament que procuren molts hipnòtics i es van mantenir durant més temps.
El tractament de TCC a què em vaig sotmetre mitjançant un programa en línia recomanat pel meu metge implicava, entre altres coses, prendre nota detalladament del temps que dormia cada nit. Aquest gest em va resultar molt útil, ja que em mostrava el meu progrés. Els especialistes en TCC saben que si qualifiques una nit com a “dolenta” i esperes que el dia que la segueix sigui dolent, és més probable que ho sigui i que la següent vegada que intentis dormir estiguis més ansiós. Per tant, tret que hi hagi causes físiques que l’agreugin -com l’apnea del son o la síndrome de les cames inquietes-, l’insomni és un trastorn mental que posteriorment infecta el cos. Com si fos un pegat que arregla un programa informàtic defectuós, la TCC reorienta els pensaments i el comportament del pacient perquè, en un primer moment, es pensi en el son com en una experiència més positiva i, en poc temps, se’l visqui com a tal. Els medicaments, per altra banda, només tracten els símptomes de l’insomni sense abordar-ne la causa subjacent.