França acaba de promulgar una llei sense precedents per frenar l’avenç imparable de l’ultra fast fashion, el darrer estadi del sistema productiu d’una moda totalment segrestada per l’hipercapitalisme. Si fins ara la moda s’havia posicionat com el segon sector més contaminant del planeta, l’ultra fast fashion ha aconseguit demostrar que sempre tot pot empitjorar. Es tracta sobretot de marques xineses, encapçalades per Shein o Temu, que ofereixen un model purament en línia, que basa la seva oferta en la detecció amb algoritmes de les microtendències de TikTok. El nom d’aquest model productiu es deu als temps rècord de producció i venda, ja que mentre que Zara necessita de 2 a 4 setmanes entre les fases de disseny i venda, Shein ho fa entre 3 i 7 dies. Els preus són extremadament irrisoris, amb una rebaixa del 30% al 50% respecte a les grans marques de confecció, gràcies a una vulneració extrema dels drets dels treballadors. Amb una producció ultraaccelerada es promou un consum fora mesura, ja que Shein posa a la venda 7.200 nous productes cada dia, davant els 500 de Zara al mes. No cal dir que l’ultra fast fashion comporta una altíssima i preocupant empremta ambiental i social.

El mes de març del 2024 l’Assemblea Nacional de França va aprovar per unanimitat penalitzar aquest nou sector de la moda i el juny del 2025 el Senat ha donat llum verda a un paquet de mesures centrades en frenar aquesta voracitat. Aquestes mesures es basen en prohibir la publicitat d’aquestes empreses i aplicar 5 euros a cada venda (que augmentaran a 10 a partir del 2030). A més, s’obliga a un etiquetatge més transparent pel que fa a l’impacte ambiental. També es prohibeix la destrucció dels excedents de roba no venuts, per promoure el reciclatge i la reutilització, i, finalment, s’atorgaran bons per a aquelles empreses que millorin en sostenibilitat, així com penalitzacions per a les que no ho facin. Tot plegat, amb la voluntat de reduir el perjudici en matèria de sostenibilitat, obrint la porta que altres països s’hi acabin sumant. Però... és tan sincera aquesta iniciativa?

És interessant saber que aquestes mesures tan sols s’aplicaran a marques xineses, però no a europees. Si bé és cert que l’ultra fast fashion ha extremat de manera preocupant els perjudicis de la indústria massiva de la moda, no hem d’oblidar que els seus orígens es troben en el model que Zara va implantar als anys 80 i que, seguit d’H&M, Mango o Topshop, va donar peu al naixement del fast fashion, convertit ja en model dominant. Aquest va ser el responsable que es destruís el teixit productiu autòcton, fruit d’una deslocalització massiva a països amb costos de producció inferiors com Bangladesh, la Xina o Cambodja. La producció copiosa del fast fashion es basa en la capacitat de donar respostes ràpides a les tendències, amb unes microcol·leccions que es renoven entre 12 i 24 vegades a l’any, en comptes de les 4 temporades principals que existien fins llavors. El 2013 el desastre de l’esfondrament del Rana Plaza a Bangladesh, on van morir 1.134 treballadors tèxtils, va posar en evidència que aquest sistema basava el seu èxit en l’esclavitud i les condicions infrahumanes dels seus sistemes de producció.

Si la motivació d’aquestes mesures és vertaderament una preocupació en matèria de sostenibilitat, com és que no se’ls ha despertat aquesta consciència fins que les marques a aturar no han provingut d’Àsia? El govern francès s’ha escandalitzat amb el model de Shein, el qual ha acabat posicionant el fast fashion com un mal menor i un sistema moderat. Amancio Ortega, artífex originari de tot plegat, segueix sent una persona intocable a Espanya, erigida en un heroi i un dels grans benefactors nacionals a qui tots hem de fer la cort. Com el Sebastià de Terra baixa, deu la pervivència de les seves estructures de poder al fet que cap vilatà s’atreveixi a malparlar de l’amo. Si bé la implantació de mesures que aturin l’ultracapitalisme deshumanitzat són absolutament pertinents i necessàries, quan ens atrevirem a matar els vertaders llops?